El treball comunitari dels agents socials de Vilanova s’intensifica durant l’alarma sanitària

La situació d’alarma sanitària i confinament per la crisi de la Covid-19 ha provocat un fort impacte social. Apareixen noves bosses de pobresa a causa de l’aturada econòmica, s’intensifiquen les situacions de risc i vulnerabilitat social, i diversos col·lectius, com les persones grans soles, les persones dependents o les que tenen mobilitat reduïda, problemes de salut mental o dones víctimes de maltractament, veuen encara més limitada la seva autonomia. Les 12 entitats que integren la Mesa d’Entitats Socials de Vilanova i la Geltrú, al costat de l’Ajuntament de la ciutat, treballen intensament per fer front i contenir aquesta situació, amb la dificultat afegida del confinament i la necessitat d’intensificar les mesures de protecció sanitària que exigeix la pandèmia.

Increment de la demanda per garantir les necessitats bàsiques de la població

Les entitats socials vilanovines de la Mesa, amb estructures i serveis diversos, coincideixen a destacar l’increment de persones que necessiten suport per cobrir la primera de les necessitats bàsiques, l’alimentació. En la garantia d’accés a l’alimentació, els responsables de la Regidoria d’Acció Social de l’Ajuntament i les entitats Càritas i Creu Roja han detectat un augment notable de la demanda. A l’espai de l’Economat, Càritas i Acció Social registren un increment de 221 noves famílies que requereixen aliments. En l’actualitat s’estan atenent 678 famílies cada 15 dies, xifra que supera la capacitat màxima del servei. L’Economat, a més, ha hagut de variar el seu model de funcionament. Fins ara la distribució es feia sota la modalitat de supermercat. Ara es lliuren lots tancats per evitar que les persones usuàries passin massa temps al local i minimitzar així el risc de contagis. Es manté la distribució d’aliments frescos (sobretot verdures i hortalisses provinents de l’Hort Humà), i també de congelats i productes làctics. A més, s’ha reforçat la presència de productes d’higiene, més necessaris que mai. El perfil de les persones voluntàries també ha canviat. La gent més gran s’ha hagut de quedar a casa i ha estat substituïda per joves de diverses entitats de la ciutat.

Creu Roja participa també en la cobertura alimentària repartint aliments tres dies a la setmana, en aquells casos urgents que no poden ser coberts a l’Economat. S’estan atenent 404 unitats familiars, i la demanda s’incrementa setmana a setmana exponencialment. L’entitat ha hagut de suspendre les activitats presencials que organitzava i se centra ara en l’ajut directe. També ha col·laborat en el repartiment de mascaretes i equips de protecció.

En total, el nombre de famílies que reben suport en l'alimentació actualment és de 1.082 llars, que suposen unes 3.271 persones. És un 4,87% de la població de Vilanova i la Geltrú. Abans de l’inici del confinament aquest percentatge era de l’1,96%. La situació ha fet que tant Càritas com Creu Roja i l’Ajuntament gestionin la compra d’aliments de manera unificada per obtenir millors preus i, sempre que és possible, directament als productors, sense intermediaris. Les perspectives no són optimistes. La demanda podria anar a més en les pròximes setmanes i mesos.

Des de Càritas també s’han lliurat lots especials per a infants que fins ara eren usuaris de beques menjador i que, en tancar les escoles, ja no disposen d’aquest recurs. Aquest servei s’ha dut a terme fins a l’arribada de les targetes moneder de la Generalitat. En concret, s’han distribuït, a través del Consell Comarcal del Garraf i l’Ajuntament, 1.290 targetes moneder per a infants a Vilanova i la Geltrú. Les nombroses incidències a l’hora de localitzar els domicilis han obligat a destinar a aquesta tasca quatre agents cívics.

Els serveis de menjador social a la Plataforma Multiserveis (que gestiona l’organisme municipal AISSA, Assistència Integral Social i Sanitària), i també l’Espai Sopem i el Cafè Caliu de l’Associació Alè, han hagut de tancar portes, però s’han reconvertit per no deixar sense servei a les persones que en fan ús. Els àpats de La Plataforma són ara dinars de carmanyola porta a porta i àpats a domicili, mentre que l’Espai Sopem, ubicat al centre cívic de la Geltrú, reparteix els sopars a la porta de l’equipament, també amb carmanyola. Per la seva banda, l’Associació Alè va intensificar el repartiment de productes per esmorzar abans d’haver de tancar i col·labora en les necessitats de roba per a persones sense sostre.

