L’Observatori de Bioètica i Dret de la UB alerta dels perills de poder comprar medicaments i aliments per internet

L'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (OBD-UB) ha elaborat un document, impulsat per ''la Caixa'' per alertar que la popularització de la compra de medicaments i aliments per internet pot ser una pràctica perillosa. El document reconeix que adquirir aquests productes en línia pot comportar beneficis però implica riscos per a la salut i la intimitat de les persones. Segons l'OBD-UB, a través de la xarxa es pot accedir ''il·legalment'' a medicaments i alerta que són productes que no estan custodiats ni dispensats amb les garanties legals. Des de l'Observatori s'alerta que aquesta oferta pot causar danys al propi usuari però també a la salut pública, al sistema sanitari, al titular de la marca i a la confiança de l'usuari.

L'informe veu que l'absència de cobertura sanitària o de pagament a càrrec de la Seguretat Social ''empeny'' determinats sectors de la població a canals de venda a baix preu i que a més, l'usuari acaba atrevint-se a ''autodiagnosticar-se'' i per tant, se li dona un ''fals apoderament''.

El document ha estat coordinat pels membres de l’OBD-UB M. José Plana, advocada i codirectora del màster d’Alimentació, Ètica i Dret de la UB; el professor Manuel López Baroni, de la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), i Lluís Cabré, metge i membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona, així com president de l’Associació de Bioètica i Dret.

Els autors posen d'exemple la compra de productes amb substàncies no autoritzades, elaborats en establiments no subjectes al control públic i fabricats sense garanties sanitàries, aliments frescos enviats per correu postal, sense garantir la cadena de fred o complements alimentaris fets amb varietats vegetals protegides. Inclouen en aquests exemples les vacunes o altres productes que ''escassegen'' a la farmàcia tradicional, com pot ser la vacuna de la meningitis.

Segons recull el document, l'Europol ha constatat que una part dels grups que s'han dedicat durant anys a la venda il·legal de medicaments en línia s'estan passant al mercat d'aliments perquè és molt ''més gran i menys arriscat'' i el client no és conscient que el producte és il·legal.

L'OBD-UB però, alerta sobretot que la venda de tots aquests productes no es fa només a través del mercat clandestí sinó a través de plataformes digitals populars a causa, asseguren els autors, de la pèrdua de control del mercat digital, molt més difícil que el tradicional. Per això, demanen ''extremar i diversificar les iniciatives de supervisió del mercat en línia per fer-lo més segur'', a més de promoure les conductes responsables dels consumidors i dels operadors econòmics.

Un de les mesures que proposa el document és millorar la seguretat del mercat digital a partir de la col·laboració entre les oficines de farmàcia i les noves empreses alimentàries, i per exemple, reclama un ús correcte del logotip europeu que identifica la dispensació legal de medicaments.

El documenta també posa en qüestió que es pugui barrejar l'oferta de medicaments amb productes de paramedicina o medicina alternativa, i demana a les farmàcies digitals que en separin la venda per evitar equiparar productes de medicina alternativa i medicaments. L'OBD-UB també alerta que trobar per internet tots aquests productes afavoreix l'automedicació i posa sobre la taula l'afectació a la intimitat personal sensible que es pot extreure de la dispensació en línia de determinats productes.

Venda d'aliments per internet

El document recull que hi ha distribuïdors per Internet que venen productes amb taxes molt més elevades d'incompliment de la normativa alimentària en comparació als distribuïdors tradicionals, i per això recomana construir un diàleg amb els nous operadors de la industria. Reconeix que aquesta venda digital pot ser un ''dinamitzador potent'' dels sistemes alimentaris locals i sostenible però alerta que pot comportar efectes perversos si acaba ''retroalimentant'' els monopolis, que afecti el medi ambient o tingui conseqüències sociolaborals negatives com ara la precarització dels treballadors.

Per tot això, el document recomana als ciutadans que posen productes a disposició d'altres ciutadans sense dedicar-se professionalment, que siguin conscients de la responsabilitat local i social que comportar posar aliments en circulació.