Els alumnes catalans marxen de vacances després d'un curs marcat per les vagues dels docents

Més d'un milió i mig d'estudiants comencen aquest divendres les vacances escolars. S'acaba així, un curs marcat per les dues vagues dels docents convocades per a revertir les retallades. Aquest era el lema de la primera aturada, la del 29 de novembre, que amb un seguiment inferior al 12%, va sumar-se a les protestes les protestes dels professors universitaris, els metges i els bombers. La segona vaga, del 16 de maig, tenia com a línia vermella recuperar la segona hora lectiva que fan els mestres des del 2010, però cap de les negociacions amb el Departament va donar fruits. A banda, aquest curs s'ha signat el Pacte contra la Segregació Escolar i el TC ha avalat el model lingüístic català en la darrera sentència sobre la LEC. El curs ha acabat amb polèmica per les queixes de professors pel funcionament de l'aplicació Esfer@ per a la introducció de les notes dels alumnes.

La batalla sindical ha protagonitzat el curs 2018-2019. Ja el mes de novembre, la comunitat educativa va sortir el carrer en una manifestació que va congregar unes 600 persones el dissabte 17 de novembre. La marxa, convocada pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) tenia com a lema 'Per l'educació pública, cap retallada', i els diferents agents demanaven arribar a la inversió en educació que marca la LEC; del 6%, per la qual cosa exigien que els pressupostos fossin ''expansius'' i se sumessin més de 10.000 MEUR, a més d'altres mesures com l'augment de 7.200 dotacions de professors més per arribar a les xifres del 2010.

Aquesta marxa va ser el preludi de la vaga del 29 de novembre que, coincidint amb una setmana de protestes d'altres serveis públics com els metges o els bombers, va reunir uns 8.000 treballadors públics a la protesta cap al Parlament. La vaga no tenia unanimitat sindical, i CCOO i UGT no van voler-se sumar a la convocatòria. El seguiment no va arribar al 12% En aquella ocasió, els sindicats CCOO i UGT no es van sumar a la convocatòria.

Tot i això, i també malgrat la pròrroga pressupostària, i un cop celebrades les eleccions sindicals, els sis sindicats presents a la mesa sectorial van convocat de forma unitària una nova vaga el 16 de maig. La baixada de ràtios i la recuperació de l'hora lectiva van ser el principal cavall de batalla de les organitzacions sindicals. Amb el lema ''Ve d'una hora i va de ràtios'', els sindicats es van manifestar pels carrers de Barcelona, i d'altres ciutats del país. Va ser la culminació de setmanes d'intenses negociacions amb el Departament en que els sindicats van criticar ''l'immobilisme'' d'Educació i fins i tot, van arribar a passar una nit a la seu de Via Augusta. Només l'11% dels docents però, van secundar aquesta segona aturada.

Reforma de l'FP aplaçada

Després de les dues vagues, els sindicats tampoc no han parat i les darreres setmanes de curs han liderat les protestes per la reforma de l'FP Dual i la unificació de currículums, uns canvis que no van ser ben rebuts per la comunitat educativa. El Departament va anunciar al mes de març que modificava el model d'FP Dual i unificava els currículums de cada cicle, però un cop la resolució va ser publicada al DOGC, al mes de maig, es van configurar la plataforma Defensem l'FP per aturar unes modificacions que consideraven que perjudicaven els alumnes en reduir el nombre d'hores lectives als centres. També es temien una retallada en la plantilla de professorat. A les crítiques també s'hi va sumar la patronal. Després de protestes i reunions, el Departament va anunciar la setmana passada que aturava la implantació de la reforma i confiava en arribar a consensos amb els agents implicats el curs vinent.

