L'exposició a la contaminació atmosfèrica abans i després del naixement podria afectar habilitats cognitives fonamentals

Un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) mostra que l'exposició a la contaminació atmosfèrica abans i després del naixement podria afectar habilitats cognitives fonamentals. La recerca relaciona l'exposició a les partícules fines (PM2,5) durant la gestació i els primers anys de vida amb un pitjor rendiment de la memòria de treball i l'atenció executiva. La investigació s'ha realitzat en el marc del projecte Breathe i ha estat publicada a la revista 'Environmental Health Perspectives'. Es van analitzar 2.221 nens entre 7 i 10 anys de centres escolars de Barcelona. Se'ls hi van fer diversos tests per ordinador. L'exposició a la contaminació es va estimar amb un model matemàtic a partir de mesuraments reals.

L'objectiu de l'estudi era aprofundir en el coneixement generat per estudis anteriors realitzats pel mateix equip, que van observar que els nens i nenes que van a escoles amb majors nivells de contaminació procedent del trànsit tenen un menor desenvolupament cognitiu.

Els resultats van mostrar que una major exposició a partícules fines (PM2,5) des de l'embaràs fins als 7 anys d'edat estava associada a una menor memòria de treball en arribar a les edats en què es van practicar els tests cognitius (entre els 7 i els 10 anys). Aquests resultats mostren un efecte acumulat de l'exposició a les partícules fines al llarg de tot el període d'estudi, tot i que l'associació trobada és més forta si es tenen en compte els anys més recents.

La memòria de treball és un sistema cognitiu que s'ocupa d'emmagatzemar informació per a la seva posterior manipulació i que resulta fonamental per a l'aprenentatge, el raonament, la resolució de problemes o la comprensió del llenguatge.

Menor memòria de treball només en nens

La segregació dels resultats per sexes va permetre observar que la relació entre exposició a PM2,5 i menor memòria de treball es donava únicament entre els nens i no en les nenes. La resposta es podria trobar en diversos mecanismes de caràcter hormonal o genètic.

Així mateix, es va observar que una major exposició a partícules fines estava associada a una menor atenció executiva, tant en nens com en nenes. L'atenció executiva és una de les tres xarxes que conformen la capacitat d'atenció. Intervé en les formes d'atenció de nivell elevat, com la detecció i resolució de conflictes en els quals caben diverses opcions i respostes, així com en la detecció d'errors, la inhibició de respostes o la regulació de pensaments i sentiments.

Si els estudis anteriors del projecte Breathe havien analitzat l'exposició atmosfèrica en els centres escolars al llarg d'un any, en aquesta ocasió es va avaluar l'exposició atmosfèrica en el domicili dels participants, i en un període de temps molt més ampli: des l'etapa prenatal fins als 7 anys d'edat.