La resposta al sensellarisme i  l’exclusió residencial dels col·lectius més vulnerables

Els serveis d’atenció a les persones sense llar de la ciutat s’intensifiquen. L’Ajuntament ofereix aquest servei a través del Grup ATRA, i altres entitats com Càritas i la Fundació Sant Antoni Abat també disposen de recursos residencials per fer-hi front. El pavelló de les Casernes s’ha habilitat com a espai de confinament per a persones sense llar, que hi accedeixen de manera voluntària. Aquest dispositiu d’emergència és gestionat conjuntament per Acció Social i el Grup ATRA. Al pavelló també es disposa de servei de dutxes, que s’ha deixat de prestar a La Plataforma per prevenció. S’atén al voltant d’unes 10 persones. La intervenció al carrer, d’altra banda, se centra en la prevenció sanitària i la cobertura de necessitats d’alimentació i higiene.

La Fundació Sant Antoni Abat ha obert de manera urgent un segon pis per a persones en risc d’exclusió social. Les quatre places d’aquest nou recurs, que se sumen a les sis que ja oferia l’entitat fins ara en un altre habitatge, s’han cobert ràpidament amb persones sense sostre derivades per Acció Social, sota la coordinació del Grup Atra. Igualment, Càritas manté l’habitatge per a persones en risc d’exclusió, majoritàriament joves estrangers no acompanyats, que a Vilanova disposa de cinc places.

El Grup ATRA detecta que, fruit de la situació actual, han augmentat l’angoixa i les conductes conflictives de les persones sense sostre, especialment a causa de la davallada d’ingressos d’activitats com la recollida de ferralla o l’almoina, que posa en perill el seu modus vivendi. Tant aquesta entitat com l'associació Salut Mental Garraf / Afamgg observen també un increment de les recaigudes pel que fa a afeccions de salut mental i addiccions, i un empitjorament de l’autocura personal. Al mateix temps, també es percep que cerquen més ajuda mútua i professional, en escassejar els recursos.

Els serveis per a dones víctimes de violència masclista s’han hagut d’adaptar, d’altra banda, a la situació de confinament. És el cas del pis municipal d’emergència per a dones en situació de risc greu i que estan a l’espera d’una casa d’acollida o una solució més duradora, que gestiona el Grup ATRA, i d’una altra llar de suport de la mateixa entitat per a dones amb diagnòstic de trastorn mental que viuen situacions de violència masclista. Durant el període de confinament s’han hagut de realitzar diversos ingressos a aquests serveis, que no han aturat la seva activitat en cap moment. Per minimitzar els efectes d’haver de passar moltes hores compartides i sense espais de solitud a causa del tancament, s'han dut a terme activitats individuals i grupals, relacionades amb l'esport, la creativitat a través de l'artteràpia, espais terapèutics, s’ha  treballat el plaer culinari, la cura personal i s'han mantingut les cites educatives i psicoterapèutiques internes al centre, i les externes via online. D'aquesta manera, l'entitat ha facilitat tots els mitjans creatius i audiovisuals per prevenir estats d'apatia i fomentar les capacitats pròpies de cada unitat familiar. En aquest servei residencial de suport s’han mantingut els ingressos amb la finalitat de no generar situacions de vulnerabilitat i exclusió en les dones i les seves criatures. Segons dades oficials, en aquest període de confinament s’han incrementat els episodis de violències i risc de les dones.

En el cas del pis municipal d’emergència per a dones en situació de risc greu gestionat per Grup ATRA, aquestes dones estan a l’espera d’una casa d’acollida o una solució més duradora. Per això s'ha mantingut l'atenció biopsicosocial de les dones, s'han dut a terme activitats de mesures de prevenció, de cura personal  i de convivència.

Les dificultats econòmiques també colpegen les empreses d’inserció

L’aturada econòmica també afecta les empreses d’inserció de persones en risc d’exclusió social i la possibilitat d'actuació per part de les entitats que treballen en aquest camp. La Fundació Formació i Treball al Garraf ha vist com una de les seves principals activitats econòmiques, el servei de bugaderia, que treballa sobretot per a hotels i restaurants, s’ha frenat en sec. Així, han hagut de buscar noves feines, com ara el servei de bugaderia del centre d’atenció per a persones vulnerables al poliesportiu de l’Estació del Nord de Barcelona. Han tancat la botiga Roba Amiga de la rambla Samà, com tot el comerç de la ciutat. Mantenen l’altre servei de bugaderia que tenen a Vilanova, el de La Plataforma Multiserveis d’AISSA, que funciona a ple rendiment; el servei de recollida de residus (embalatges i cartons), tot i que amb menor activitat; i la neteja forestal, considerada servei essencial.

La Fundació manté contacte telefònic diari amb els treballadors, per mostrar-los el seu suport. El col·lectiu de persones en risc d’exclusió passa el confinament en condicions difícils, molts cops en habitatges amb poques sortides a l’exterior, cosa que fa necessari aquest suport. Des de la Fundació Formació i Treball són conscients que és difícil que la situació econòmica remunti en un termini breu de temps, i afirmen que buscaran la millor fórmula per garantir el benestar dels seus treballadors.

