Pla detall de la parada d'accessoris a la manifestació contra la violència de gènere convocada per 'Novembre Feminista', el 25 de novembre de 2019. AC
ACN/ Cristina Tomàs White |
Barcelona
12-04-2020 10:03
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El confinament que viu el país des de fa gairebé un mes degut a la covid-19 incrementa les sensacions de "por, incertesa i inseguretat" de la població en general, però pot agreujar sobretot la situació de dones que pateixen violència masclista. Així ho ha assegurat a l'ACN la Raquel Escurriol Martínez, que coordina el programa d'atenció a les dones de l'associació Tamaia Viure Sense Violència. Segons ella, davant la percepció generalitzada de manca de control, els maltractadors poden intentar sotmetre les dones i els seus fills encara més. Malgrat això, Escurriol creu que aquesta "convivència constant" entre dona i maltractador pot fer que, quan acabi el confinament, moltes prenguin consciència de la seva situació i busquin recursos.
Més estrès, més control envers les dones
Tal com descriu la psicòloga Raquel Escurriol Martínez de Tamaia Viure Sense Violència, una associació barcelonina que ajuda a les dones que demanen suport per sortir de situacions de violència masclista, l'estat d'alarma decretat a l'Estat espanyol per fer front a la crisi del coronavirus ha generat una major sensació de "por, incertesa i inseguretat" per a tothom.
Aquestes sensacions, però, poden agreujar encara més la violència que pateixen les dones maltractades i els seus fills, ja que els agressors tenen una "major sensació de no control". Els maltractadors, per tant, sovint intenten exercir més control sobre les dones per compensar-ho.
"Una de les estratègies dels agressors és justament tenir un control absolut respecte la vida, la quotidianitat i les necessitats de les dones", manifesta la coordinadora del programa d'atenció a les dones, que també afirma que la "situació de control i d'estrès poden incrementar els episodis d'agressió cap a les dones i caps als seus fills i filles, ja sigui a nivell psicològic o físic o sexual".
Tot i això, l'aïllament d'aquests dies té diferents efectes en les dones "en funció del moment en què cada dona estigui en el seu procés" de superació de violència masclista. El confinament té un impacte molt més negatiu en les dones que encara hi conviuen amb els seus agressors o amb qui han de compartir la custòdia dels fills que no pas en aquelles que ja no tenen tants vincles i que per tant han pogut desenvolupar eines per afrontar la violència que les permet viure el moment "amb una major tranquil·litat".
Incrementen els missatges escrits però baixen les trucades
A Tamaia han notat un descens en el nombre de trucades que reben de dones que busquen suport des que va començar l'estat d'alarma, com també els dels seus amics i familiars o de professionals.
No obstant, "el volum de missatges escrits ja sigui via les xarxes socials ha incrementat de manera notable", afirma Escurriol Martínez, que ho atribueix a què ara, des del confinament, "les dones estan trobant eines per poder cercar ajuda i informació respecte a la seva situació".
Importància de l'assistència lletrada
Malgrat la dificultat que tenen les dones ara mateix per posar denúncies per maltractament, Escurriol Martínez remarca la importància de disposar d'assistència legal. Segons ella, "és un dret que siguin assessorades per un advocat o advocada d'ofici que les ajudi a formular la denuncia."
Encara que sigui més complicat en aquests moments, una denúncia ben formulada les pot protegir judicialment de cara el futur perquè "té un efecte directe en la credibilitat", sobretot si queda clar que es denuncien situacions de violència habituals i no un de puntual.
Prendre consciència de la situació
Escurriol Martínez creu que el fet d'estar confinades a casa amb els seus agressors pot fer que moltes dones acabin prenent consciència de la gravetat de la seva situació, cosa que potser les portarà a buscar recursos per sortir-ne quan s'acabi l'estat d'alarma.
És per això que creu que la xarxa d'entitats de dones, que ara estan "al límit", segons ella, hauran d'estar ben preparades, com també ho hauran d'estar les administracions. Afirma que les associacions tenen "nivells de treball importants" i que necessitaran més recursos.
"La cura dels professionals no es pot invisibilitzar, és molt difícil. Es fa una bona feina d'acompanyament i és important que professionals tinguin recolzament", conclou.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!