Les entitats socials reclamen una resposta clara a la crisi: "Que ningú pensi que la vacuna és l'antídot a la pobresa"

Quan es parla que la crisi sanitària està cada cop més a prop de solucionar-se, les entitats alerten que hi ha una altra crisi, la social, que continuarà encara ben viva. "Que ningú es pensi ara que la vacuna és l'antídot de la pobresa, és el de la malaltia, però no el de la pobresa", afirma a l'ACN el president de Càritas, Francesc Roig. Càritas va veure com les peticions d'ajuda es triplicaven i començava a picar a la porta gent que fins aquell moment no havia necessitat ajuda o que fins i tot havia estat donant. Creu Roja alertava aquesta setmana que també havia atès el triple de persones. I d'entre tots els col·lectius, el director d'Arrels, Ferran Busquets, lamenta que el de persones sense sostre ha estat un dels més invisibilitzats.

Un any després de l'esclat de la pandèmia, Roig valora que han anat "sobrevivint a una situació complicada". Recorda que es venia de la crisi del 2008 amb una ferida "no del tot cicatritzada" i el resultat ha estat més crisi social. El president de Càritas explica que el 2008 l'economia informal va servir de refugi per a moltes persones que no tenien un contracte laboral però en canvi, aquesta via va desaparèixer amb el confinament. "El fet que es paralitzés totalment va ocasionar un desgavell econòmic fortíssim per a moltes famílies", declara.

A la situació econòmica s'hi han d'afegir els problemes d'habitatge encara no resolts i, especialment, el relloguer. També la necessitat d'atenció a persones de col·lectius de risc que en el seu dia a dia necessiten de l'ajuda d'algú i que la van perdre, l'increment de la precarietat laboral, la "fragilitat emocional", la por a perdre la feina i al contagi, l'aparició de casos de violència de gènere i, en general, un "estat d'angoixa permanent".

La covid ha portat també un canvi en el perfil de les persones que van a Càritas ja que s'hi ha sumat gent "que mai havia arribat a pensar que podria arribar a trucar a la porta de Càritas". Són persones que per exemple tenien un negoci i fa 3 o 4 anys donaven ajuda a Càritas per als que ho necessitaven i ara s'han trobat que han hagut de tancar el negoci i que són ells els que necessiten aquesta ajuda.

Roig lamenta que ara s'està "gestionant el mentrestant" i reclama anar més enllà i donar una resposta ferma a la situació social que ha deixat la pandèmia. Segons ell, aquesta passa necessàriament per una Renda Garantida de Ciutadania "més àgil i eficaç" i un Ingrés Mínim Vital (IMV) que la complementi bé. D'altra banda, reclama que es garanteixi la presencialitat dels serveis socials ja que assegura que la bretxa digital existeix i hi ha col·lectius que si no és en persona no saben gestionar determinats tràmits molt necessaris.

Els sensellar, "més desplaçats"

Una altra cara de la crisis social la van viure des del primer dia les persones que viuen en situació de sense llar. Mentre tothom es confinava a casa seva, ells es van trobar més sols que mai al carrer. Així ho constata el director d'Arrels, Ferran Busquets, que lamenta que aquest col·lectiu s'ha trobat "més desplaçat" que mai de la resta de la ciutadania. "Quan es decidien segons quines restriccions o bé no les podien complir o bé la seva situació empitjorava", assegura.

Entre d'altres recorda com se'ls van interposar multes al principi per estar al carrer i com hi va haver un increment de l'estigmatizació cap al col·lectiu. Busquets assegura que "no s'ha pensat en aquest col·lectiu" durant la pandèmia sinó que s'ha fet exclusivament en les persones que tenen un habitatge o capacitat de reacció a les crisis.

Busquets valora que els espais que es van obrir per atendre aquestes persones, per exemple el de Fira de Barcelona, "han servit per frenar l'arribada de persones que de sobte s'han trobat sense un lloc on estar". Tot i això, insisteix que aquest tipus d'espais no són sovint la solució per a les persones que viuen al carrer ja que no ofereixen una solució permanent. "Quan obrim espais adients i donem solucions adients, com permanents, les persones que dormen al carrer a la llarga, sense cap dubte, accediran", planteja.

La pandèmia va provocar un increment de l'estigmatizació, que després s'ha "reconduït", però també que molts dels sensesostre es quedessin sense accés a un àpat calent. Algunes mesures, com el toc de queda, han provocat que les persones que viuen al carrer tinguin més por a una possible agressió.

Tot i no tenir xifres oficials, Busquets afirma que "tot apunta que hi haurà més gent vivint al carrer" i afegeix que els recursos estan "col·lapsats". Per això, reclama solucions eficaces als problemes de l'habitatge i una atenció real, des de tots els serveis socials i municipals, al col·lectiu de persones que viuen al carrer. Entre d'altres, demana recomptes oficials per conèixer l'abast real de la problemàtica i poder planificar una resposta acurada, recuperant també "del calaix" l'estratègia catalana en aquest àmbit.

La Creu Roja triplica els atesos

La Creu Roja Catalunya ha donat ajuda humanitària a 415.976 persones durant la pandèmia des del març del 2020 fins a febrer del 2021, el triple que l'any passat quan es va atendre 123.000 persones. Segons l'entitat, aquesta xifra s'eleva fins a 1.400.000 persones si es contempla també els qui s'han beneficiat indirectament d'aquest suport, com podrien ser familiars o persones properes. L'entitat també ha detectat un increment de les persones ateses que mai abans havien necessitat ajuda, amb el pic el maig del 2020. Aquell mes es va viure un increment del 279% respecte al 2019. El coordinador de Creu Roja Catalunya, Enric Morist, va alertar aquesta setmana que són persones que han quedat dins el sistema, de manera que "s'ha cronificat" la tendència.