Salut crida a la prevenció per minimitzar els efectes de les onades de calor

El Departament de Salut vol sensibilitzar més encara a la població de la importància de prevenir i minimitzar els efectes que tenen, sobre la salut de les persones, les onades de calor. Aquesta situació meteorològica és una realitat climàtica de l’estiu que ja es podria considerar tant preocupant com la de la grip a l’hivern, raó per la qual, el Govern vol fer enguany especial incidència en conscienciar la ciutadania de la importància de seguir uns consells elementals. Per això, avui ha presentat la campanya ‘Un estiu sense UFFF’, que estarà activa tot l’estiu i que inclou recomanacions a tenir en compte davant aquest fenomen climàtic de risc, especialment entre la població més sensible i fràgil.

Durant la roda de premsa de presentació de la campanya, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha alertat que “l’única eina que tenim a l’estiu és la prevenció ja que no hi ha cap vacuna contra els cops de calor”. En aquest sentit, ha fet una crida als responsables dels empleats que treballen a l’aire lliure en les hores de més calor o en ambients especialment càlids perquè actuïn “amb responsabilitat” i ho tinguin en compte per tal de no exposar els seus treballadors a una calor excessiva que els podria acabar comportant una deshidratació o un cop de calor. Guix ha recordat també que treballen conjuntament amb el Departament de Treball.

Salut recorda que l'excés de calor pot suposar un perill per a la salut i agreujar una malaltia crònica o provocar deshidratació i esgotament. Si l'exposició a temperatures molt altes es prolonga, la temperatura del cos pot elevar-se fins a nivells perillosos i es pot patir un cop de calor[1]. Aquest trastorn, que pot arribar a tenir conseqüències molt greus, requereix atenció mèdica immediata. Els infants, però també la gent gran o les persones que pateixen malalties cròniques, estan especialment exposats a patir les conseqüències d’una calor excessiva, com ara un cop de calor o deshidratació.

De fet, durant l’estiu de 2018 es van produir 2 onades i, si es comparen els dies d’onada de calor de 2018 amb els dies d’onada de 2017, es detecten diferències significatives respecte la mortalitat. Durant l’estiu passat la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (APSCAT) va notificar 65 casos de cop de calor, dels quals 28 van morir, la xifra més elevada registrada per l’agència des del 2004. De les 28 persones que van morir, la majoria ja tenien una patologia de base o estaven a l’aire lliure (treballant o fent esport).

Protegeix-te, refresca’t i hidrata’t

Beure molta aigua, protegir-se del sol amb crema solar, evitar les altes temperatures, ventilar i refrescar les llars i supervisar els infants a l’aigua són alguns dels consells de la campanya, els materials audiovisuals de la qual –vídeos, ventalls, cartells, xapes- es difondran a través dels canals de comunicació dels sistema sanitari públic català, per xarxes socials i pels mitjans de comunicació.

Aquests missatges van en la línia del que recomana el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS). Aquest pla, operatiu fins el 30 de setembre, vol predir amb la màxima antelació les possibles situacions meteorològiques de risc, així com coordinar les mesures i els recursos existents a Catalunya per fer front a una onada de calor. Està coordinat per l’ASPCAT i el Servei Català de la Salut (CatSalut), amb la participació del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Servei Meteorològic de Catalunya, entre d’altres.

La xarxa s’adapta a les necessitats de l’estiu

Paral·lelament a aquesta crida a la prevenció, la sotsdirectora del CatSalut, Marta Chandre, ha presentat també el Pla d’estiu amb què “el Servei Català de la Salut adequa els serveis a l’activitat assistencial prevista durant els mesos d’estiu, quan la població sovint es concentra en unes zones determinades, sobretot a la costa”.

En aquest sentit, s’ha analitzat exhaustivament l’activitat que es du a terme arreu de Catalunya durant els mesos de juliol i agost, sobretot per valorar el nombre de visites dels centres assistencials respecte a la resta de l’any.

Així, per a aquest estiu el CatSalut augmentarà el dispositiu de professionals per reforçar l’atenció primària i hospitalària de la xarxa sanitària pública de Catalunya. Aquest reforç es tradueix a disposar de fins a 503 professionals equivalents addicionals[2], la majoria (422) per als equips d’atenció primària. Per especialitats, aquest mig miler de professionals es concreten en 212 metges, 182 infermeres, 102 auxiliars i 7 altres professionals.

Pel que fa a l’àmbit de la primària, les regions sanitàries de Terres de l’Ebre, Tarragona i Girona són les que reben la major part d’aquest increment de personal. Pel que fa a l’àmbit hospitalari, com cada estiu, el dispositiu permetrà respondre a l’activitat programada –que baixa en aquests mesos– i a la urgent, tot seguint criteris clínics, mantenint les intervencions amb ingrés i d’alta complexitat i prioritzant la cirurgia cardíaca i oncològica. De fet, es reitera que aquesta adequació funcional dels centres és transitòria i adaptable a les necessitats d’assistència que es produeixin, de manera que es pugui donar una resposta adequada i flexible en tot moment. D’entrada, el percentatge mitjà de llits disponibles entre juliol i setembre a Catalunya creix respecte l’any passat fins els 91,2%. Per territori, la disponibilitat és del 100% a la Regió Sanitària Alt Pirineu-Aran, del 85% a la de Lleida, del 92,9% a la de Terres de l’Ebre, del 90,3% al Camp de Tarragona i Girona, del 88,5% a la Catalunya Central, del 91,8% a Barcelona ciutat, del 87,2% a l’àmbit Metropolità Sud i del 95,2% al Metropolità Nord. 

Per últim, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) també reforça el dispositiu aquest estiu amb 25 unitats addicionals de suport vital bàsic i avançat, que realitzaran 31.260 hores de servei. Aquestes mesures amplien la cobertura a les zones de costa, en què durant l’estiu augmenta significativament la població, bàsicament a Tarragona, Terres de l’Ebre, Garraf i Girona.