Els experts aposten per canviar la vacuna contra la meningitis davant l'augment de tipus de bacteris més agressius

Els experts estan detectant un lleuger increment d'uns tipus de meningococ més agressius (W i Y) que els ha obligat a replantejar-se l'estratègia de vacunació per cobrir aquests dos serotipus. Ho ha destacat la cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de Vall d'Hebron, la doctora Magda Campins, en una roda de premsa en el Curs d'Actualització de Vacunes de l'hospital. El Ministeri de Sanitat va recomanar fa unes setmanes a les comunitats autònomes que substituïssin la vacuna de meningococ C en els adolescents de 12 anys per una de tetravalent (A, C, W i Y). Un altre debat sobre la taula és si els nois també s'haurien de vacunar del virus del papil·loma humà (VPH), amb una indicació específica per als que mantenen relacions homosexuals. Els experts també recomanen revisar el carnet de vacunes si s'ha de viatjar a països on s'han produït brots de xarampió, entre els quals d'Europa o els Estats Units.

Els tipus de meningococ més freqüents a l'estat espanyol en els últims anys eren el B i el C, que presenten una mortalitat d'aproximadament el 5%. Actualment els infants es vacunen de forma sistemàtica contra el tipus C de la meningitis i la infecció d'aquest serogrup està "ben controlada", apunta la doctora Campins. La temporada 2018-2019 es van registrar 16 infeccions a l'estat espanyol pel tipus C, mentre que en l'anterior se n'havien produït 22. Del tipus B, es van detectar 66 casos a l'Estat pel tipus B i, en l'anterior, se n'havien registrat 80.

Els tipus W i Y, la letalitat dels quals pot arribar al 20%, eren molt poc freqüents fins fa poc en el nostre entorn. Ara bé, en els últims tres o quatre anys, se n'ha registrat un increment, per exemple al Regne Unit i a Holanda, que ja han canviat l'estratègia de protecció vacunal del meningococ.

A l'estat espanyol, la temporada 2018-2019 es van produir 40 infeccions pel tipus W, mentre que en la temporada anterior hi havia hagut 30 casos. Del serogrup Y, se n'han registrat 31, mentre que en la temporada anterior, 24. Davant d'aquesta situació, els experts aposten per la necessitat d'incloure en el calendari una vacuna tetravalent que protegeixi contra els serogrups A, C, W i Y i debaten la necessitat o no d'incloure una vacuna monovalent per al tipus B, com ha fet el Regne Unit.

Dosi tetravalent davant del meningococ i vacunació de "rescat" fins als 18 anys

El Ministeri de Sanitat va publicar a mitjan març l'acord de la Comissió de Salut Pública per introduir la vacuna tetravalent davant del meningococ de forma sistemàtica en adolescents de 12 anys, en substitució de la vacuna actual pel tipus C. La substitució, segons recull l'acord, ha d'estar implementada el 2020. El canvi d'estratègia també inclou una vacunació de "rescat" de diverses cohorts d'adolescents i joves durant dos o tres anys per cobrir la població fins als 18 anys.

També es va acordar no incloure la vacunació davant del meningococ B en la infància, tenint en compte la situació epidemiològica actual o "falta de dades d'efectivitat", entre altres motius, segons recull el text.

El meningococ és un bacteri responsable de la meningitis o malaltia meningocòccica, una patologia greu que provoca la inflamació de les meninges, que són les membranes que recobreixen el cervell, i de la medul·la espinal. Pot afectar persones de qualsevol edat, però sobretot infants entre un i cinc anys, i si no es tracta a temps, pot ser mortal.

Vacunació contra el virus del papil·loma entre els nois

Un debat recurrent entre els experts és si també seria necessari incloure els nois en la vacunació del virus del papil·loma humà (VPH), principal causa del càncer de coll uterí, però també d'altres, com el d'anus, penis o orofaringe.

Des de la vacunació sistemàtica de VPH entre les adolescents, els experts estan veient que la incidència de les berrugues genitals ha disminuït entre les noies i, també, entre els nois gràcies a la immunitat de grup, perquè la vacuna "talla la transmissibilitat de la malaltia", afirmat el doctor Xavier Martínez, del Servei de Medicina Preventiva de Vall d'Hebron (s'estudia l'impacte de la vacuna analitzant la incidència de les berrugues genitals perquè el càncer de coll d'úter es desenvolupa al llarg dels anys).

