Educació facilitarà el curs que ve 300.000 ordinadors als alumnes a partir de 3r d'ESO i 85.000 per a docents

El Departament d'Educació facilitarà el curs que ve 300.000 ordinadors portàtils a tots els alumnes de 3r i 4t d'ESO, batxillerat i formació professional i 85.000 entre els docents. També garantirà 110.000 punts de connexió a internet als alumnes de qualsevol curs, també de primària, que no hi tinguin accés a casa. Són les actuacions més urgents del Pla d'Educació Digital de Catalunya, que estava previst fins el 2025 i que l'emergència de la covid-19 ha accelerat. El pla es preveu ara en tres anys i dels prop de 185 MEUR, 106 s'executaran el proper curs. "Ens garanteix que, si hi ha d'haver un altre confinament o aïllament d'un centre o municipi, puguem garantir la continuació de la tasca lectiva", ha afirmat el conseller Josep Bargalló.

El Departament d'Educació facilitarà 300.000 dispositius portàtils per als alumnes dels centres públics i concertats de Catalunya, a partir de 3r de l'ESO i fins la postobligatòria. Suposa una inversió de 99,7 MEUR (amb un pla financer previst fins el 2025).

També s'ha compromès a garantir 110.000 paquets de connectivitat, amb una inversió de 31,7 MEUR, per als alumnes en una situació de vulnerabilitat de totes les etapes. L'objectiu és assegurar que tots els alumnes puguin seguir les classes des de casa en cas d'un nou confinament o d'un escenari d'educació híbrida.

Es prioritzarà el repartiment de dispositius a partir de 3r de l'ESO fins a la postobligatòria, ja que, en una eventual situació de futurs confinaments i emergència educativa, serian els primers nivells en entrar en un model d'educació híbrida.

Educació també preveu adquirir fins a 85.000 ordinadors per facilitar-los al 100% dels docents en aquest cas dels centres públics, amb una inversió de 29 MEUR. "Els mestres i professors han estat els únics servidors públics que han hagut de fer teletreball amb mitjans propis. A tot Europa és molt evident que l'administració ha de facilitar les eines si el servidor públic ha de fer teletreball. És una situació que hem de corregir", ha reconegut el conseller en roda de premsa aquest dimarts.

L'altra gran actuació serà la instal·lació de xarxes LAN-WIFI a 1.230 centres educatius públics que encara no en tenen (23,5 MEUR) -representen més o menys la meitat d'escoles i instituts- entre aquest any i el 2021.

La intenció del Departament és que el gruix d'aquestes actuacions sigui una realitat a l'inici de curs, almenys els ordinadors. "La voluntat és tenir-les el 14 de setembre. Que així sigui en totes les actuacions segurament serà difícil, però si no és el 14, estaria bé que les tinguéssim el 15, el més ràpid possible", ha indicat el responsable d'Educació.

Aquestes actuacions formen part del Projecte estratègic per a l'acceleració de la transformació digital dels centres educatius de Catalunya i abordatge de la bretxa digital, dins del Pla d'Educació Digital de Catalunya. Aquesta actuació preveu una inversió de 184,8 MEUR fins el 2025, que suposa un increment del 80% amb relació als 103 MEUR previstos inicialment. Ara bé, la situació d'emergència educativa derivada de la crisi sanitària ha fet accelerar el pla, que s'aplicarà en tres anys, especialment durant el proper curs.

El Pla d'Educació Digital té tres eixos prioritaris, que són assegurar que els alumnes de Catalunya siguin digitalment competents en acabar l'ensenyament obligatori; augmentar el nombre de professors que tinguin la competència digital entesa com una competència clau del segle XXI i teixir una xarxa de centres digitalment transformats. La directora general d'Innovació, Recerca i Cultura Digital, Mar Camacho, ha destacat que es tracta d'un projecte estratègic per facilitar l'"acceleració" de la transformació digital a Catalunya i per "abordar totes les qüestions que tenen a veure amb la bretxa digital".

Obertura de les escoles el setembre, opció prioritària i ara mateix "factible"

Preguntat pels periodistes sobre la preparació del proper curs i l'augment de contagis de coronavirus dels darrers dies, Bargalló ha reiterat que l'aposta del Departament continua sent obrir totes les escoles el setembre de "la manera més segura possible", amb grups estables que funcionin com a "bombolles". El conseller ha subratllat que en la situació actual, tot i les restriccions en alguns territoris, obrir les escoles seria una via "factible".

El titular d'Educació ha afegit que estan preparats per a un segon pla, amb la "utilització de més espais per a grups més reduïts", i per a un tercer escenari d'aïllaments en casos concrets. En aquest escenari, precisament, s'evidencia la urgència de desplegar aquest pla per reduir la bretxa digital entre alumnes i centres.

Educació no traurà aules prefabricades a causa de la crisi de la covid-19 i el curs començarà amb uns 1.050 mòduls

El proper curs començarà amb uns 1.050 mòduls prefabricats després que el Departament d'Educació hagi decidit no treure les aules provisionals que tocaria per les necessitats d'escolarització en condicions ordinàries. "Com que és molt probable que al llarg del curs necessitem més espais del que és normal, ens semblava que era molt agosarat enretirar aquests mòduls. No podem córrer el risc de retirar un mòdul i que, de sobte, per la pandèmia, ens falti espai", ha afirmat el conseller Josep Bargalló en roda de premsa aquest dimarts.

El director general de Centres Públics, Josep Gonzàlez Cambray, ha detallat que per al proper curs estaven previstos 36 mòduls prefabricats, que instal·laran, mentre que n'havien de retirar 73. D'aquests, 47 s'havien de treure perquè ja no calien per necessitats educatives i són els que deixaran; la resta són per obres acabades.

Segons un pla per reduir els mòduls prefabricats a Catalunya, el curs que ve s'haguessin retirat més espais provisionals dels que s'haguessin posat per necessitats d'escolarització.

Els centres que facin la sisena hora el proper curs tindran més personal i els que no, mantindran el professorat

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha aclarit aquest dimarts que els centres que decideixin continuar amb la sisena hora el proper curs tindran "més professorat", mentre que els que decideixin no fer-la mantindran el personal que tenen. "Els centres de màxima complexitat i amb sobreràtios tindran el curs que ve professorat de reforç o personal d'atenció educativa de més. Els que tenien sisena hora i no la facin mantindran el professorat que tenien per a aquesta sisena hora i els que la facin, tindran personal de reforç. Per tant, la decisió de la sisena hora no ha d'anar lligada amb el professorat, sinó amb la reorganització d'espais i horaris", ha afirmat Bargalló de cara a la preparació d'un curs marcada per la crisi de la covid-19.

El conseller ha explicat que les instruccions estableixen que, en el pla de reorganització especial, les escoles poden decidir no fer la sisena hora si així ho creuen més factible per les condicions excepcionals.

El Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació reclama que es mantingui aquesta hora lectiva a tots els centres d'alta complexitat. En un comunicat, lamenta que la crisi de la covid-19 ha suposat una "autèntica gerra d'aigua freda" en les seves aspiracions i alerta que en alguns centres es pot passar "de l'emergència a la catàstrofe". Per això, s'oposa a l'eliminació de la sisena hora en cap d'aquests centres després de tenir constància que s'estan prenent aquestes decisions.