Una vilanovina de 63 anys surt de l'UCI després de 44 ingressada per coronavirus

L'emergència sanitària sense precedents que estem vivint en les darreres setmanes dóna poc marge per a les bones notícies, però sempre hi ha excepcions que permeten donar esperança en temps complicats. Un exemple de superació és el de la vilanovina Rosa Ximénez, de 63 anys, que després de 44 dies ingressada a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital de Sant Camil per al covid-19, ahir era traslladada a planta entre l'emoció i els aplaudiments de l'equip sanitari que durant aquest mes i mig ha lluitat per aquesta fita. Va ser de les primeres pacients que va ingressar al centre hospitalari del Garraf i s'ha convertit en la persona que més dies ha estat ingressada a l'UCI durant aquesta pandèmia. Ara, després d'haver superat el coronavirus, es recupera a la seva habitació, encara aïllada de la família, però amb l'objectiu fixat en la seva tornada a casa. El seu fill, Rubén Oliver, ha explicat a Eix Diari com han viscut des de la distància tot el procés: "ha estat una angoixa constant, sabem que el camí que encara queda per recórrer serà llarg, però ara es veu d'una altra manera".

El govern va decretat l'estat d'alarma per la pandèmia del coronavirus el 13 de març. Dos dies abans, Rosa Ximénez va acudir al seu centre d'atenció primària, al barri de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú, amb malestar general i febre: "va anar amb el meu pare a l'ambulatori i els van recomanar que no sortissin de casa i que truquessin al 061, que els farien el seguiment. Però no els van tornar les trucades durant el cap de setmana i dilluns al matí van tornar al seu centre de salut i ja la van traslladar a l'hospital de Sant Camil".

La seva situació inicial era estable, però "estava molt cansada", va explicar als seus fills en el moment de l'ingrés. Rosa Ximénez tenia patologies prèvies: és diabètica, havia passat una meningitis i un petit ictus. I els metges van diagnosticar-li una pulmonia, mentre esperaven els resultats de la prova del coronavirus, que finalment van confirmar la infecció: "l'endemà d'entrar a l'hospital, els metges ja ens van avisar que la situació era greu, que en les hores següents es cansaria de respirar i que l'haurien de sedar".

I va estar sedada 19 dies: "va estar una setmana empitjorant cada dia, esperant cada dia la trucada de l'hospital i que la comuniació fos que estava una mica pitjor que el dia anterior. Va estar al límit molts cops i l'angoixa de la trucada diària s'agreujava amb el fet que no sabien a quina hora seria, que podia ser entre les 12 del migdia o les sis de la tarda, i des de casa no sabíem si això significava que estat tot bé o que havia passat el pitjor. El personal sanitari estava desbordat en aquells moments, però tot i això, el tracte ha estat sempre genial, ens han acompanyat en tot moment dins de les seves possibilitats i ens han ofert acompanyament emocional i psicològic en aquestes setmanes".

Després de 44 dies, Rosa Ximénez ja es troba en una habitació "normal" de l'hospital de Sant Camil: "està bé, ja ha donat negatiu en les proves de la covid-19 i d'altres possibles bactèries, però encara queda camí per recórrer. Està molt dèbil, ha de recuperar musculatura i mobilitat, està desorientada després de tanta medicació i de l'aïllament de l'UCI, i la mantenen amb oxigen perquè tot i que els pulmons els té bé, no té força ni musculatura per respirar amb normalitat", explica el seu fill, que ahir ja va fer arribar a l'hospital el telèfon i la tauleta de la seva mare per poder començar a tenir comunicació directa amb ella.

En aquest temps a l'UCI, el personal sanitari ha garantit que els seus fills i els seu marit la poguessin veure a través de videotrucades, però la família de Rosa Ximénez espera que a partir d'ara puguin parlar amb ella més sovint, gràcies al telèfon: "els metges ens han avisat ara que la síndrome post UCI (estrés posttraumàtic, ansietat..) no està investigada per a pacients que continuen en aïllament social".

Rubén Oliver ha fet una agraïment inmens al seus companys de feina (és professor de l'institut Montgrès de Sant Pere de Ribes) pel suport que li han ofert en uns dies de feina intensa des de casa, i també al personal de l'hospital de Sant Camil per la seva tasca en les setmanes de més tensió pel coronavirus: "s'han portat molt bé amb nosaltres, ens han trucat psicòlegs, serveis socials, l'atenció ha estat genial". El seu pare continua aïllat a casa, però no ha desenvolupat la malaltia: "la setmana abans que la meva mare comencés a trobar-se malament, ell va estar amb febre a casa, i volem pensar que ja ho va passar en aquell moment".