Catalunya arribarà el 2030 als 8 milions d'habitants i el Penedès creixerà un 8%

La població catalana passarà dels 7,5 milions d'habitants actuals als 8 l'any 2030, segons la previsió mitjana de l'Institut Català d'Estadística (Idescat). Tot i la baixa natalitat i l'augment de l'esperança de vida, que suposarà un envelliment notable de la població i un creixement natural negatiu, l'arribada d'uns 40.000 immigrants cada any farà que tres de cada quatre comarques augmentin la població, sobretot les de Girona, àmbit metropolità, Penedès i Camp de Tarragona, mentre que les Terres de l'Ebre probablement perdran població. A llarg termini, la població de Catalunya creixerà moderadament i el 2060 se situaria en 8,770 milions d’habitants.

L'Idescat ha presentat aquest dimecres les Projeccions de població de Catalunya, que fa cada cinc anys, amb previsions demogràfiques fins el 2030, 2038 i 2061, segons el cas. L’Idescat proporciona tres escenaris de projeccions de població basant-se en diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. Aquest informe se centra en l’escenari mitjà, que és el que es considera més plausible d’acord amb la dinàmica demogràfica actual. En l'escenari baix, Catalunya es quedaria amb la mateixa població que ara el 2030, i en l'escenari alt arribaria als gairebé 8,4 milions d'habitants. El 2060, l'escenari baix situa la població en 6,9 milions, i l'escenari alt en 10,5.

Per edats, l’any 2030 la població de 0 a 15 anys haurà disminuït en 127.000 habitants (passaria dels 1,264 milions del 2018 als 1,137 milions el 2030). La disminució afectarà principalment les etapes d’educació infantil i primària, que baixaran un 5,5% i un 17,8%, respectivament. En canvi, en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari la població augmentarà, perquè hi arribaran les generacions més nombroses, nascudes al voltant de l’any 2008. La taxa de fecunditat passarà de l'1,36 actual a l'1,49 el 2030 i 1,53 el 2060.

La població en edat de treballar, de 16 a 64 anys, augmentarà lleugerament, fruit dels saldos migratoris previstos. Aquesta població potencialment activa passaria de 4,863 milions el 2018 a 5,088 milions el 2030 i superaria el màxim històric registrat el 2009 (5,022 milions). Paral·lelament, la població en edat de treballar estarà més envellida, ja que augmentarà la població de 45 a 64 anys, tant en valor absolut com en percentatge.

La població de 65 anys i més ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades i ho continuarà fent en el futur, ja que passarà d’1,417 milions el 2018 (el 18,8% de la població) a 1,785 milions el 2030 (el 22,3%). A llarg termini, en l’horitzó de l’any 2060, la població major de 65 anys seria de 2,615 milions de persones i representaria el 29,8% de la població.

En termes absoluts, l’envelliment serà especialment visible en el nombre de majors de 80 anys, que passarà dels 460.000 habitants el 2018 als 567.000 el 2030 i 1.173.000 el 2060. Paral·lelament, es produirà un sobreenvelliment del col·lectiu de gent gran, és a dir que dins dels majors de 65 anys guanyaran pes els trams d’edat més avançada.

L’índex de dependència de la gent gran mesura la població major de 65 anys per cada 100 persones de 15 a 64 anys. Com a conseqüència de l’envelliment de la població, l’índex de dependència de la gent gran passaria del 28,7 l’any 2018 al 34,5 l’any 2030, i al 52,1 l’any 2060. L’augment de l’índex de dependència de la gent gran serà progressiu durant tot el període 2018-2060, però augmentarà més intensament a partir del període 2030-2035, moment en el qual les generacions plenes del 'baby-boom' dels anys 60 i 70 del segle XX arribaran a l’edat de jubilació.

L’esperança de vida se situarà en 83,2 anys per als homes i en 88 per a les dones el 2030

Els naixements continuaran disminuint a curt termini i després es recuperaran moderadament. Així, en el període 2018-2030 naixerien al voltant de 790.000 nadons, un 15,3% menys que en el període 2006-2018 (quan hi va haver 931.000 naixements). L’any 2030 hi hauria 71.000 naixements, xifra superior als 66.803 de 2017.

