La violència verbal de fills a pares "es dispara" durant el confinament i deixa seqüeles, segons un estudi

Les agressions verbals i psicològiques de fills a pares, és a dir, la a violència filio-parental, s’ha "disparat" durant el confinament, segons un estudi d’Amalgama 7 i la Fundació Portal. El treball, realitzat durant els mesos d’agost i setembre a pares i mares amb fills adolescents d’entre 14 i 18 anys de tot l’estat espanyol, constata un augment d’un 23,2% pel que fa a les males respostes dels adolescents i d’un 5,9% en relació amb els insults cap als pares. “No hi ha cap servei d’atenció per a les famílies que són víctimes de la violència filio-parental”, ha advertit el director clínic d’Amalgama7, Jordi Royo. De fet, l’estudi posa de manifest que vuit de cada deu famílies desconeixen on poden trobar aquest tipus d’atenció.

L'estudi porta per títol 'Adolescents, famílies i covid-19: Convivència o supervivència?'. Un 58,3% dels pares entrevistats reconeixen que els seus fills van augmentar les males contestacions durant el confinament, i fins a un 11,9% confessa que els seus fills van arribar a l’insult durant el mateix període. Aquestes xifres contrasten amb la situació pre-covid, on un 30,1% dels fills contestaven malament als pares i un 3,8% arribaven a l’insult.

L’estudi explica les conseqüències que ha tingut en joves, adolescents i en les seves famílies el període de confinament provocat per la crisi sanitària de la covid-19. Als professionals de la salut mental els preocupen les seqüeles del mal comportament en els adolescents un cop desconfinats. “Quan els adolescents comencen a contestar malament, en molts casos, no és reversible”, ha assegurat Royo.

L’informe conclou que un segon confinament empitjoraria el clima familiar, ja que fins a un 60% dels pares assegura que els hi seria més difícil exercir d’autoritat. Ara bé, en el cas d’un segon tancament domiciliari, un de cada tres enquestats assegura que tindria més predisposició a demanar algun tipus d’ajuda psicològica, educativa o medico-psiquiàtrica.

Més atenció a la violència filio-parental

Amb aquestes dades sobre la taula, el director clínic d’Amalgama7 ha posat de manifest que consideren “molt convenient” desenvolupar escoles de pares, específicament per a preadolescents per tal de donar pautes i atenció sobre com revertir aquest tipus de conducta. En aquest sentit, Royo ha apuntat que les escoles de pares “han proliferat a Espanya durant els últims trenta anys”.

“La violència filio-parental és una violència camuflada”, ha assegurat Royo. Així, ha explicat que la mare o el pare, qui és maltractat, ho viu “com una vergonya i una incapacitat”, de manera que no s’atreveix a revertir-ho. “El que realment necessiten és ajuda”, ha dit. Per això ha demanat sensibilització a les administracions públiques perquè ofereixin més recursos per a les famílies, malgrat ha reconegut que no és la única solució per tractar aquesta problemàtica.

Variable de gènere i edat

Mentre que aquests resultats no mostren diferències significatives en funció de si es tracta de famílies monoparentals o famílies que conviuen en parella, on sí que hi ha canvis significatius és en el gènere i l’edat de l’adolescent. L’informe constata que els nois tenen més tendència que la mitjana a contestar malament i insultar, en qualsevol estadi de temps, i el mateix passa amb la variable edat, on el col·lectiu entre 16 i 18 anys és el que mostra un pitjor comportament independentment del temps que s’estudiï.