Usos Lingüístics de la Població

El Penedès és el territori on més es transmet el català entre generacions

Els coneixements i usos de la llengua catalana en aquesta zona superen la mitjana de Catalunya

Vista general de Vilafranca del Penedès, des d'una muntanya propera. Imatge publicada el 5 de juny del 2020. ACN/ Gemma Sánchez

Vista general de Vilafranca del Penedès, des d'una muntanya propera. Imatge publicada el 5 de juny del 2020. ACN/ Gemma Sánchez

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El Penedès és el territori amb més transmissió intergeneracional del català, segons constata la darrera Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població en aquest territori (EULP 2018). L'estudi indica que l'ús del català amb el fill més gran de les famílies és del 43,1%, mentre que el percentatge és del 33,5% amb la mare i d'un 31,7% amb els avis materns. La diferència d'ús del català entre generacions és de les més grans de tots els territoris. Al mateix temps, l'EULP observa que els coneixements i usos de la llengua catalana al Penedès superen els de la mitjans de Catalunya: un 97,2 % de la població de 15 anys i més l'entén, un 85,3 % la sap parlar, un 90,3 % la sap llegir i un 69,2 % la sap escriure.

En el cas del percentatge de gent que entén el català, la xifra és 3 punts superior a la mitjana de Catalunya, mentre que la xifra de gent que el sap llegir està 5 punts per sobre. Pel que fa a la gent que el sap parlar i escriure, el percentatge penedesenc és 4 punts més alt que la mitjana catalana.

En nombres absoluts, al Penedès hi ha 383.403 persones majors de 15 anys que entenen el català, 336.770 que el saben parlar, 321.100 que el saben llegir i 242.400 persones que el saben escriure.

Comparant aquestes dades amb la resta de territoris, els autors de l'enquesta destaquen que les demarcacions amb uns coneixements més alts de català -per sobre del 84 % de saber parlar i del 69 % de saber escriure- són l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques Centrals, les Terres de l’Ebre, les comarques gironines, el Penedès i Ponent.

Pel que fa als orígens lingüístics dels penedesencs, l'EULP 2018 observa que hi ha 136.900 persones que tenen el català com a llengua inicial (un 34,7% de la població), mentre 214.800 persones tenen el castellà (54,4%) i 30.100 persones tenen altres llengües.

Respecte l'interès a aprendre o millorar els coneixements del català, un 35,8% dels penedesencs estan interessats en progressar. Segons els autors de l'enquesta, les persones que refusen millorar ho fan argumentant que ja en saben prou, que es consideren massa grans o que no disposen de temps per fer-ho.

8 de cada 10 penedesencs usa el català

D'altra banda, pel que fa als usos de les llengües, l'EULP 2018 recull que un 80,6% dels penedesencs utilitzen el català en algun grau, en una xifra superior a la mitja de Catalunya (76,4 %). Segons els enquestats, el 54,6 % l’usa molt, força o mitjanament, i el 36,8 % l’usa molt o força. Una quarta part de la població adulta l’usa poc i una cinquena part no l’usa. Els autors de l'EULP 2018 destaquen que un 45,9 % de la població adulta del Penedès utilitza el català al llarg del dia, tot i que no és la seva llengua inicial.

En el cas del castellà, el 95,2 % de la població l'usa en algun grau, el 65,1 % ho fa molt, força o mitjanament i el 43,5 % l’usa molt o força. Es constata que els usos múltiples -la combinació de l’ús del castellà i el català- és superior a d’altres territoris de Catalunya. Pel que fa a altres llengües, l'ús al Penedès és del 15,8 % de la població.

Analitzant l'ús que se'n fa segons l'àmbit de consum o de serveis, un 50% dels penedesencs usen el català sol o combinat amb el castellà quan s'adrecen a l'administració local i a la Generalitat, o bé quan van a comprar. En el cas de les entitats financeres o d'acudir al metge, el percentatge és d'entre el 40 i el 45%. Finalment, en les gestions amb l'administració de l'estat, predomina l'ús del castellà.

D'altra banda, l'EULP també analitza l'evolució demogràfica del Penedès. Segons les dades del padró continu d’habitants de 2003 -quan es va fer la primera edició de l’Enquesta-, la població nascuda a l’estranger representava un 8,7 % dels veïns d'aquest territori, mentre que el 2018 representa un 14,7 %.

Els autors del sondeig subratllen que al Penedès hi destaca el pes de la població nascuda a la resta de l’estat espanyol, que ha anat disminuint de proporció en els últims anys: l’any 2003 representava el 23,8 % i al 2018 representa el 17,1 %.

Per municipis, els que tenen uns percentatges de població nascuda fora de Catalunya més alts són Sitges, Cunit, Calafell, l’Arboç, Olivella i el Vendrell. Si es comparen les característiques de la població d'aquest territori amb el conjunt de Catalunya, hi ha gairebé 4 punts percentuals menys de veïns nascuts a l’estranger i uns percentatges similars de nascuts a la resta de l’Estat.

Aquesta és la quarta EULP que fa el Departament de Cultura de la Generalitat a través de la Direcció General de Política Lingüística i de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El sondeig s'adreça a majors de 15 anys residents en habitatges familiars principals a Catalunya. Al Penedès, hi ha més de 395.614 persones d'aquest perfil i s'han fet 630 enquestes.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local