Gairebé la meitat dels professionals de l'atenció primària pregunten sobre detecció de violència de gènere a la consulta

Gairebé la meitat dels professionals de l'atenció primària pregunten sobre detecció de violència de gènere a la consulta. Així ho mostren els resultats de l'estudi 'Detecció precoç de la violència de gènere en els centres d'atenció primària de salut Barcelona Esquerra (CAPSBE)', en el qual van participar 62 metges, infermeres i residents de les dues especialitats. Segons la infermera i responsable de l'estudi, María Gómez, aproximadament el 90% de dones maltractades acudeix als centres d'atenció primària "durant l'any següent de l'agressió". Aquestes dones consulten més sobre seqüeles o símptomes inespecífics que sobre el maltractament en si mateix. "Per això, és important fer preguntes exploratòries com a activitat preventiva", sosté.

El maltractament es presenta de diverses formes en la consulta, ja sigui de manera no explícita (malestar físic, híper freqüentació, somatització); en forma aguda (lesions físiques, abús sexual), amb alteracions conductuals, o bé a través de malestar a la salut sexual i reproductiva.

Les guies de l'OMS ja recullen algunes accions que es poden dur a terme des de les consultes davant la violència de gènere com estar alerta per detectar possibles signes i símptomes, prestar atenció sanitària, documentar les evidències, informar sobre els recursos existents, coordinar-se amb altres professionals i institucions per a la seva derivació, i suport i seguiment dels casos.

Els resultats de l'enquesta

Dels 62 professionals que van respondre a l'enquesta, un 82,3% eren dones, amb una mitjana d'edat de 35,9 anys. Segons els resultats, el 48,4% va afirmar que realitzava preguntes per a la detecció precoç i escolta activa de casos de VCI a la consulta d'atenció primària. Paral·lelament, el 37,7% va assegurar que pregunta a totes les dones amb indicadors d'abús en la història o l'examen físic.

Els problemes de salut pels que més s'indaga sobre la possibilitat de violència de gènere són: depressió / ansietat (4,4% ho fa sempre), trastorns alimentaris (3,3%) i lesions (ferides, hematomes, cremades ...) . Aconsellar sobre les opcions que podia tenir (14,5%), lliurar informació (12,9%) i referir a la treballadora social (6,5%), són les accions realitzades amb més freqüència.