En l’aspecte positiu, Formació i Treball ha aconseguit durant aquesta etapa la inserció professional d’una dotzena de persones en risc d’exclusió en sectors com auxiliar de geriatria, logístic o distribució. Puntualment, l’entitat també ha repartit aliments entre els seus usuaris.

La tasca de l’Associació de Persones amb Discapacitat del Garraf, que es dedica a facilitar la inserció laboral d’aquest col·lectiu, també es veu afectada per la frenada d’activitat. En aquests moments centren la seva atenció a comunicar a les persones usuàries possibles ofertes de feina en el sector de l’alimentació i la missatgeria, uns dels menys afectats per la crisi.

La gent gran, les persones amb malalties cròniques i diversitat funcional, col·lectius especialment afectats

Les persones grans són un sector de població que habitualment pateix soledat, i en la situació de confinament això s’agreuja. Amics de la Gent Gran, que treballa des del voluntariat per mitigar la soledat, ha hagut de reconvertir la seva tasca a través d’una plataforma telefònica per donar suport i acompanyament emocional, davant la impossibilitat de desplaçar-se als domicilis dels usuaris. Ara comença a planificar l’acompanyament de persones grans a l’exterior dels seus domicilis.

En una primera etapa de confinament, les persones grans que viuen soles van sentir incertesa i por, mentre que, després, el sentiment predominant ha estat el de la tristesa. La intervenció d’Amics de la Gent Gran busca minimitzar aquestes sensacions. A més de rebre el suport del voluntariat habitual, un total de 10 persones voluntàries realitzen aquesta tasca. També s’actua a través de professionals si s’observa que alguna persona necessita una atenció psicològica més específica. A més, la comunicació amb les persones grans ajuda a detectar situacions que requereixen altres intervencions, com ara suport per anar a comprar aliments o medicaments.

Des d’Acció Social també s’atenen molts casos de persones que demanen suport per realitzar aquestes tasques bàsiques, i altres que requereixen suport anímic. Es fa contenció de l’angoixa a través de l’escolta i es filtren les demandes de les persones usuàries d’Acció Social al Punt de Voluntariat de l’Ajuntament Vilanova i la Geltrú. A banda de la gent gran, els perfils socials més vulnerables són les persones amb malalties cròniques i amb patologies de salut diverses, sovint amb mobilitat reduïda. El fet que les seves famílies també estiguin confinades augmenta la seva vulnerabilitat al veure’s minvada la xarxa de suport. 

La Fundació Casa d’Empara, per la seva banda, presta serveis d’acolliment a gent gran, a través d’una residència i d’un centre de dia. Aquest segon servei, com tots els del país, està tancat en aquests moments. A la residència s’han registrat, a 4 de maig, quatre casos de Covid-19 entre la setantena d’usuaris. S’ha creat una zona d’aïllament, totalment segregada de la resta de la residència, per tal de poder actuar ràpidament amb els casos positius. Mantenen el servei de distribució de menjar a persones en risc d’exclusió social (entrepans al matí i plats de menjar a migdia), amb un augment del 10%.

Mantenir les rutines, aspecte clau en les persones amb diagnòstic de salut mental

Les entitats que treballen en l’àmbit de la salut mental s’esforcen per mantenir les rutines de les persones usuàries i evitar les situacions de desconcert i desorientació que l’estat de confinament els pot causar. És el cas de la Llar Residència Pàdua, gestionada pel Grup ATRA, on s’ha treballat especialment la conscienciació de les persones residents sobre la situació sanitària i la importància de tenir cura d’un mateix. Es tracta de persones acostumades a participar de la vida de la ciutat, a fer voluntariat, passejar, visitar la família. El confinament els suposa un trasbals que s’ha intentat pal·liar amb mesures com disposar d’un telèfon fix 24 hores, utilitzar els equips informàtics per veure vídeos o escoltar música, o organitzar activitats com exercicis d’estiraments, videofòrum, jocs, taller de notícies, etc.

Una situació semblant es produeix als dos habitatges comunitaris que ATRA té per a persones amb trastorn mental de llarga evolució i capacitats suficients per dur a terme una vida autònoma. El manteniment de les rutines i de les tasques assignades a cada persona usuària, com també la intensificació del contacte de l’equip de treball amb els i les residents, busca millorar el seu estat d’ànim i evitar les sensacions de cansament i avorriment. Igualment, els programes Actua, Actua Jove  i Actua Dona, d’aquest mateix grup, en què es dona suport a persones amb problemàtica derivada del trastorn mental, han hagut d’aturar el suport al domicili i els acompanyaments en l’àmbit comunitari (social, laboral, etc.), que són molt importants per a aquest col·lectiu. També ha calgut aturar el tret més distintiu d’aquests programes, el voluntariat inclusiu (que inclou persones amb trastorn mental). Contacte telefònic, videotrucades, grups de whatsapp i el disseny d’una nova aplicació per a dispositius mòbils, Apptu@, són algunes de les eines per seguir intervenint i evitar el que en salut mental s’anomena pensaments “no recomanables”. D’altra banda, el Club Social d’ATRA, un espai de lleure i socialització per a persones amb trastorn mental, ha hagut de tancar portes però no ha aturat la seva feina. Es continuen organitzant activitats a través de les xarxes socials o telefònicament.

