Un major ús d'ansiolítics per la pandèmia pot abocar pacients al mercat negre, alerta l'agència europea de les drogues

L'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (EMCDDA per les seves sigles en anglès) ha alertat que un major ús d'ansiolítics per la pandèmia pot abocar pacients al mercat. Després de constatar que s'ha disparat el consum de benzodiazepines il·legals arran de la covid-19, aquesta agència de la Unió Europea ha elaborat un informe especial al respecte. Temen que "el possible augment de prescripcions" de diazepam (Valium) i alprazolam (Xanax) per tractar l'ansietat i l'insomni acabi generant "una major demanda" de versions falses d'individus que busquen automedicar-se. De fet, l'informe atribueix, en part, l'auge dels valiums falsos als intents de les autoritats per limitar les prescripcions mèdiques d'aquests fàrmacs.

"Atès l'ús generalitzat a la societat de benzodiazepines amb recepta, i la seva desviació cap al mercat de drogues il·lícites, l'augment de benzodiazepines il·legals podria estar relacionat, en part, amb les restriccions benintencionades del subministrament legal i la introducció de límits de recepta per prevenir o reduir danys, com la dependència", apunta l'informe.

Les benzodiazepines són un dels medicaments més comuns per tractar l'ansietat, l'insomni, l'epilèpsia i l'abstinència de l'alcohol. Es van començar a utilitzar a principis dels anys 60' i ràpidament van substituir els barbitúrics perquè eren més segures.

En els últims anys, l'EMCDDA ha detectat un augment de benzodiazepines il·legals al mercat europeu de la droga. Estan fora del control de les autoritats sanitàries i els seus components són força desconeguts. Per això, aquesta agència de la UE avisa que els riscos associats al seu consum "poden ser majors que els relacionats amb els medicaments autoritzats".

Els addictes a l'heroïna i a altres opiacis, així com els presos, són els col·lectius més exposats a l'ús d'aquestes substàncies il·legals, diu l'EMCDDA. També les persones que han generat dependència de les benzodiazepines legals.

"Els seus consumidors les perceben com a relativament segures i socialment acceptables", alerta l'agència.

Més consum de crack

A part de l'anàlisi especial sobre els ansiolítics il·legals, l'EMCDDA també ha publicat aquest dimecres el seu informe anual on repassa les tendències actuals en la distribució i consum de drogues a la Unió Europea. "Som testimonis d'un mercat dinàmic i adaptatiu, resistent a les restriccions de la covid-19", ha assegurat Alexis Goosdeel, director de l'EMCDDA.

Com ja va explicar en un informe anterior, l'EMCDDA diu que amb l'inici de la pandèmia va disminuir l'interès per substàncies associades a festes, com l'MDMA, però que els nivells de consum es van recuperar amb la reobertura de l'estiu del 2020.

"Entre els preocupants esdeveniments relacionats amb la pandèmia, hi ha indicis d'un possible augment de la disponibilitat i consum de crack en alguns països", diu Goosdeel. Segons l'informe de l'EMCDDA publicat a l'abril Espanya està entre aquests països.

Pel que fa a la resta de substàncies, les tendències són similars a anys anteriors. El consum de cànnabis es manté estable, si bé preocupa el major contingut de THC que presenta. També continua estable la demanda d'amfetamines.

Igualment, l'EMCDDA assegura que les dades preliminars sobre confiscacions de cocaïna el 2020 indiquen que la disponibilitat no ha disminuït durant la pandèmia. A més, la puresa ha augmentat i cada vegada hi ha més persones que es tracten per la seva addicció.

Johansson

En la presentació de l'informe, la comissària de l'Interior, Ylva Johansson, ha assegurat que el tràfic, la producció i l'addicció a les drogues són preocupacions creixents a la UE. Johansson també ha parlat de l'impacte de la pandèmia i ha destacat que tot i que es va reduir durant els primers mesos de bloqueig, després s'ha recuperat i no ha estat un impediment pel consum de drogues. "La pandèmia al principi va posar obstacles a les persones amb problemes de drogues, dependència i ús nociu per obtenir ajuda. Però, per sort, els serveis de medicaments van aconseguir innovar proporcionant telemedicina i serveis a distància", ha assegurat.

En aquest context també ha apuntat que la pandèmia no va aturar els narcotraficants que ràpidament es van adaptar a les mesures restrictives i tancament de fronteres. El resultat va ser que els narcotraficants van adaptar el mercat a la situació actual confiant menys en els missatgers humans i més en els contenidors d'enviament. "Els narcotraficants s'estan movent dels carrers a les xarxes socials. Prenen comandes mitjançant serveis de missatgeria xifrats. Fan enviaments de medicaments als clients mitjançant serveis de lliurament a domicili" ha afegit Johansson.

A més, l'eurocomissària ha presentat algunes de les accions que la UE durà a terme per fer front a aquest problema. Potenciar la cooperació policial a les fronteres, accelerar i simplificar l'intercanvi d'informació operativa (per exemple en les empremtes digitals i l'ADN i les plaques numèriques) i promoure la innovació digital en l'aplicació de la llei. "La policia ha d'estar sempre un pas per davant dels criminals", ha dit. "Només podem combatre les drogues com a amenaça criminal si també entenem que les drogues són un problema social i un problema sanitari", ha afegit.

Goosdeel ha destacat que les persones que consumeixen drogues no només corresponen al perfil de la persona "clàssica" que s'injecta heroïna. "Hem d'ajustar i adaptar les nostres polítiques a aquesta nova realitat, també es reflecteix en el fet que avui tot es pot utilitzar com a droga", assegura. Goosdeel proposa implementar l'estratègia de la UE com a resposta i mantenir un "equilibri" que combini l'aplicació de la llei, la seguretat pública i la salut pública. "Són com el yin i el yang si només impulses la política en una direcció només pot conduir a un escenari disruptiu", ha assegurat.