Marta, que va patir un càncer, i Amàlia, que té una triple metàstasi després d’un càncer de mama, conversant amb una periodista a l'espai de l'AECC. A
ACN/ Laura Fíguls |
Barcelona
04-02-2020 20:49
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
"He perdut la por a la paraula 'càncer'. He de conviure amb ella per sempre més. I a la paraula 'metàstasi'. Amb el càncer primari, em feien una por horrible. Ara no (...). Clar que espanten, però formen part del nostre dia a dia. Jo no me les puc treure de sobre, tan de bo ho pogués fer". És la veu d'Amàlia, que té una triple metàstasi després de patir un càncer de mama fa deu anys. Amb motiu del dia mundial contra la malaltia, l'associació AECC-Catalunya contra el Càncer fa una crida a la societat per normalitzar el càncer perquè no sigui tabú. La psicooncòloga Mireia Golobardes afirma que compartir que es pateix un càncer pot ajudar a "viure-ho d'una manera més tranquil·la". També és important, afegeix, dir aquesta paraula als infants.
La psicooncòloga de l'AECC afirma que la paraula 'càncer' "encara és tabú i impacta molt". "Quan a un li diagnostiquen un càncer, pensa directament en la paraula 'mort'. Aleshores les expectatives del diagnòstic i del que passarà creen una gran angoixa. S'associa amb el pitjor, amb molt dolor, amb forts efectes secundaris, i no sempre és així", assenyala. Amb tot, Golobardes assenyala que cada vegada es normalitza més, també perquè la supervivència augmenta i les persones afectades viuen amb més qualitat de vida.
"Dir en veu alta que es pateix un càncer i compartir-ho amb la família, els amics i l'entorn proper proper permet treure's un pes de sobre i no haver de fer un esforç per fer veure que no passa res quan sí hi ha una situació que preocupa. I també es pot viure més intensament i aprofitar més els moments i tenir converses més boniques", indica.
Amàlia va superar un càncer de mama que li havien diagnosticat el 2009 després de quimioteràpia, radioteràpia, mastectomia i limfedectomia. Al cap de nou anys, li va reaparèixer amb metàstasi hepàtica, pulmonar i òssia en estadi 4, sense possibilitat de cura. "Vaig buscar una psicooncòloga i més informació que em pogués ajudar amb aquest diagnòstic tan brutal. Vaig trobar l'AECC, l'associació i el grup de Facebook de pacients amb càncer de mama metastàtic. Això em va permetre veure que tot plegat no s'acaba aquí, que hi ha gent que pot sobreviure més de cinc anys a una metàstasi", relata Amàlia, que afegeix: "Hem de continuar treballant per a la investigació, perquè sense investigació, ens morim, però també hem de donar visibilitat al càncer de mama metastàtic".
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