L’associació Activament Penedès-Garraf, integrada per persones que han passat per l’experiència del trastorn mental i que lluiten contra l’estigma social, ha hagut d’aturar les seves activitats presencials, com el taller de clown o el senderisme, però mantenen el contacte a través de les xarxes socials. Han intensificat la dinamització d’un bloc de l’entitat, on estan molt actius.

Per la seva banda, l’entitat Salut Mental Garraf / Afamgg, que té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones diagnosticades en salut mental i de les seves famílies, constata un agreujament del grau d’ansietat dels usuaris i la necessitat afegida de suport per realitzar compres, especialment en les famílies amb persones grans. En aquesta situació d’emergència, Salut Mental Garraf / Afammg ha reorientat els seus projectes i serveis, que ara es fan més intensius i per videoconferències i telèfon (programa Suport i Entorn, psicoeducatius famílies i en primera persona, grups ajuda mútua). També han ampliat l'atenció, el suport i el seguiment de casos a persones de tota la comarca que ho necessitin, encara que no siguin sòcies. Des del començament del confinament fins al 4 de maig han atès 84 persones i han augmentat els casos complexos. També han reactivat les xarxes socials internes perquè tothom pugui comunicar com se sent i cohesionar els grups, així com les xarxes externes per difondre les activitats i missatges oficials i notícies de la comarca.

En l’àmbit de les persones amb diversitat funcional, l’associació Vilanova Actua, que té com a objectiu l’oci inclusiu, ha hagut d’anul·lar totes les activitats lúdiques que organitza, un total de cinc. Això afecta molt els usuaris, que no entenen aquest canvi de rutines. Com altres entitats, es fa un seguiment per telèfon, tot i la complexitat que això representa i el fet que algunes famílies no disposen de recursos o habilitats tecnològiques. Es planifiquen activitats setmanals i es recull tota l’activitat en un bloc que tothom pot llegir. En alguns casos és necessari assessorament i suport psicològic.

El treball comunitari per a la inclusió, ara més que mai

Per tal de respondre públicament a la situació actual, la Regidoria de VNGInclusió, que té com a finalitat crear i impulsar eines de coneixement de  la situació social de la ciutat i incidir municipalment en la perspectiva inclusiva municipal, està realitzant un diagnòstic de l’impacte socioeconòmic de l’emergència sanitària de la Covid-19 a Vilanova i la Geltrú. Això està essent possible amb la col·laboració i complicitat dels diferents serveis municipals i entitats de la Mesa per tal d’identificar i quantificar l’impacte en l’emergència de nous factors de risc d’exclusió en la població.

Una de les eines per conèixer la intervenció social actual ha estat, juntament amb les entitats socials de la Mesa, la identificació de la tasca que s’està fent. Tots els actors socials de la Mesa estan demostrant la seva capacitat d’adaptació i han intensificat el contacte i l’acompanyament a les persones usuàries dels seus serveis a través de les noves tecnologies. L’acompanyament i suport emocional que es fa a les persones és un batec constant en la tasca social. Per fer això, han modificat internament el seu funcionament per facilitar la coordinació a través del teletreball, quan això és possible, i al mateix temps mantenen els serveis presencials imprescindibles, especialment pel que fa als recursos residencials. En aquest sentit, el paper de les xarxes socials és clau per estar en contacte amb les persones usuàries dels serveis.

Les entitats de la Mesa, juntament amb els serveis municipals que la conformen, mostren la seva incertesa davant el futur. Han patit dificultats per accedir als equips de protecció i, en alguns casos, com en l’atenció en la salut mental, no hi ha protocols per a la desescalada dels seus usuaris. La incertesa econòmica és una altra de les preocupacions, sobretot per a les entitats més petites. Destaquen també la dificultat de gestionar les emocions, tant de les persones usuàries com del voluntariat i els professionals, en un ambient de confinament i emergència. “Ens ha sorprès molt la capacitat de suport i ajuda mútua del nostre col·lectiu”, explica Yolanda Guasch, del Grup ATRA. Una reflexió que és compartida per moltes entitats és la resiliència de les persones usuàries, en aquesta situació gairebé “surrealista”, però que s’allargarà. Això porta a considerar imprescindible el reforç de la coordinació i el treball comunitari dins la Mesa d’Entitats Socials.