La pandèmia fa caure fins a un 50% el diagnòstic de patologies freqüents a l'atenció primària, segons un estudi

Un estudi del grup Recerca transversal en atenció primària de l'DIBAPS ha conclòs que el diagnòstic de patologies freqüents per part de l'atenció primària va caure fins a un 50% per la pandèmia. Els investigadors van analitzar la diferència en els casos detectats d'una trentena de patologies durant el 2020 respecte a la mitja del període 2017-2019. Ho van fer en els tres centres que gestiona el Consorci d'Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPBSE), amb una població assignada de més de 15 anys de prop de 85.000 persones. Les conclusions apunten a una reducció "dràstica" de la detecció de la hipertensió, la hipercolesterolèmia, la diabetis, l'osteoporosi o la malaltia pulmonar obstructiva. En canvi, la de l'ansietat va créixer.

En concret, el diagnòstic es va reduir un 50% en el cas de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, un 48% en la cardiopatia isquèmica, un 46% en l'hipotiroidisme, un 45% en el melanoma, un 43% en la malaltia renal crònica i un 42% pel que fa als tumors benignes de colon. D'altra banda, el diagnòstic de la hipertensió i l'osteoporsi va baixar un 40% i un 39% ho va fer el de la diabetis. L'estudi també apunta a una reducció del diagnòstic de la hiperplàsia benigna de pròstata del 38% i de la hipercolesterolèmia d'un 36%. En canvi, el diagnòstic de l'ansietat va créixer un 16%.

L'investigador principal de l'estudi i director de recerca del CAPSBE, Antoni Sisó-Mirall, ha destacat l'esforç extraordinari de l'atenció primària durant la pandèmia perquè han detectat més del 80% de casos de covid i han fet el seguiment de pacients i contactes. Això però ha produït un "desplaçament" en l'atenció i el registre de la resta de malalties.

Hi ha d'altres patologies que no van observar aquest descens tan significatiu, com per exemple l'ictus, l'infart o alguns càncers. També es va observar un augment dels trastorns mentals.

Sisó ha apuntat que els resultats de l'estudi han servir perquè els planificadors sanitaris adrecin els recursos "allà on en aquest moment fan més falta", l'atenció primària. Ha afegit que l'objectiu no és només atendre tot el que no s'ha pogut atendre en el darrer any sinó també per atendre futures pandèmies.

El treball s'ha publicat a 'Annals of Family Medicine'.