El comité de l'hospital de Sant Camil, en peu de guerra per unes infraestructures precàries i uns serveis saturats

El comité d'empresa de l'hospital de Sant Camil està en peu de guerra per unes infraestructures precàries i uns serveis saturats. Els representants dels treballadors lamenten que no saben com es recuperaran les llistes d'espera generades durant la pandèmia i han denunciat que el personal sanitari assumeix més feina i responsabilitats de la que els hi correspondria al centre hospitalari.

En un comunicat, la plantilla ha dit prou: "som el centre de referència del pacient crític, de l'ingrés pediàtric, de la cirurgia complexa i de múltiples especialitats mèdiques a la vegueria. I portem més de 20 anys denunciant que tenim unes infraestructures precàries i ineficients en les quals hem de treballar. Patim a diari unes pressions assistencials brutals i creixents ocasionades per l'augment de la població Les Urgències estan saturades diàriament, amb un espai físic molt limitat i sobretot amb unes dotacions de personal clarament insuficients".

La saturació de la plantilla de l'hospital, a les portes de la sisena onada de la pandèmia, és màxima i denuncien públicament que assumeixen responsabilitats que no els hi pertoquen: "els facultatius superen amb escreix les hores de guàrdia estipulades com a màxim, tenim una taxa d'ocupació elevadíssima, així com una elevada complexitat de les patologies. En les plantes d'hospitalització, els diplomats en Infermeria s'han de fer càrrec de fins a 16 d'aquests pacients i els TCAI de fins a 31 amb nivells de dependència elevats". En la mateixa línia, alerten que "a l'UCI es practiquen unes ràtios absolutament nefastes, arribant un diplomat a haver d'assumir 3 i 4 vegades més pacients que en les altres UCI de Catalunya". I es queixen que durant les primeres onades de la pandèmia covid, a "alguns col·lectius se'ls va exigir que treballessin molt per sobre de la seva contractació, discriminant-los en la remuneració respecte d'uns altres i obligant-los a posteriori a recuperar aquestes hores extres sota el criteri de l'empresa".

Des del comité d'empresa s'exigeix al Consorci Sanitaria de l'Alt Penedès i Garraf una millora urgent de les condicions laborals de la plantilla i la defensa del servei públic: "als col·lectius para-assistencials se'ls manté en situacions contractuals precàries, sense realitzar convocatòries des de fa molts anys". La reivindicació més urgent és "poder treballar en condicions dignes": "volem mans, que s'adeqüin les dotacions de professionals per poder prestar unes cures de qualitat". En aquest sentit, els treballadors també demanen al Consorci que "el debat respecte a les estructures hospitalàries recaigui en les persones que tinguin amplis coneixements sobre eficiència, qualitat i seguretat hospitalària tant per a pacients com per a professionals.

Respecte als reconeixements que ha rebut l'hospital en els darrers anys, els treballadors alerten: "per segona vegada, guanyem el premi Awards al millor compte d'explotació hospitalària de tots els hospitals de la nostra categoria a l'Estat. I aquest dubtós ens acredita com els mes “barats”, a costa de què i de qui?".

Sobre la saturació dels serveis a l'hospitals, el comité es mostra molt preocupat per "com es recuperarà l'assistència programada que no s'ha realitzat per la pandèmia, perquè a l'activitat habitual diària se sumarà tota l'activitat endarrerida d'aquests gairebé dos anys" i recorda que "el conveni laboral és un acord de mínims, la falta de professionals, com en tots els sectors, se soluciona millorant les condicions econòmiques, com es fa en la majoria dels hospitals encara que de forma encoberta".

El comité del Sant Camil és contundent en la seva crítica a la direcció del Consorci: "La solució als nostres problemes no és només un tema polític o econòmic, sinó una presa de consciència pels responsables del centre. La Direcció és plenament conscient de la precarietat i els ràtios tercermundistas als quals estem sotmesos, però es nega a posar-hi solució, ignorant completament nostres alertes i el creixent malestar generalitzat entre els treballadors. Per exemple, la nostra direcció d'Infermeria, conscient de la situació, s'obstina a retardar constantment les solucions supeditant-les a suposats estudis de càrregues que mai acaben i es neguen a reconèixer el que és obvi, manifestant el tracte discriminatori donat al nostre centre respecte a altres centres del mateix consorci".