Les aigües residuals confirmen l'evolució creixent de la presència del coronavirus al Penedès i Garraf

Aquest divendres s’ha obert al públic la plataforma https://sarsaigua.icra.cat/ que informa de la presència i les oscil·lacions de rastres genètics del virus SARS-CoV-2 a les aigües residuals d’entrada de diverses depuradores catalanes. Amb controls analítics duts a terme en un total de 56 depuradores catalanes que sanegen el 80% de les aigües residuals generades a Catalunya, el Departament de Salut i el Procicat disposen d’una variable més a l’hora de prendre decisions per reduir la propagació del coronavirus. Segons aquestes dades, la presència del coronavirus a les comarques del Garraf i el Penedès és molt alta amb tendència a la baixa només a Vilanova.

El monitoratge consisteix en la presa de mostres a l’aigua d’entrada de les depuradores (abans del seu tractament). Posteriorment, les mostres es transporten, amb totes les mesures de seguretat, a 3 laboratoris vinculats als centres de recerca i tecnològics de referència (2 d’ells altament especialitzats i vinculats al món universitari). La quantificació de les traces genètiques del SARS-CoV-2 es fa mitjançant l’amplificació de l’ARN present a les mostres amb un mètode on s’analitza la concentració de l’ARN viral mitjançant una PCR quantitativa. Els resultats es tenen en 48 hores.

Els resultats dels darrers mesos, i que ara s’obren a la ciutadania després de calibrar la metodologia, s’han posat al servei del Departament de Salut per la presa de decisions i mesures durant els darrers mesos de la pandèmia, buscant la detecció precoç de la circulació del virus en àrees determinades i com un indicador addicional de l’evolució i tendències de la circulació del virus a les diferents comarques de Catalunya.

Resultats i evolució territorial

L’evolució temporal mostra un augment del número d’EDARs en què els gens virals no només són detectables, sinó que incrementen fins a concentracions elevades (verd → groc → taronja → vermell). Això indica un augment en la circulació del virus entre la població assistida per aquestes EDARs i que, malauradament, coincideix amb l’evolució de la pandèmia al país.

Cal destacar que a l’inici del desplegament de la xarxa només es detectaven concentracions elevades en aquelles EDARs que assistien les poblacions de Lleida i Fondarella, coincidint amb el brot de principis de Juliol al Segrià i al Pla d’Urgell.

Ja des de mitjans d’agost es va poder veure clarament l’increment de les concentracions a la majoria d’EDARs de la província de Barcelona (sobretot a l’àrea metropolitana) i algunes de les EDARs de la província de Girona, especialment en localitats costaneres amb gran afluència de turisme estival. Les darreres anàlisis (Octubre) mostren concentracions elevades en la majoria d’EDARs monitoritzades, el que indica una circulació alta i sostinguda del virus entre la població assistida.

La figura següent mostra l’evolució temporal de les concentracions de les restes gèniques del virus SARS-CoV-2 en les 56 EDARs monitoritzades des de l’inici del programa de vigilància. El codi de colors indica la concentració dels gens virals per litre d’aigua residual i va des del color verd, per a concentracions per sota el límit de detecció (≤ 102 còpies/L, és a dir, 100 còpies/L), al color vermell, que indica concentracions molt elevades (≥ 105 còpies gèniques per litre d’aigua residual, és a dir, (≥ 100.000 còpies/L).

Coordinació amb el món de la recerca

Aquest és un projecte impulsat pel Departament de Territori, a tracés de l’Agència Catalana de l’Aigua i del Departament de Salut, que ha permès que aquest darrer i el PROCICAT disposin d’informació anticipada per activar els mecanismes i accions que considerin adients al servei de la protecció de la salut.

La xarxa de seguiment per analitzar l’evolució de la Covid19 a Catalunya està coordinada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que ha finançat el projecte amb 400.00 euros, amb els principals centres de recerca catalans com l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Eurecat i la Universitat de Barcelona.

En aquest sentit es compta amb la participació de tres laboratoris, dos d’ells de la Universitat de Barcelona (UB) especialitzats en l’anàlisi de virus en mostres ambientals i clíniques (el laboratori de Biologia Molecular de Virus Entèrics i el laboratori de Virus, Bacteris i Protozous d’interès en Salut Pública i Seguretat Alimentària), i el Center for Omics Sciences (COS) d’Eurecat a Reus.

Aquesta xarxa es suma a la d’altres països europeus (Països Baixos, Suïssa, Regne Unit, Espanya, entre d’altres) que han començat a monitoritzar la concentració de les traces genètiques del SARS-CoV-2 en aigües residuals com a eina per anticipar possibles nous rebrots i per avaluar l’efectivitat de les mesures de contenció implementades.

La component de recerca del projecte català és homologable i posiciona Catalunya entre les iniciatives més avançades dels països europeus en aquest àmbit, tal com es dedueix de la informació aportada a les reunions de la “Surveillance of COVID-19 virus in wastewater: Where we stand” on s’ha constatat que és possible fer detecció avançada del SARS-CoV-2 a partir de l’anàlisi de les aigües residuals i, alhora, la necessitat de fer recerca per tal d’estandaritzar els mètodes amb l’objectiu que els resultats siguin fiables.