El curs vinent començarà amb grups bombolla i mascareta i Bargalló confia en la retirada progressiva de mesures

El curs vinent començarà amb grups bombolla i mascareta. El conseller d'Educació en funcions, Josep Bargalló, ha explicat en una entrevista a l'ACN que al setembre hi haurà mesures "similars" a les actuals, ja que no existeix la vacuna pediàtrica contra la covid. Tot i aquest inici, preveu poder anar traient mesures de manera progressiva a mesura que avanci la vacunació, millori la situació epidemiològica i indiquin les autoritats sanitàries. Creu però que ja al setembre es podria aplicar la mesura de retirar la mascareta a primària si la situació d'alguns territoris ho permet, com es preveia aquest curs i no s'ha fet finalment. D'altra banda, es mantindran les aproximadament 8.000 contractacions fetes enguany i se'n faran 500 de noves.

"Difícilment tindrem l'alumnat vacunat al setembre i inicialment tindrem les mesures sanitàries actuals. Anirem traient-les conforme les autoritats sanitàries ens vagin dient que s'han fet passes", ha declarat el conseller. Bargalló ha apuntat que els infants també transmeten la malaltia, tot i la menor afectació, i per això no es poden arriscar a que l'escola generi cadenes de transmissió amb una població adulta que tampoc estarà 100% immunitzada.

Entre les primeres previsions hi ha la de poder aplicar la retirada de la mascareta als primers cursos de primària en aquells territoris on la incidència de la covid-19 sigui menor. Això s'havia previst inicialment per aquest curs, però finalment tots els alumnes van començar el curs amb mascareta i l'acabaran així. "Això sí que ho podrem aplicar al setembre", ha asseverat Bargalló. També ha obert la porta a permetre "alguna interacció" entre el professorat, quan tot estigui vacunat.

En canvi, els grups bombolla es mantindran: "Fins que no hi hagi una vacuna pediàtrica res indica que ho hàgim de canviar".

500 noves contractacions

El conseller en funcions ha donat per fet també el manteniment de les aproximadament 8.000 contractacions que s'han fet aquest curs com a 'reforç covid'. Aquestes no van ser només de docents, sinó també d'especialistes o personal d'administració i serveis. "Estem treballant amb Economia per fer-ho possible i estem en condicions de dir que sí", ha assegurat. A més, ha afegit que s'anirà més enllà i s'augmentaran les dotacions "per motius d'escolarització". En concret, es preveuen 500 contractacions més.

Tot i això, ha puntualitzat que no vol dir que els centres mantinguin tot el personal que han tingut aquest curs, ja que aquests poden haver patit modificacions després de la matriculació, per exemple en quant a l'alumnat vulnerable que atenen. "Es mantindrà el mateix nombre, i en algun centre augmentarà i en algun disminuirà", ha concretat.

La voluntat del Departament d'Educació és que aquest personal "passés a estructural", però Bargalló reconeix que aquesta és una qüestió que depèn del futur nou Govern.

Cap a la codocència

Hi ha hagut centres que han emprat aquests reforços covid per aplicar la codocència i fer que en cada grup hi hagi per exemple dos tutors. Una primera anàlisi per part de la conselleria i dels agents implicats conclou que és "pedagòcicament més eficient per a l'aprenentatge" i també més útil en època pandèmia en quant a l'organització i l'ús del temps fora de l'aula, segons ha dit.

El conseller considera "evident" que s'ha d'anar cap a la incorporació d'aquests elements de codocència, però ha afirmat que cal acabar d'analitzar-ho. Sí que conclou que a nivell organitzatiu, pedagògic i de gestió d'incidències diàries "acaba sent positiu".

En aquesta línia, ha defensat que s'ha de continuar treballant per reduir les ràtios, però ha alertat que el model no ha de ser "ràtios molt baixes", ja que tampoc són eficients en els processos d'aprenentatge. "Hi haurà d'haver algun moment en què la priorització és la codocència per sobre de les ràtios molt baixes", ha argumentat.

Mantenir les entrades esglaonades

Seguint amb l'anàlisi de les mesures aplicades per la pandèmia, el conseller ha afirmat que mesures com les del grup bombolla no es mantindran en el temps quan la pandèmia ja no hi sigui, però reconeix que n'hi ha d'altres "que han vingut per quedar-s'hi". Més enllà de la codocència, els centres fan també una anàlisi positiva de les entrades i sortides esglaonades en el temps i diferenciades en l'espai. El conseller ha assegurat que els centres han notat una disminució dels problemes de convivència entre alumnes de diversa edat, entre famílies i per l'ús de l'espai davant l'escola.

Per això, moltes escoles han dit a Educació que mantindran les entrades i sortides esglaonades en el temps i també en l'aspecte que cada grup d'alumnes entri per una porta, si bé potser amb menys de les actuals.

En aquest paquet de mesures amb valoració positiva per part dels centres, el conseller hi afegeix l'ús del pati per franges horàries. Això ha permès un ús més general i menys massificat del pati, permetent que tots els grups tinguin a la seva disponibilitat més l'espai. Aquesta reducció de la massificació també ha contribuït a una reducció dels conflictes.

En canvi, ha defensat la recuperació de la presencialitat en tots els estudis, a excepció d'alguns on s'ha vist que el model híbrid pot comportar millores. Bargalló ha indicat, però, que són casos molt concrets, com l'aprenentatge d'algun idioma amb pocs alumnes a través de les Escoles Oficials d'Idiomes (EOI) i repartits arreu de Catalunya o bé alguna família d'FP.

A l'espera de l'Estat per reprendre la vacunació

D'altra banda, Bargalló ha assegurat que Catalunya està preparada per reprendre la vacunació del personal dels centres educatius "l'endemà" que l'Estat hi doni el vistiplau, tant en primeres dosis com en segones. El conseller espera que el govern espanyol decideixi què fer amb la segona dosi d'AstraZeneca en poques setmanes i poder mantenir l'objectiu de vacunar tot el personal abans que acabi el curs.

A poc més d'un mes per finalitzar el curs, Bargalló ha defensat un cop més la postura del Govern de voler mantenir les escoles obertes en tot moment. Reconeix que al setembre estaven convençuts que havia de ser així, tot i les pressions "molt fortes" que van rebre per no obrir. El conseller explica que el moment d'incidència més dur es va viure al novembre i que ni llavors es van plantejar tancar els centres educatius, ja que han funcionat com un lloc "de seguretat".