Acaba un curs de "supervivència" per als docents i amb la crítica de les famílies per haver quedat fora dels centres

El curs de la pandèmia acaba aquest dimarts. La portaveu d'USTEC·STEs, Iolanda Segura, assegura que ha estat un curs de "supervivència" per als docents. En declaracions a l'ACN, retreu al Departament d'Educació no haver posat tots els recursos necessaris i assegura que si els centres s'han mantingut oberts ha estat gràcies a la feina de professionals, alumnes i famílies. Des de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC), Belén Tascón, ha reclamat que a partir del setembre els centres s'obrin realment i es pugui recuperar la vida comunitària presencial. Totes dues coincideixen en demanar més flexibilitat en les mesures a partir del setembre i apunten a la mascareta i els grups bombolla.

Una de les principals reclamacions dels sindicats abans, durant i a punt d'acabar el curs ha estat la reducció de ràtios. Segura lamenta que la baixada de ràtios que necessita el sistema no es va arribar a produir i que el que s'ha fet és limitar la resposta a aquells que tenien sobre ràtio. Ha afegit que els professionals tampoc han tingut tots els equips de protecció que haguessin necessitat i ha assegurat que s'han viscut "crisis importants als centres".

Segons el seu parer, algunes escoles s'han mantingut obertes amb situacions de "col·lapse" per positius, per exemple de docents quan es va fer el cribratge als professionals en tornar de les vacances de Nadal.

La portaveu afirma que acaba un curs "molt dur" i amb el personal "molt cansat", ja que han hagut d'invertir més hores per tota la feina logística sumada a la seva tasca pedagògica. Critica també que el repartiment d'ordinadors es va acabar completament molt tard i alerta que es pot preveure una certa davallada pedagògica per tot plegat.

Menys restriccions al setembre

Des d'USTEC defensen que és necessari que el curs vinent comenci amb més normalitat i, per exemple, sense els grups bombolla. El Departament d'Educació ha repetit diverses vegades però que el curs tornarà a començar amb aquests grups estables de convivència. Segura afegeix que calen més recursos i més personal del que s'ha anunciat, També aposta perquè el curs comenci i acabi amb la mateixa organització, sense canvis a mig curs.

Aquesta crida a més normalitat i menys restriccions també la fan des de l'aFFaC. Tascón afirma que el curs que acaba aquest dimarts ha estat "complicat", tot i que reconeix que també hi ha hagut aprenentatges positius. La presidenta demana començar a flexibilitzar mesures, com per exemple la mascareta o els grups bombolla, tenint en compte que el curs començarà previsiblement amb quotes elevades de vacunació.

Entre els aspectes negatius menciona un "abús" de l'autonomia de centre que ha provocat desigualtats entre els centres ja que els protocols s'han aplicat de diferents maneres. Afirma també que l'administració educativa "ha tirat la tovallola" per la posada en marxa de l'escola inclusiva, quan hi ha més alumnes amb necessitats.

Tascón incideix especialment en el fet que les famílies no han pogut participar del dia a dia de les escoles ja que se'ls ha impedit l'accés. La presidenta de l'aFFaC ha reivindicat que l'educació es fa entre tota la comunitat i ha criticat que mentre s'han anat flexibilitzant altres aspectes de la vida social, els pares i mares han continuat quedant-se a les portes dels centres escolars, sense poder-hi entrar. "Les escoles no poden ser llocs tancats, s'ha de recuperar la socialització", manifesta.

La presidenta de l'aFFaC assegura que el fet que moltes organitzacions de famílies no hagin pogut accedir als centres ha fet que no hagin pogut organitzar activitats com els casals d'estiu. Per això, alerta que si no es recupera aquest àmbit, la seva continuïtat està en perill, en benefici del mercat privat.

Per això, demana trobar un "equilibri" entre la seguretat sanitària i la recuperació d'una certa normalitat als centres educatius. Alerta que si l'equilibri està escurat cap a la no entrada als centres, el moviment comunitari "desapareix en dos anys" i fa una crida a evitar-ho.