Indult, amnistia o reforma del Codi Penal: plantejaments per encarar una sentència condemnatòria

Indult, amnistia o reforma del Codi Penal. Tres plantejaments que han entrat al debat públic arran del judici de l'1-O al Tribunal Suprem com a possibles vies per evitar que els dotze líders independentistes acabin anys empresonats, si la sentència és condemnatòria. L'indult és el perdó individual de la pena per part del govern espanyol, no l'ha de demanar necessàriament el condemnat i la llei que ho regula no menciona com a requisit que s'hagi de mostrar penediment. Una llei d'amnistia permetria anul·lar els efectes del delicte per a tots els acusats mentre que la reforma del Codi Penal podria revocar la condemna. Els partits independentistes rebutgen l'indult i demanen l'amnistia; PP i Cs s'oposen a qualsevol possibilitat de rebaixar una hipotètica condemna; els socialistes neguen l'amnistia i eviten descartar l'indult mentre que els comuns plantegen reformar el Codi Penal perquè quedi explícit que la rebel·lió i la sedició han de ser amb armes, canvi que tindria efectes retroactius i podria revocar la condemna. Què implica ben bé cada opció?

L'indult suposa el perdó individual de la pena per part del govern espanyol, que els concedeix per decret aprovat al Consell de Ministres, a proposta del ministre de Justícia. Encara que la decisió és de l'executiu, formalment, és el rei qui els atorga. "És una mesura de gràcia, de caràcter excepcional, consistent en la remissió total o parcial de les penes dels condemnats per sentència", exposa el Ministeri de Justícia al formulari en què explica el tràmit.

Un indultat no deixa de ser considerat culpable i manté els antecedents penals però evita complir la totalitat de la condemna. La Constitució prohibeix concedir indults generals. Es tracta d'una concessió que es fa a l'individu i no a un grup de condemnats ni a tots aquells que han comès un mateix delicte. Fins que no hi ha sentència ferma -seria el cas de la decisió del tribunal presidit per Manuel Marchena- no es pot concedir. Per tant, un indult deixaria fora els líders independentistes a l'estranger.

Segons la llei que regula l'indult, que data de 1870, no és un requisit que l'indultat mostri penediment però és un element que l'executiu sol tenir en compte. Tampoc cal que sigui el propi condemnat qui el demani, també ho poden fer els seus familiars o qualsevol persona en el seu nom -sense que hagi d'acreditar que el representa ni que té el seu consentiment-, el tribunal sentenciador, el Suprem, la fiscalia, el jutge de vigilància penitenciària o el govern espanyol.

Abans de concedir un indult, cal que el tribunal i la fiscalia emetin un informe. També es demana l'opinió de la víctima, quan n'hi ha, i de la junta de tractament del centre penitenciari, si el condemnat és a la presó. Fonts del Ministeri de Justícia han explicat a l'ACN que el criteri de l'actual executiu espanyol és concedir indults només quan els informes de les autoritats judicials són favorables i, asseguren, així ha fet en "l'amplíssima majoria" de casos. Tanmateix, els informes no són vinculants i no és un requisit legal perquè es concedeixi l'indult. "Amb l'indult tot és possible, ja que és molt discrecional", explica la professora titular de dret processal a la UAB, Carmen Navarro.

39 indults aquest any

Durant el primer semestre de 2019, el govern espanyol ha concedit 39 indults, segons dades del Ministeri de Justícia, que puntualitza que cap s'ha concedit mentre l'executiu de Pedro Sánchez ha estat en funcions. El conjunt de 2018 se'n van concedir 17 i, el 2017, van ser 26. Els indults que s'aproven són una ínfima part de les sol·licituds que rep el govern espanyol, ja que rebutja la immensa majoria. Entre 2007 i 2017 només ha indultat el 4,9% dels sol·licitants.

Reforma de la llei d'indults

El Congrés dels Diputats ha abordat els últims anys la possibilitat de reformar la llei d'indults per incloure el veto a la possibilitat d'indultar els autors de certs delictes, per exemple, els polítics condemnats per casos de corrupció o en casos de violència masclista. Arran del judici de l'1-O, el PP i Cs han plantejat prohibir la concessió d'indults als condemnats per delictes de rebel·lió o sedició. L'indult és una figura "criticada i discutible", explica Navarro, perquè hi ha qui la considera arbitrària i una escletxa de la separació de poders mentre que altres juristes que la defensen la veuen útil per evitar un excessiu rigor de les normes penals.

L'amnistia, l'oblit del delicte

A diferència de l'indult, que no comporta l'oblit del delicte, l'amnistia implica l'extinció de tots els seus efectes i no només anul·la la pena sinó també els antecedents penals. No està contemplada a l'ordenament jurídic espanyol i hi ha juristes que qüestionen la seva constitucionalitat. El precedent més recent d'amnistia és la de 1977 durant la transició democràtica.

L'amnistia està vinculada a determinats moments de canvi, conflicte o refundació política, segons apunten autors que han abordat la matèria. S'hauria d'acordar a través d'una llei aprovada al Congrés dels Diputats i implicaria que s'eximeix de responsabilitat tots aquells acusats o condemnats pels delictes que recull la llei d'amnistia. Per tant, hauria d'incloure els líders independentistes a l'estranger i podria implicar l'anul·lació de les altres causes obertes contra l'independentisme.

Reforma del Codi Penal

Una altra via seria la de la reforma del Codi Penal. Una revisió o eliminació dels delictes de rebel·lió o sedició podria implicar que els presos quedessin en llibertat. Segons apunta la professora de la UAB, el principi de retroactivitat de la llei penal quan la norma és més favorable al condemnat podria tenir uns efectes similars a l'amnistia i deixar sense efecte les penes després que els condemnats presentin un recurs al Suprem perquè reinterpreti els fets segons la nova definició del delicte, la qual cosa podria revocar la condemna. La redefinició dels delictes s'hauria d'aprovar per majoria absoluta al Congrés.