La pandèmia s’acarnissa amb els treballadors socials: el 53,7% reconeix “no poder més”

Un 53,7% dels treballadors socials assegura “no poder més” i el 27,1% admeten que el seu estat de salut és “dolent o regular”, un 14,4% més que abans de la pandèmia. Aquestes són algunes de les conclusions més colpidores a què ha arribat el Col·legi de Treball Social de Catalunya, després d’una enquesta realitzada durant el mes de juliol per la Fundació Galatea, que constata que un dels sectors que ha estat en primera línia de la Covid-19 i que, en canvi, queda sovint invisibilitzat, té ja seqüeles físiques i emocionals.

Així, des d’abans de la pandèmia fins a la primera onada, la fatiga ha augmentat en els treballadors socials enquestats un 36%; el dolor, un 25% i l’estrès, un 31,3%. A causa de la crisi sanitària, el juliol el 55% dels treballadors enquestats encara patia fatiga, mentre que gairebé un 40% seguia notant l’estrès. Durant la primera onada, un 80% patia esgotament personal, mentre que al juliol, aquesta xifra va baixar fins al 66,5%.

De la mateixa manera que altres professions també han patit les conseqüències de l’augment de les jornades laborals, el 21,7% de les enquestades asseguren que, durant la primera onada, van treballar més de 50 hores setmanals. En relació a aquesta dada, si bé abans de la crisi l’11,3% de les enquestades dormia menys de sis hores, al juliol la xifra va pujar fins al 24,1%. Aquesta xifra també es podria explicar per l’alta feminització de la professió, on la càrrega de cures i tasques domèstiques és molt més gran.

L’insomni, un problema agreujat

A més, a causa del context, el 53,8% de les treballadores socials d’entre 35 i 44 anys, durant la primera onada de la Covid-19, es despertava espontàniament durant la nit, mentre que abans de la pandèmia només ho feia el 14,3%. En conseqüència, durant el mes de juliol, un 25,8% d’entre 45 i 54 anys de les enquestades prenia medicació per dormir.

A més, els treballadors socials han patit, com la resta de la ciutadania, les conseqüències personals i familiars que ha provocat aquesta pandèmia: un 18,9% s’ha hagut d’aïllar mentre que un 6,9% ha sofert la pèrdua d’un familiar. Malgrat tot, el 77,6% no es va plantejar deixar la professió.