Condemnen un pare per incompliment del règim de comunicació entre mare i filles, tot i la vigència d’una ordre d’allunyament

Un auto judicial condemna a un pare de Vilanova i la Geltrú per incomplir el règim de comunicació entre la mare i les seves filles, tot i la vigència d’una ordre d’allunyament i de prohibició de comunicació entre els progenitors. El pare, que té la custòdia total de les seves filles, també ha estat condemnat per haver faltat a dues de les 74 visites programades al Punt de Trobada, tot i que assegura que va avisar que no podria assistir i que va oferir la possibilitat de canviar les cites a una altra data.

La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Vilanova i la Geltrú reconeix en la sentència que no estava expressament recollit el règim de comunicació entre mare i filles en la sentència de divorci, així com també recull l’existència d’una ordre d’allunyament i de prohibició de comunicació acordada pel Jutjat d’Instrucció núm. 9 de Vilanova i la Geltrú, que prohibeix la comunicació entre ambdós progenitors. Tot i això, condemna el pare per no complir amb el règim de comunicació entre la mare i les filles. Segons explica el pare, "en la sentencia de divorci es va oficiar el Punt de Trobada per tal que indiqués el centre en el qual s’hauria de portar a terme la teràpia familiar establerta en la sentència de divorci, la qual cosa el Punt de Trobada no va fer, però tot i que el pronunciament judicial és merament declaratiu no subsceptible d’execució, la jutgessa també desestimar la meva oposició".

Aquest vilanoví assegura que "la controvèrsia d’aquest auto judicial radica en el fet que les mesures judicials, per a poder ser executades, han d’estar recollides, d’acord amb el principi de seguretat jurídica, en una resolució judicial executable (auto de mesures provisionals; sentència de divorci, separació o nul·litat; sentència de procediment de guarda – custòdia i aliments)". I sosté que això no és així: "se m'acusa d'incomplir el deure de promoure i facilitar la comunicació de les meves filles amb la seva mare, tot i que la sentència de divorci no contenia cap pronunciament sobre el règim de comunicació i el fet de l’existència d’una ordre d’allunyament i de prohibició de comunicació de la mare cap a mi".

Respecte de la mesura de la teràpia familiar que va autoritzar la sentència de divorci, la jutgessa desestima l’oposició del pare: "va requerir al Punt de Trobada per tal que indiqués el centre en el qual s’hauria de portar a terme la teràpia familiar entre la mare i les filles i, aquest, en cap moment del procés va indicar el centre a on s’hauria de dur a terme dita teràpia familiar", lamenta aquest vilanoví, que considera que la sentència torna a ignorar la seva realitat. En aquest sentit, assegura que "estem davant d’un pronunciament merament declaratiu no executable donat que el present auto judicial, la jutgessa ja no els deriva a teràpia familiar sinó que designa el nomenament d’un coordinador de parentalitat". Al malestar del pare amb la sentència també se suma el fet que l’auto judicial, tot i que l’altra part no demanava la imposició de les costes a la part executada, la jutgessa d’ofici l'imposa les costes al pare, el qual ja ha interposat el corresponent recurs d'apel·lació a l'Audiència Provincial de Barcelona.