Un informe constata que van fallar diversos protocols d'actuació durant l'incendi de Vilanova on va morir un bomber

Diversos protocols d’actuació van fallar en el cas del bomber que va morir en l'incendi d'un taller a Vilanova i la Geltrú el passat 17 de juny, segons constata l’informe d’investigació recollit per ‘l’Ara’ i al qual ha tingut accés l’ACN. L’informe, fet per una comissió creada expressament, reconstrueix els fets i constata errors en el sistema, tant pel que fa al vestuari com pel procediment amb què es van donar les instruccions. Segons el relat descrit, els quatre bombers i el comandament que van entrar a la nau per apagar l'incendi van sortir-ne perquè començaven a estar en perill degut a l'alta temperatura. Ningú es va adonar, però, de l'absència d'un dels efectius, que va ser trobat mort estès a terra al cap de gairebé una hora.

El bomber va morir el 17 de juny quan participava en les tasques d’extinció d’uns vehicles que cremaven a l’interior d’un taller de cotxes. El bomber va arribar al lloc dels fets a les 14.02h i, deu minuts després, va fer una primera entrada a la nau, conjuntament amb un company, per localitzar el focus de l’incendi.

Els bombers van accedir a la nau equipats amb un EPI i un ERA, equips de respiració autònoma, però sense el dispositiu de seguretat anomenat ‘home mort’, que fa saltar una alarma si qui el porta cau o queda aturat. Els bombers van explorar l’espai, però van tenir problemes amb la mànega, que no els permetia avançar, i van sortir dos minuts després. Segons el document, la visibilitat a l’interior era “nul·la”.

A les 14.16h es va fer una segona entrada per localitzar el focus de l’incendi amb quatre efectius, equipats amb EPI i un ERA, però també sense el dispositiu ‘d’home mort’. Un parell de minuts després hi va accedir també el comandament. El bomber que finalment va morir en l’accident ocupava la posició de punta de llança, capdavantera.

Els bombers van avançar amb la mànega, la línia d’aigua que s’utilitza també com a guia per moure’s, però la visibilitat continuava sent “nul·la” i es percebia “alta temperatura”. El bomber que anava en la segona posició va detectar un punt d’alta temperatura amb la càmera tèrmica i va ocupar la posició de punta de llança per ruixar la zona, tot i que no hi havia flama.

En aquest moment, un efectiu comença a notar “estrès tèrmic”, perquè la temperatura li traspassava l’EPI i notava aire calent dins la màscara. Aleshores, el comandament ordena sortir, però només surten quatre dels cinc efectius de bombers. A les 14.24h, un cop fora, dos dels efectius comencen a tenir símptomes d’estrès tècnic.

No va ser fins gairebé una hora després, a les 15.15h, quan va entrar un binomi de dos bombers per fer una maniobra de ventilació i van trobar el bomber mort estès al terra. Els efectius van activar el codi vermell i van començar les maniobres de reanimació, però no van donar resultat.

L’informe constata que van fallar diversos protocols d’actuació en l'operació. Els efectius no van fer el CACE nivell 0 ni en la primera entrada ni en la segona i van fer una revisió mútua “incompleta”. Durant l’operació, tampoc es va comunicar la totalitat dels relleus de comandament que intervenen en el servei, la informació intercanviada entre ells tampoc va ser completa, i alguns bombers no van canviar d’emissora quan es va notificar.

L’informe, enviat als jutjats de Vilanova, assegura que “en cap cas” busca culpables, sinó que “únicament cerca causes”. L’objectiu del document és trobar les causes objectives a partir de fets provats i intentant evitar plantejar hipòtesis.