L’esperança de vida continuarà augmentant i el 2030 se situarà en els 83,2 anys per als homes i 88 per a les dones (80,8 anys i 86,3 anys respectivament el 2016). Tanmateix, l’arribada a edats molt avançades de generacions cada vegada més nombroses farà augmentar el nombre de defuncions de manera continuada.

Com a resultat, el creixement natural per al conjunt del període 2018-2030 seria de signe negatiu (menys 17.000 persones). Aquest fet representa un canvi demogràfic important, ja que en les dècades passades el creixement natural havia estat de signe positiu. És per això que el creixement futur de la població de Catalunya està molt condicionat pel comportament dels moviments migratoris.

Els fluxos de migració amb la resta d’Espanya seran molt semblants als actuals, amb un saldo moderadament positiu. Els fluxos d’entrada i sortida de la migració amb l’estranger seran importants, amb més entrades que sortides. El saldo migratori total previst per al conjunt del període 2018-2030 és de 483.000 persones, aproximadament 40.000 persones per any.

El 2030 totes les demarcacions tindran més població, excepte les Terres de l’Ebre

En l’horitzó 2030 tots els àmbits territorials tindran més població que el 2018, excepte les Terres de l’Ebre (-0,7%). Els àmbits amb més creixement en termes relatius d’aquí al 2030 serien el Penedès (8,1%), les comarques gironines (7,8%) i el Camp de Tarragona (7,8%), seguits de l'àrea metropolitana de Barcelona (6,2%). El creixement seria més moderat a les Comarques Centrals (5,5%) i Ponent (2,5%), mentre que seria més feble a l’Alt Pirineu i Aran (0,2%).

L’envelliment de la població és una tendència global de la població de Catalunya que afecta totes les comarques. Al 2030, a 14 comarques (una de cada tres) almenys una quarta part de la població tindrà 65 anys o més. Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, tres de cada quatre comarques tindran més defuncions que naixements en el conjunt del període 2018-2030. En canvi, en aquest període es preveu que la migració serà positiva en totes les comarques catalanes i, per tant, en moltes compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de comarques.

La majoria de comarques guanyaran població a mitjà termini. Segons l’escenari mitjà, l’any 2030 la població serà superior a l’actual en tres de cada quatre comarques. Les situades al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona, i les situades al litoral del Camp de Tarragona, són les que creixeran més. Concretament, les comarques que ho faran més en termes relatius seran el Gironès (11,5%), el Baix Penedès (11,5%), el Tarragonès (11,1%) i el Maresme (10,1%), on la població augmentaria més del 10% respecte a la població actual. Les seguirien el Vallès Occidental, Osona, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat.

A l’extrem oposat, en una de cada quatre comarques la població disminuirà a mitjà termini. Les comarques de la Terra Alta (-8,0%), el Pallars Sobirà (-4,2%), les Garrigues (-3,7%) i l’Alta Ribagorça (-3,3%) serien les que perdrien més població en termes relatius. Les altres comarques que perdrien població són el Berguedà, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.

La ciutat de Barcelona creixeria un 2,1% i passaria dels 1,614 milions d’habitants el 2018 als 1,648 milions el 2030. De fet, del prop de mig milió d'habitants que es preveu que augmenti Catalunya fins el 2030, gairebé la meitat, 240.000, seran a l'àrea metropolitana sense comptar el Barcelonès.

Les dades les ha presentat el director de l'Idescat, Frederic Udina, amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, la secretària general d'Economia, Natàlia Mas, i el director del Centre d'Estudis Demogràfics, Albert Esteve.

Aragonès ha dit que és una "excel·lent notícia" l'augment de la població perquè pot ajudar a sostenir el sistema de pensions, però suposa un repte pels serveis públics, que hauran d'incrementar la inversió en salut a causa de l'envelliment. Per això, tant ell com Mas han apostat per millorar la formació, sobretot de qualificació mitjana, el mercat laboral de qualitat i la productivitat de les empreses, per augmentar les cotitzacions socials. També creuen que cal impulsar l'envelliment actiu, perquè els ancians visquin amb més bona salut.

Per la seva banda, Esteve diu que les societats occidentals han d'intentar acostar la fecunditat real a la fecunditat desitjada, cosa que fa temps que s'intenta i no s'aconsegueix. També ha advertit que tot i que Espanya pugui tenir l'esperança de vida més alta del món el 2040, hi ha països desenvolupats que ja han tocat sostre. Udina ha advertit que el més imprevisible d'aquestes previsions és el flux migratori.