Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques

Creen a Vilanova un detector acústic per evitar col·lisions amb elefants a la xarxa ferroviària de l'Índia

Aquesta oïda intel·ligent, creada per l'enginyer bioacústic i director del LAB Michel André i el seu equip, aporta una solució tecnològica a un problema que mata cada any a més de 500 persones i 50 elefants al país

L'investigador del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, Michel André, provant el detector acústic per evitar xocs amb elefants. Apa

L'investigador del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) de la UPC, Michel André, provant el detector acústic per evitar xocs amb elefants. Apa

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La Fundació EWF (Ear to the Wild Foundation) -fundada al 2018 per Michel André, Shagun Mehra i el Maharajah M.K. Ranjitsinh, pare de La Llei de Protecció de la Vida Silvestre a l'Índia (Wildlife Protection Act, 1972) ha finalitzat amb èxit unes proves pilot amb un detector acústic d'elefants a les vies de trens de la línia Siliguri-Jalapaiguri, Divisió de la NFR (Northeast Frontier Railways), la xarxa ferroviària que registra el major nombre de col·lisions fatals amb elefants al país.

L'estació acústica ha estat ideada i desenvolupada per l'investigador Michel André i el seu equip del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB), vinculat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) de la UPC. Es tracta de l'única eina tecnològica que permet actualment alertar els conductors de trens, en qualsevol moment, sobre la presència d'elefants a un quilòmetre de distància i evitar així col·lisions letals. Per realitzar les proves, desenvolupades per Michel André i la biòloga índia Seema Lokhandwala, es van disposar elefants captius a diferents distàncies d'una d'aquestes estacions acústiques intel·ligents, instal·lada prop de l'estació de trens de Nagrakata, que presenta una de les taxes anuals d'accidents més altes en aquesta ruta.

Mentre que els sensors visuals integrats a l'estació d'escolta només poden detectar elefants a 250 metres de distància i únicament durant les hores de llum natural, els sensors acústics poden identificar un grunyit a una distància de més de 500 metres i un escombrat a un quilòmetre, en qualsevol moment que es produeixi. Això representa un gran avantatge, ja que la majoria de col·lisions es produeixen durant la nit, quan els elefants aprofiten les temperatures més fresques per desplaçar-se en la recerca d'aigua o menjar. L'estació acústica pilot també està equipada per a aquest propòsit amb un detector tèrmic. Dos panells solars asseguren la seva autonomia energètica i les dades es transmeten a través de la xarxa de telefonia, el que permet comunicar alertes en temps real i informar els conductors. Les tècniques d'intel·ligència artificial, responsables de la identificació automàtica (visual i acústica) d'elefants va ser desenvolupada per l'equip de Michel André durant una primera bateria de proves efectuada a l'estat de Tamil Nadu entre gener i juny de 2017, quan es va entrenar xarxes neuronals artificials per extreure els sons específics dels elefants del paisatge sonor que els envolta.

L'èxit d'aquesta operació pilot confirma la convicció de Michel André forjada durant el seu doctorat el 1997, que es va centrar en el desenvolupament d'una tecnologia per evitar col·lisions mortals entre vaixells i catxalots: "En llocs on les activitats humanes envaeixen l'hàbitat de la vida silvestre, és inútil i perillós desenvolupar tecnologies que espanten i fan fugir als animals. Per contra, hem d'escoltar la vida salvatge per detectar la seva presència i evitar confrontacions. Entendre millor la seva forma de vida és arribar a una millor convivència entre home i natura. Avui, la bioacústica està a l'altura d'aquest desafiament", explica l'investigador. Aquesta prova pilot s'ha realitzat en col·laboració amb el WII (Wildlife Institute of India) i sota la supervisió del range forest officer Pallab Mukherji, els district forest officers Nisha Goswami i Mridul Jasiwal, alts càrrecs de l'Oficina Nacional de Vida Silvestre de Govern de l'estat de Bengala Occidental.

El creixement de l'activitat humana a l'Índia, amb la conseqüent densificació de la xarxa ferroviària i l'extensió de ciutats i plantacions, s'agreuja cada dia el conflicte entre humans i elefants. Les confrontacions són inevitables i de vegades fatals, amb la mort cada any de prop de 500 persones i al menys 50 elefants. L'elefant entra a les plantacions agrícoles que han reemplaçat l'àrea forestal, la seva principal font de farratge, i es nodreix dels seus cultius. Els pagesos defensen les seves propietats amb projectils i petards, el que fa als elefants cada vegada més agressius i perillosos. En aquest context, els detectors acústics intel·ligents proporcionen una solució immediata per mitigar el conflicte, ja que no només redueixen les col·lisions amb els trens, sinó que proporcionen sentinelles i l'entorn tecnològic necessari per anticipar confrontacions i evitar accidents.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local