Som Aigua relata l’experiència d’un projecte de cooperació internacional de Sant Pere de Ribes a Puerto Cabezas

Des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, del qual en forma part l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, en col·laboració amb l’ONG Enginyeria Sense Fronteres s’està impulsant la campanya #SomAigua (http://www.somaigua.cat/) amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar la població sobre la importància de l’aigua i la cooperació internacional. En aquest sentit, avui s’estrena una nova càpsula de vídeo de la sèrie Memòria Líquida on s’explica el treball de cooperació que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes està duent a terme a la població agermanada de Puerto Cabezas (Bilwi), a Nicaragua, per abastir d’aigua potable a la població.

Puerto Cabezas és la capital de la regió Nord del Carib, una ciutat on té presència l’ètnia misquita. L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes va iniciar la relació amb aquesta ciutat arran de la revolució sandinista a Nicaragua, un període en el qual diversos municipis de Catalunya es van agermanar amb pobles de Llatinoamèrica sota la lògica de la solidaritat internacional.

La càpsula explica l’experiència del treball a Puerto Cabezas per a la garantia del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS). A terreny es va haver de fer un diagnòstic molt específic per veure quin sistema calia implementar perquè els habitants poguessin disposar d’aigua la major part de l’any, i l’estudi va revelar que l’acumulació de l’aigua de pluja podia ser clau per a assolir aquest objectiu.

Així, s’han instal·lat dipòsits d’aigua per tal d’emmagatzemar l’aigua de la pluja dels sostres dels habitatges a través de canals de recollida. Actualment, també s’està complementant el projecte d’aigua potable amb el de sanejament de l’aigua instal·lant latrines als habitatges.

La implicació de les famílies i les comunitats en el projecte és clau per a l’èxit d’aquest. Totes les persones que treballen al projecte són comunitàries i han estat formades durant tot el procés per dur a terme els treballs. Alhora, es conformen comitès o consells d’aigua potable, formats per 7 o 8 persones, que vetllen perquè la gent utilitzi bé el sistema i perquè, si hi ha algun tipus d’avaria, sigui assumida col·lectivament. També des d’aquest òrgan es decideixen els objectius i properes passes en la implementació del projecte, per exemple, donant prioritat a la instal·lació dels dipòsits en llars que es troben en una situació de més necessitat que d’altres: dones vivint soles, o allà on hi ha infants.

Al voltant de 500 famílies durant els últims 8-10 anys han vist avenços en la garantia del DHAS en el seu dia a dia. I encara avui dia segueixen instal·lant-se aquests dipòsits fins que puguin donar cobertura a tota la població. Això significarà, per exemple, que cap dona o nena hagi d’anar a buscar aigua a indrets allunyats, posant en perill la seva integritat, sent violada o assassinada, fet que ja ha està denunciat internacionalment per diversos organismes, donada la feminització de la tasca d’abastiment de l’aigua a les llars.

En experiències com aquesta es pot apreciar de manera tangible el significat de la cooperació i la solidaritat internacional, on l’agermanament entre pobles traspassa qualsevol placa d’agraïment pel finançament d’un projecte i es transforma en una eina per a l’aprenentatge mutu sobre problemàtiques globals i per a la sensibilització de la ciutadania.

L’ajuntament de Sant Pere de Ribes treballa, en aquest sentit, per la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), on el DHAS és el sisè d’ells.

L’accés a l’aigua potable i a un sanejament adequat és un factor fonamental per al desenvolupament humà i des del 28 de juny de 2010 està reconegut com a un Dret Humà per l’Assemblea General de les Nacions Unides. En conseqüència, la responsabilitat de garantir l’accés universal a l’aigua i al sanejament no només recau en els estats i institucions de les zones del planeta on la garantia encara no és completa, sinó que es tracta d’una responsabilitat compartida per tota la humanitat.