"El més important és atendre la víctima de forma global: a més de la seguretat, pot tenir necessitats econòmiques"

Els Grups d'Atenció a la Víctima (GAV) dels Mossos d'Esquara tenen en seguiment al Garraf unes 350 persones víctimes de violència de gènere, violència domèstica, delictes contra la integritat sexual i delictes d’odi i discriminació. Aquesta setmana, coincidint amb la celebració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, parlem amb els responsables del dos grups que treballen a les comissaries de Vilanova i la Geltrú i Sitges, una caporal i dos agents que mantenen el seu anonimat per motius de seguretat, però que expliquen que tenen un objectiu clar: "El més important és atendre la víctima de forma global: a més de la seguretat, pot tenir necessitats econòmiques o de suport emocional".

Els GAVs són les unitats dels Mossos encarregades de l’atenció i el seguiment de les víctimes de violència masclista, domèstica i altres víctimes vulnerables. Els seus agents assumeixen des de l’assessorament previ a una possible denúncia fins al seguiment posterior orientat a la seva seguretat i derivació als serveis especialitzats: "Una part molt important en el cas que l’autoritat judicial atorgui una ordre de protecció és explicar bé en què consisteix i què pot comportar a l’agressor l’incompliment d’aquesta". Està clar que no sempre l’atenció deriva en denúncia: "Una persona es pot adreçar per tal d’assessorar-se respecte a la seva situació, independentment que pugui derivar en denúncia. Moltes vegades es tracta de fets que no són punibles penalment o que són temes civils referents a la separació o guarda i custòdia dels fills".

Als grup d'atenció a la víctima es pot adreçar qualsevol persona que sigui coneixedora d’un delicte d’aquesta tipologia, tot i que sempre és preferible que sigui la pròpia persona afectada la que ho faci. Al Garraf, el GAV de referència de les persones amb domicili a Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles és el de Vilanova i la Geltrú i el de les persones amb domicili a Sitges, Sant Pere de Ribes i Olivella és l'ubicat a la comissaria de Sitges. També es pot trucar al telèfon de la comissaria per tal de sol·licitar una cita i sempre que es tracti d’una situació d’emergència s’ha d’alertar mitjançant el telèfon 112

Al capdavant d'aquests grups una caporala i dos agents que reben formació continuada específica, tot i que des del cos es destaca que violència masclista es tracta transversalment a tot el cos, de manera que tots els serveis estan formats en aquests temes: "Existeixen també procediments i instruccions internes on s’especifiquen com s’han d’abordar aquestes situacions des de la patrulla que es pot trobar una situació de violència en un domicili, passant per la instrucció de l’atestat policial i finalitzant per tots aquells procediments i instruccions adreçats al posterior seguiment per part dels GAV".

L'acompanyament de les víctimes

Un cop es recull la declaració de la víctima en dependències policials, es fa un qüestionari policial de valoració de risc: "El resultat d’aquest qüestionari determinarà el risc potencial que té aquesta persona de patir una agressió greu per part del denunciat. I també serà aquest resultat el que marcarà les actuacions posteriors encaminades a la seva protecció. Podem parlar des de trucades telefòniques, passades a determinades hores o aleatòriament pel domicili de la víctima, acompanyaments policials al jutjat, protecció en determinades hores o en llocs convinguts etc... És important valorar cada cas individualment ja que no afecten les coses de la mateixa manera a les persones i cadascuna té les seves particularitats i necessitats a tots els nivells, al marge de garantir la seva seguretat aquesta persona pot tenir necessitats econòmiques, de suport psicològic o emocional, d’assessorament legal...". I és que no existeix un perfil específic de víctima, és a dir, per norma general no tenen trets definits previs a la violència sinó que, a conseqüència d’aquesta, adquireixen uns caràcters després de patir maltractament (pot afectar a la salut mental, física, sexual, econòmica...).

La violència masclista i el confinament

La majoria dels serveis que fa el Grup d'atenció a les víctimes són per casos de violència masclista. En un any amb una emergència sanitària que ha obligat al confinament domiciliari, la preocupació dels experts es va disparar: "Si tenim en compte que un dels objectius de l’agressor és aïllar la víctima del seu entorn per poder exercir un control més estricte sobre ella (aïllar-la de la família, de les amistats, de l’entorn laboral etc...), llavors el confinament, evidentment, ha facilitat això a l’agressor. Les víctimes que convivien amb l’agressor no tenien tanta facilitat per demanar ajuda o per parlar amb algú i explicar la seva situació". Per aquest motiu es van engegar diverses campanyes adreçades a la ciutadania per tal que tothom que tingués constància que s’estava produït alguna situació de violència en algun domicili pogués alertar, això com que, per exemple, les farmàcies i serveis essencials també poguessin estar a l’aguait d’aquestes possibles situacions.

D’altra banda, en situacions prèvies de violència on no hi havia convivència i també en aquelles en que hi havia Ordre de Protecció, el confinament ha fet que l’agressor no tingués tanta accessibilitat a la víctima i que per aquest motiu no es produïssin tants trencaments de l’Ordre de Protecció, ja que l’agressor també tenia més restringida la mobilitat. Tanmateix, els agents alerten que "els agressors que no convivien amb les víctimes les poden haver continuat controlant per les xarxes, forçant-les a estar hiperconnectades amb ells, per exemple".

No és que hagi variat la tipologia de víctimes però sí que, el confinament les ha revestit d’unes característiques especials, segons avancen des dels Mossos: "per posar un exemple, podríem dir que, en aquelles situacions en que la convivència ja era tens a(per exemple que estaven en tràmits de separació o divorci o similars), el fet d’haver de passar tant temps junts pot haver incrementat la tensió, arribant inclús a la violència en algunes ocasions".

Primera denúncia

Els agents dels Grups d'atenció a la víctima tenen clar que el millor consell per a una dona que té el neguit sobre si el que està patint és violència masclista és buscar ajuda: "que verbalitzi la seva problemàtica, que ho expliqui a alguna persona de confiança, que acudeixi a algun dels serveis especialitzats o bé que es vingui a assessorar al seu GAV de referència. El primer pas seria identificar que el que està passant és violència. I és molt important intentar que entri en la xarxa de recursos per començar a treballar aquesta situació i així poder-ne sortir". Cal remarcar que sempre que es tracti d’una situació d’emergència s’ha de trucar al telèfon 112 per tal que es pugui engegar tot el mecanisme per intentar sortir d’aquesta situació.

Paral·lelament a la seva tasca a les comissaries, les GAV participen en l’elaboració de Protocols, Circuïts i Taules, municipals i comarcals, on també participen altres serveis com són els Serveis Socials de tots els municipis, l’oficina de l’Espai d’Equitat de Vilanova i la Geltrú, Sitges Dona, el Consell Comarcal del Garraf,  l’EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència), la casa Violeta de Cubelles, el SIE Garraf-Penedès (Servei d’intervenció especialitzada).