Homofòbia

Un any i mig de presó per a sis vigilants de seguretat de l'estació de Sants per vexar continuadament un company gai

L'empresa va assetjar laboralment la víctima, veí de Sitges, que va patir baixes laborals per ansietat i depressió

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Un jutjat penal de Barcelona ha condemnat a un any i mig de presó diversos vigilants de seguretat privada que van vexar, insultar i humiliar durant dos anys un company de feina de l'estació de Sants perquè era homosexual. La víctima, a més, va patir assetjament laboral per part dels seus superiors, i tot i que va denunciar els fets a la direcció de l'empresa, els responsables se'n van rentar les mans. Condemnats i empresa hauran de pagar 44.275 euros d'indemnització a la víctima, que va patir diverses baixes laborals per ansietat i depressió entre el 2002 i el 2004.

Segons la sentència, alguns dels acusats van sotmetre el seu company a "constants vexacions consistents en insults, mofes, actes de ridiculització i de persecució laboral amb evident voluntat d'humiliar-lo, menysprear-lo i injuriar-lo amb motiu de la seva orientació sexual, creant-li un sentiment de terror, angoixa i inferioritat, pel qual es va sentir humiliat i envilit. Tres dels acusats li dirigien comentaris vexatoris sobre la seva homosexualitat i expressions insultants com "a Sitges –on vivia la víctima-- només hi ha 'maricones' i les que viuen allà haurien d'estar penjades del coll", "mira com camina", "mira la roba que porta, de marieta", "no volem 'maricones' al servei", "'maricón de merda, ves a l'altra andana perquè no ens confonguin amb tu" o "ara als mariques se'ls diu gais".

Dos dels grups de vigilants es deien 'els sense oli', al qual pertanyia el denunciant, i 'els caps rapats o sense sang'. De fet, un dels condemnats deia que ell pegava amb porra i la víctima amb la bossa de mà, o que el denunciant no podia ser vigilant de seguretat perquè "els 'maricons' no poden ser vigilants".

En una vigilància a l'estació de l'AVE a Lleida, un dels acusats va dir a la víctima que fes un petó amb llengua a un altre dels vigilants jutjats, i aquest últim va sortir corrent cridant que no volia que se li "enganxés res d'aquesta 'maricona'".

Els insults i vexacions constants es produïen als vestidors o al vestíbul de l'estació de Sants, cosa que va provocar a la víctima una situació d'angoixa que fins i tot va fer que marxés a casa d'uniforme per no haver de coincidir amb els acusats al vestidor. A més, la víctima va patir canvis constants al quadrant d'horaris laborals, cosa que el perjudicava. Tot i que la víctima ho va denunciar als seus superiors, també acusats i que ja coneixien els fets perquè treballaven a l'estació de Sants, no van fer res per arreglar el problema.

A conseqüència de tot això, el denunciant va estar de baixa entre principis de febrer i finals de maig del 2002 per baix estat d'ànim, ansietat, alteracions de la conducta alimentària, insomni i plor freqüent, i va ser diagnosticat d'un trastorn adaptatiu mixt amb ansietat i estat d'ànim depressiu agut. Va seguir un tractament amb ansiolítics.

En tornar a la feina l'1 de juny del 2002, el tracte vexatori va continuar, almenys fins l'11 de juny quan va ser destinat a la central nuclear d'Ascó (Ribera d'Ebre). A mitjans d'octubre l'afectat va tornar a treballar a l'estació de Sants, on va tornar a patir insults, mofes, riures obscens i llaços i mocadors roses al seu armariet personal. També li van bolcar l'armariet, li van col·locar dibuixos obscens amb el seu nom i li van escriure comentaris obscens. El cap de l'equip el va sotmetre a serveis anomenats de càstig, com vigilar estacions 'mortes' per falta de passatgers i a l'aire lliure, li canviaven els horaris i serveis sense avís previ o no li agafava l'arma en acabar el servei per provocar que perdés l'últim tren per tornar a casa seva, a Sitges. L'home va canviar de vestidor i va denunciar els fets als seus superiors, que no van fer res. El juny del 2003 un dels acusats fins i tot el va amenaçar amb agredir-lo.

El 18 de juny del 2003 l'afectat i el sindicat UGT van presentar un escrit a l'empresa, que va iniciar una investigació. L'expedient es va tancar el 2 de juliol següent assegurant que els fets no havien quedat acreditats. UGT va denunciar els fets a Inspecció de Treball que va condemnar l'empresa a pagar 12.000 euros per una infracció molt greu. No obstant això, la multa va ser recorreguda per l'empresa i un jutjat la va revocar el 2005 per falta de concreció.

Després del juny del 2003 les vexacions van continuar amb comentaris com "per culpa teva hem de dur un tap" o "et rebentaré el cul". Això va provocar una nova baixa laboral l'agost del 2003 i el gener del 2004.

El magistrat els condemna a 18 mesos de presó per un delicte contra la integritat moral amb lesions psíquiques, amb l'agreujant de discriminació per orientació sexual i l'atenuant de dilacions indegudes. A més, hauran de pagar 44.275 euros a la víctima com a indemnització pels dies de baixa i els danys morals causats.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local