Ara bé, els nois que mantenen relacions amb altres nois queden "desprotegits" d'aquest efecte d'immunitat, ha advertit el doctor Martínez. Per intentar cobrir aquest grup, es debaten dues estratègies. O vacunar exclusivament els homes que mantenen relacions amb altes nois o introduir la vacuna sistemàtica en el calendari també per a nois. Depenent del país s'ha optat per una estratègia o una altra.

A Catalunya, la vacunació sistemàtica del virus del papil·loma humà es realitza entre les noies. En el manual de vacunació publicat fa un any, es va incloure una indicació finançada per als nois de menys de 26 anys que mantenen relacions amb altres nois, considerats un grup de risc davant d'aquest virus, i per tant poden adscriure's per rebre aquesta vacuna de forma gratuïta, ha assenyalat el doctor Martínez.

Aquest doctor del Servei de Medicina Preventiva ha apuntat, però, que aquesta estratègia exclusiva pot ser eficaç a nivell individual però potser no tant com voldrien per a la immunitat de grup o l'anomenat efecte 'ramat' en els propers anys, perquè potser aquests nois descobreixen "la seva identitat sexual en un moment en què ja s'han exposat al virus".

El virus del papil·loma humà és la principal causa de càncer de cèrvix i d'altres càncers genitals. També és l'agent causal de les berrugues genitals i de la papil·lomatosis respiratòria recurrent. Tot i que la majoria d'infeccions per VPH en les dones es resol sense intervenció mèdica, en un 10% dels casos aproximadament la infecció persisteix i l'1% acabarà desenvolupant un càncer relacionat amb el virus.

Brots de xarampió

El ressorgiment del xarampió a causa de les reticències per vacunar és un problema "molt important" actualment, ha destacat el vicepresident de l'Associació Espanyola de Vacunologia, el doctor Fernando Moraga-Llop. A Europa, els casos de xarampió es van triplicar el 2018 respecte al 2017 (es va passar d'uns 24.000 a uns 80.000) i 72 persones van morir. Entre altres, França, Itàlia i Austràlia han augmentat els casos de xarampió i, als Estats Units, s'ha produït un brot amb més de 200 casos a Nova York en els últims mesos. És tan important aquest problema, ha recordat el doctor Moraga-Llop, que fins i tot l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el va incloure entre els grans reptes dels propers mesos.

A l'estat espanyol, però, de moment es mantenen unes taxes molt elevades de cobertura vacunal. Sí que s'ha detectat un "petit descens" de la segona dosi de la vacuna contra el xarampió, la triple vírica, la cobertura de la qual va ser el 2017 del 92,4%, ha dit. Per això el doctor Moraga-Llop considera que s'ha d'estar alerta.

On sí que ha volgut incidir és en "la vacunació del viatger". "La gent pensa en les vacunes quan viatja a l'Àfrica o a l'Àsia. La vacunació del viatger s'ha de contemplar quan la persona es desplaça del seu país a un altre. I si es viatja aquests dies en alguns països d'Europa o a Nova York, és molt important". El vicepresident de l'Associació Espanyola de Vacunologia recomana assegurar-se que es tenen les dues dosis de la vacuna triple vírica i posar-les en cas que no sigui així. També, acudir al pediatre si un nadó de 6 a 11 mesos ha de viatjar en llocs amb brots de xarampió per posar-li una dosi zero, que no compta per a les següents, i també consultar al metge en cas que una persona no es pugui vacunar per motius mèdics.

"Les vacunes han estat víctimes del seu propi èxit"

Sobre l'auge dels moviments antivacunes arreu del món, la doctora Campins ha afirmat que "les vacunes han estat víctimes del seu propi èxit". "Pràcticament han desaparegut malalties com la diftèria, la verola o la poliomielitis, que causaven una gran mortalitat en el passat. La població, sobretot la jove, ha perdut la por a aquestes malalties i visualitza més els possibles efectes adversos de les vacunes que no pas el risc d'agafar les malalties. Però aquestes malalties poden tornar, com s'està veient amb el xarampió", ha advertit la cap del Servei de Medicina Preventiva de Vall d'Hebron.