Un estudi sosté que l'escalfament global és responsable d'una de cada tres morts relacionades amb la calor

Un estudi internacional coordinat per la Universitat de Berna, l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres i amb participació de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC) sosté que l'escalfament global és responsable d'una de cada tres morts relacionades amb la calor. El document, publicat a la revista 'Nature Climate Change' analitza la mortalitat en 732 ciutats de tot el món al llarg de 30 anys i la seva relació amb el canvi climàtic. Segons els investigadors, "Espanya és un dels països del sud d'Europa on més escalfament s'ha observat". En termes relatius i durant el període estudiat, va tenir un 30% de morts relacionades amb la calor atribuïdes al canvi climàtic induït per l'ésser humà.

Segons la publicació, l'escalfament global està afectant la salut humana de "diverses formes", i una d'elles és l'augment de la mortalitat i la morbiditat associades amb la calor. Les condicions climàtiques futures prediuen un augment substancial de les temperatures mitjanes i l'aparició de fenòmens extrems com les onades de calor, la qual cosa conduirà a un augment de la càrrega sanitària relacionada.

No obstant això, fins ara, cap estudi havia avaluat si aquest impacte ja s'ha produït en les últimes dècades i en quina mesura. Ara el document presentat proporciona evidència sobre aquest tema, que mostra que el "37 per cent de les morts relacionades amb la calor entre 1991 i 2018 es poden atribuir a canvis en el clima relacionats amb les activitats humanes".

En aquest sentit, el nombre de morts per calor relacionada amb el canvi climàtic és d'un total de 704 per any en el període d'estiu en les capitals de província d'Espanya (entre elles 177 a Madrid, 94 a Barcelona i 39 a Sevilla).

Com més escalfament global, més morts

La recerca epidemiològica va posar el focus en l'escalfament global provocat per l'ésser humà, en un estudi denominat de "detecció i atribució", ja que identifica i atribueix els fenòmens observats a canvis en el clima i el temps. Específicament, els investigadors van examinar les condicions climàtiques passades projectades en escenaris amb i sense emissions antropogèniques, per la qual cosa van poder separar l'escalfament i l'impacte en la salut relacionat amb l'activitat humana de les tendències naturals.

"Preveiem que la proporció de morts relacionades amb la calor continuï creixent si no fem alguna cosa o bé, ens adaptem", assenyala la Doctora Ana Vicedo-Cabrera, investigadora de la Universitat de Berna i primera autora de l'estudi. "Fins ara, la temperatura global mitjana només ha augmentat al voltant d'1 grau, que és una fracció del que podríem enfrontar si les emissions continuen augmentant sense control", subratlla.

L'impacte varia substancialment entre les regions, des d'unes poques dotzenes fins a diversos centenars de morts cada any, segons els canvis locals del clima i la vulnerabilitat de la seva població. Les poblacions que viuen en països d'ingressos baixos i mitjans, que són responsables només d'una petita part de les emissions antropogèniques en el passat, són les més afectades, amb una proporció de mortalitat més alta a Amèrica Central i Sud, i Sud-Est d'Àsia.

"El missatge és clar: el canvi climàtic no sols tindrà impactes devastadors en el futur, sinó que ja estem experimentant les nefastes conseqüències de les activitats humanes en el nostre planeta", comenta el professor Antonio Gasparrini, autor principal de l'estudi.