Pacte contra la Segregació Escolar

El curs en què la LEC celebra el desè aniversari, també s'ha caracteritzat per la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar, una iniciativa del Síndic de Greuges per millorar l'equitat i la igualtat d'oportunitats a l'escola pública catalana. L'acord va rebre el suport del Departament, més d'un centenar d'ajuntaments, i agents de la comunitat educativa però no del sindicat USTEC-STEs, ni de tots els partits polític ni de les famílies. Amb el Pacte, Educació i ajuntaments es comprometien a emprendre mesures per garantir un millor repartiment de l'alumnat, com ara modificar les zones escolars o un nou decret d'admissió, una de les mesures en les quals ja treballa el Departament.

Famílies mobilitzades per la manca de places públiques

Com ja va sent habitual, el final del període de preinscripció ha generat tensions entre les famílies que no podien optar a una plaça pública de proximitat a ciutats com Barcelona o Igualada i l'administració. Les famílies, organitzades en plataformes, han sortit al carrer per denunciar que ''l'educació no és un sorteig'' i lamentar que la planificació del Departament no els garanteix poder entrar a l'escola pública del barri. Durant aquest període, en què el Departament ha garantit no assignar d'ofici cap família en centres concerts si no havien inclòs aquesta opció a la seva preinscripció, el Govern ha aprovat el decret que regula el canvi de titularitat d'escoles concertades a públiques, que ja preveu la LEC.

En un altre àmbit, la mobilització de les famílies també va aturar, el mes de desembre, el canvi del decret de menjadors, després de l'opció d'aprovar un text que no garantís, segons les AMPA que el servei de menjador pogués gestionar-se directament a través de les associacions de famílies. Educació va obrir un procés participatiu per conèixer les necessitats i inquietuds de tota la comunitat educativa.

El TC avala el model lingüístic català

En el terreny polític, el TC ha avalat aquest curs el règim lingüístic establert a la LEC. En una sentència coneguda el 25 d'abril, l'alt tribunal va declarar constitucionals els articles de la llei catalana sobre el règim lingüístic que el PP va recórrer el 2009. Aprovava, per tant, que els alumnes que s'incorporen al sistema educatiu sense conèixer el català rebin una atenció lingüística personalitzada que els permeti iniciar l'aprenentatge en aquesta llengua, sempre que "no exclogui" que també la rebin amb "caràcter similar" aquells que no coneguin el castellà. En canvi, en aquesta mateixa sentència, el TC va anul·lar articles referents a la regulació de Primària i Secundària, que considera que és una ''reformulació simplificada'' de la legislació bàsica estatal, i als cossos docents, ja que preveu que ''no poden alterar l'estructura dels cossos de funcionaris'' establerta per la legislació bàsica.

Projectes i oposicions

El Departament ha engegat diversos projectes durant el curs 2018-2019, com per exemple, el mòbils.edu que vol acostar la tecnologia mòbil a les aules a 100 centres públics. També ha fet canvis a Secundària, on a la tardor va anunciar que se suprimirien les recuperacions de setembre, i que aquestes, es podrien fer la darrera setmana de juny.

Pel que fa als docents, el Departament ha fet canvis al funcionament de la borsa de docents per flexibilitzar les substitucions i des del mes d'abril està oberta tot l'any. D'altra banda, el Govern ha tornat a convocar oposicions docents amb 5.005 places i més de 20.000 aspirants. Tot i això, tant les dates –van començar dissabte passat- com l'ordre de les proves – es comença amb la presentació de la programació- ha canviat i per tant, els qui les aprovis no s'incorporaran a la funció pública en pràctiques fins el setembre del 2020.

Polèmica per l'Esfer@

El curs acaba amb polèmica per les queixes dels professors pel funcionament de l'aplicació Esfer@ per a la introducció de les notes, que alguns sindicats han qualificat de "caos". De fet, el sindicat CCOO ha demanat a Educació que es compensi al personal educatiu per les hores dedicades i ha presentat una queixa al director general de Professorat i Personal de Centres Públics per "l'esforç ingent" del personal que en algunes ocasions ha impedit lliurar les avaluacions en els terminis previstos.