La visió sexista de l'educació en les famílies condiciona la tria del futur acadèmic, segons un estudi de la UOC

La visió sexista de l'educació en les famílies condiciona la tria del futur acadèmica dels joves, segons un estudi elaborat per la universitat Oberta de Catalunya (UOC). La investigació revela que aquesta situació s'ha pogut intensificar durant el confinament ja que els estudiants que havien de triar quina opció de batxillerat, quin mòdul de formació professional o quina carrera universitària triar no han socialitzat de la mateixa manera amb els seus iguals o professorat. La investigadora principal del grup Gènere i TIC de l'Internet Interdisciplinary Institue de la UOC, Milagros Sáinz, ha apuntat que en aquest context hi ha el risc que els joves estiguin "més exposats a la influència de l'opinió i les experiències dels progenitors".

La recerca s'ha publicat a la 'Revista de Psicologia Social' i s'ha fet entre 954 estudiants que cursaven primer de batxiller en deu centres escolars de les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid. El 60% dels estudiants van indicar que els seus progenitors tenien un nivell acadèmic intermedi, el 30% alt i el 10% baix. D'altra banda, el 80% dels pares i mares havien nascut a l'Estat.

Sáinz ha afirmat que en els casos en què les famílies tenen una visió molt sexista de l'educació i la vida "encara pot tenir més pes les opinions de les famílies sobre les competències acadèmiques i d'una altra índole que se suposa que seria ideal que els nois i noies tinguessin".

Els investigadors han analitzat les diferències en funció del gènere en les respostes dels estudiants de secundària davant d'una situació de sexisme acadèmic. Les conclusions apunten que això es dona "sobretot en les noies, que s'enfronten a més actituds sexistes que els nois en relació amb la seva competència en ciències, tecnologia i matemàtiques".

Segons l'estudi, les estudiants amb pares amb un nivell acadèmic intermedi o alt mostraven més predisposició a enfrontar-se a situacions sexistes, mentre que els nois tendeixen a evitar-les. Així, les noies amb progenitors amb estudis universitaris o de secundària postobligatòria tendeixen a respondre a situacions de sexisme enfrontant-se a la persona que les provoca, mentre que en el cas dels nois amb una història familiar similar a la seva la resposta sol ser l'evitació.

La investigadora ha apuntat que la societat acostuma a menysvalorar les competències de les dones en les assignatures i els àmbits molt prestigiosos i valorats socialment, com la ciència i la tecnologia; mentre que els nois estan acostumats a que es valorin les seves competències "per sobre de les de les noies". Sáinz ha apuntat que això "també és sexisme però positiu cap a ells" i a vegades provoca frustració.

L'estudi de la UOC revela també que, de vegades, els estudiants no són conscients d'estar presenciant o vivint una situació discriminatòria. En aquest sentit, Sáinz ha apuntat que en moltes ocasions les noies són objecte de sexisme acadèmic que posa en dubte les seves competències tecnològiques i perceben que això es deu al fet de no tenir aquest potencial individualment i que, per tant, no el poden desenvolupar.

"No són conscients que es tracta d'una creença estereotipada que s'atribueix, en general, a totes les dones pel fet de ser dones", destaca. En el cas dels nois passa al revés: les seves decisions i conductes també estan fortament condicionades a expectatives socials i culturals relacionades amb la masculinitat.

Per evitar aquests "desequilibris", destaca la importància de formar en temes d'igualtat i en com afrontar aquestes situacions de sexisme acadèmic o d'una altra índole. Ha considerat que aquesta formació també hauria d'arribar a famílies i professorat.