Els professionals de la salut mental reclamen més recursos per tractar joves i adolescents

El Complex Assistencial en Salut Mental Benito Menni de Sant Boi de Llobregat compta amb l’única unitat de crisi d’adolescents i subaguts pública de Catalunya. Disposa de 50 places -25 d’aguts i 25 de subaguts- per tractar les situacions més greus en salut mental en joves d’entre 12 i 18 anys. Maria José Muñoz, psicòloga clínica al centre, explica que, a banda de l’estabilització clínica dels pacients, el seu objectiu és “estimular-los en un projecte de vida” per facilitar-los la reinserció a la societat. I és aquí, lamenta, on troben les màximes dificultats per la manca de recursos. “Els problemes comencen quan els donem d’alta perquè la feina que fem, en molts casos, no té continuïtat a la comunitat”, afegeix.

En declaracions a l’ACN, María Martín, psiquiatra i coordinadora de la unitat d'adolescents del complex Benito Menni, explica que el centre va començar a tractar joves el 1994 amb l’objectiu d’oferir-los “tractaments específics” quan els administrats en hospitals generalistes havien fracassat. Va ser el 2003 quan es van crear les dues unitats actuals, la d’aguts, on els joves es poden quedar un mes, i la de subaguts, on els pacients amb patologies més greus s’hi poden estar un màxim de 75 dies.

Gairebé 10 anys després, la unitat de subaguts del complex Benito Menni és l’única pública que hi ha tant a Catalunya com a l’estat espanyol. Això fa que treballin amb llista d’espera i que no puguin donar resposta correctament a tota la demanda. “Molts joves s’han d’esperar en un box d’urgències fins que poden ingressar, el que fa que es perpetuïn molts símptomes i que la recuperació sigui més difícil”, lamenta Maria José Muñoz.

Muñoz assenyala que l’objectiu del centre és, en primer lloc, estabilitzar clínicament els pacients i, a partir d’aquí, fer amb ells un treball terapèutic per estimular les seves capacitats per “reconduir-los” a la comunitat. Una feina multidisciplinar que implica els professionals mèdics, els educatius i els serveis socials, entre d'altres. Un treball en cadena, afegeix, que quan alguna de les seves peces falla “ho complica tot molt”.

Tant Muñoz com Martín, tot i que veuen necessari obrir nous centres de subaguts, creuen que la clau per millorar l’atenció als adolescents passa més per dotar de recursos el sistema comunitari. Aquí, lamenten que moltes vegades veuen com la feina feta al centre no té continuïtat a l’exterior perquè els joves, en cas de no tenir recursos les seves famílies, veuen aturat el seu progrés i molts cops tornen a reproduir la malaltia. "Els recursos són necessaris per detectar abans els trastorns i per tractar-los de forma eficaç abans que empitjorin i es cronifiquin", apunta Martín.

Martín explica que al centre atenen principalment pacients psicòtics greus, amb esquizofrènies i trastorns bipolars, per exemple, i amb trastorns afectius com depressions o crisis d’ansietat. A més, la gran majoria presenten molts factors associats com consum de drogues i alcohol o episodis de maltractament o abandonament. En aquest sentit, la responsable del centre recorda que un pacient amb una família estructurada i un entorn social positiu respondrà molt millor al mateix tractament que no pas un jove amb un escenari vital totalment diferent, com la majoria que atenen, que els pot portar a una depressió severa i fins i tot a conductes suïcides.

Apunten també que la manca de recursos per atendre els adolescents s’està fent més evident arran la crisi econòmica del 2008 i la pandèmia del coronavrus . En aquest sentit, Martín assegura que la manca de recursos ha “desestabilitzat” i incrementat l’ansietat en moltes famílies, el que repercuteix directament en la salut mental dels adolescents. “Les patologies són les mateixes, però estem veient com canvia la seva representació amb moltes autolesions i intents de suïcidi”, assenyala.

També han detectat moltes patologies associades als avenços tecnològics, que deriven en addiccions a videojocs, mòbils o xarxes socials.