Expertes alerten que un dels àmbits on les dones víctimes de violències masclistes senten "més descrèdit" és el judicial

Especialistes alerten que "encara falta avançar molt" en l'atenció a les dones que pateixen violències masclistes perquè quan demanin ajuda, "se sentin escoltades, recolzades i puguin obtenir una reparació del dany". Aquesta és una de les conclusions de l'informe '10 anys de trajectes de dones en situació de violència masclista: itineraris, vivències i relats', que ha elaborat l'entitat Tamaia i que s'ha presentat a l'Institut Català de les Dones aquest dijous. L'informe mostra que un dels àmbits on les dones senten "més descrèdit del seu testimoni és el judicial", ha afirmat la presidenta de l'entitat, Beatriu Masià, que ha recordat que Catalunya és un dels llocs on menys ordres d'allunyament es concedeixen. Per això demana més finançament, sobretot per formar els òrgans judicials, i que es tingui en compte "el gran capital de saviesa" de les dones que han patit violència masclista a l'hora de dissenyar les polítiques d'aquest àmbit.

L'informe posa de manifest que falta "més formació en tots els àmbits" perquè les dones que pateixen violència masclista siguin "escoltades" i "cregudes", sobretot en certs àmbits, com el judicial, segons ha explicat Masià. L'informe elaborat per Tamaia també destaca "el gran valor dels professionals" que treballen de forma "excel·lent" en les condicions en què es troben, ha ressaltat la presidenta de l'entitat.

Masià ha assenyalat que cal completar el desplegament de la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que es va aprovar fa una dècada. La llei defineix àmbits de la violència masclista que després no s'han desenvolupat, com els matrimonis forçats, el tràfic de dones i nenes o l'assetjament sexual. Tot i això, Masià considera que aquesta llei "dona molt de marge per poder actuar" continua sent un model, mentre que, en canvi, ha dit, la llei estatal del 2004 s'ha d'"actualitzar".

Per això, la presidenta de Tamaia demana més recursos per lluitar contra la violència masclista i afirma que el desplegament de la llei ha d'anar acompanyat de finançament, sobretot per a la formació de tots els òrgans judicials, "des dels jutges fins als advocats, procuradors o professionals dels serveis d'orientació familiar". Masià ha reclamat que les partides pressupostàries serveixin per a qüestions estructurals, i no només per a projectes concrets, i per garantir el principi d'equitat territorial, ja que existeixen desigualtats en els serveis segons la comarca.

Per la seva banda, la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Núria Balada, ha reconegut que falten recursos que acompanyin la llei i també ha destacat la "manca de reconeixement i de visibilitat" de la normativa i dels drets que estableix, com per exemple que les dones puguin accedir als serveis de la xarxa d'atenció sense una denúncia prèvia.