El 47% de noies adolescents vol aprimar-se, un "clar increment" del risc de trastorn alimentari arran de la pandèmia

Gairebé la meitat de noies adolescents de Catalunya volen aprimar-se. En concret, el 47% de les noies ha expressat el desig de perdre pes en l'enquesta anual de l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), que enguany s'ha realitzat a 5.135 adolescents del país. En l'enquesta anterior, referent al curs escolar 2019-2020, aquesta dada es quedava en el 32% de les noies. En el mateix sentit, també els nois augmenten la voluntat d'aprimar-se, passant del 15% al 21%. Així, segons la psicòloga i directora de l'entitat, Sara Bujalance, això està vinculat al fet que "la pandèmia ha disparat els factors de risc de salut mental" i, per tant, també s'ha viscut "un clar increment" dels casos preocupants pel que fa als trastorns alimentaris.

L'associació catalana que s'encarrega de combatre aquestes malalties informa que la pandèmia ha suposat un punt d'inflexió que ha disparat les atencions que realitzen anualment. Si l'any 2019 vorejaven els 2.000 casos, l'any passat ja van arribar a les 5.000 atencions per situacions de trastorns de la conducta alimentària (TCA) i la previsió és que aquest any s'acabi amb una xifra similar, ha expressat Bujalance.

L'informe presentat aquest dilluns també ha revelat que hi ha un 41% de les adolescents entre 12 i 16 anys que ha provat de fer dieta sense cap control professional, mentre que en l'enquesta anterior la xifra era del 34%. El fet que 4 de cada 10 noies ja hagi intentat perdre pes sense recórrer a experts "alarma especialment" la directora de l'ACAB perquè "és la conducta de risc precipitant de trastorn de la conducta alimentària més important". Això, segons la psicòloga, implica que no sempre que es faci una dieta sense control mèdic s'acabarà en un cas de TCA, però s'ha de tenir en compte perquè "la gran majoria" de persones que desenvolupen el trastorn l'han iniciat a través d'aquesta conducta.

La dada que ha seguit la mateixa tendència creixent és la dels adolescents que expliquen que podrien estar patint un trastorn alimentari, que s'ha doblat. Si el curs 2019-2020 el 4,5% dels enquestats apuntava tenir sospites d'estar vivint aquesta situació, el darrer curs aquesta xifra ha arribat al 8,7% dels alumnes. Més estable ha estat la percepció de l'entorn, que ha situat en un 32% els companys que creuen que algú de l'escola pot estar travessant un TCA. En aquest cas l'enquesta és anònima, però en alguns casos la vergonya o por d'explicar el cas també és un factor a tenir en compte. Com a part implicada en arribar als centres educatius realitzant-hi tallers de prevenció, el psicòleg de l'ACAB Joel Guillen explica que "hi ha alumnes que parlen d'ells mateixos però explicant-ho com si fos un company" i que, a posteriori, confessen que els que viuen la situació de trastorn alimentari són ells.

En aquest mateix context, les dades de l'enquesta situen també un creixement de la importància de l'aspecte físic pel que fa al contingut de les burles que reben els adolescents. L'estudi apunta que un 42% dels enquestats expliquen haver patit escarni i que en un 86% dels casos el comentari tenia a veure amb el seu cos. L'any 2019, el percentatge era del 76%.

La pandèmia i les xarxes socials

Al voltant de l'increment d'indicadors preocupants pel que fa a la incomoditat amb l'aspecte físic, Sara Bujalance valora que amb la pandèmia ha arribat "la tempesta perfecta" a l'hora "d'augmentar els factors de risc". En aquest sentit, l'experta ha advertit que s'han barrejat l'augment de situacions "estressants" com la gestió de pèrdues de persones estimades o la crescuda de l'exposició a violències a casa amb la reducció dràstica dels factors de protecció clàssics, com són les relacions socials, el temps lliure a l'exterior o els projectes de vida dels joves.

Per contra, el que ha augmentat és l'exposició a les xarxes socials i als patrons físics que s'hi reprodueixen. Si bé ha reconegut que l'augment de l'ús d'aquests espais digitals ha permès millorar les relacions socials en un moment de distanciament social, la directora de l'ACAB també ha expressat que "entre els joves la pressió social relacionada amb el culte al cos hi és molt present a xarxes i hi és de manera molt danyosa". En aquest sentit, la psicòloga ha advertit que hi ha "moltes imatges i missatges irreals" que "els joves encara no tenen prou eines per poder-se'n protegir" com ho fan els adults. Aquest fet, segons l'experta, ha afavorit l'increment de la insatisfacció corporal, l'augment de les conductes de risc i l'aparició final d'una "diagnosi mental greu" vinculada al TCA.

En aquesta línia, el fet que s'hagi capgirat un dels indicadors de protecció més mencionats històricament, com és el de fer almenys un àpat en família al dia, que arran de la pandèmia ara s'ha enfilat fins al 70% dels enquestats, no ha repercutit de manera destacada en el fre dels riscos relacionats amb les conductes de risc. L'associació conclou que l'augment de les contrarietats ha estat tan superior als dels elements positius que la diferència en aquest àmbit no ha estat suficient.

Visites a la privada per la falta de recursos a la pública

Crítica amb els recursos públics actualment destinats a la prevenció i gestió dels casos de trastorns alimentaris, Bujalance ha explicat que s'està detectant un alt índex de pacients que escullen adreçar-se a les clíniques privades per gestionar les malalties. "El percentatge no el tenim, però puc dir que en el dia a dia de l'atenció que donem a les famílies és una cosa molt freqüent" i és "més del que ens agradaria", ha sentenciat la directora de l'entitat.

L'explicació d'aquest fenomen es troba principalment en els problemes tant per oferir una primera visita, que en alguns casos pot allargar-se més d'un mes en el sistema públic, com per la freqüència i durada posterior d'aquestes trobades per fer seguiment del tractament. En casos en què s'arriben a presentar autolesions físiques, "una visita de 45 minuts al mes" acaba resultat insuficient, ha reflexionat Sara Bujalance. Així, la representant de l'ACAB ha denunciat que "falten recursos, persones i especialització" i ha incidit en la necessitat d'un Pla de Prevenció dels TCA, apel·lant a l'administració pública. D'altra banda, ha mencionat la millora que suposaria dotar les escoles d'un protocol amb contacte directe amb l'atenció primària, i ha recordat la posada en marxa aquest any d'un pla amb el departament d'Educació de la Generalitat per formar professionals especialitzats en la detecció i prevenció dels trastorns alimentaris.

La importància de la família

Un dels aspectes centrals de la gestió dels casos de persones amb conductes vinculades als trastorns alimentaris és l'entorn. En aquest àmbit, la família juga un paper clau. La seva implicació serveix "tant a l'hora de prevenir com l'hora d'ajudar una vegada s'ha desenvolupat" el TCA, ha reivindicat Sara Bujalance.

Qui ho ha viscut en primera persona és Bárbara Alcaide, mare d'una noia recuperada d'un trastorn de conducta alimentària i ara també psicòloga de l'ACAB. En el seu cas, més enllà dels canvis en el comportament a l'hora de menjar, va detectar de manera sobtada "una tristesa profunda i un aïllament" de la seva filla que va derivar en la voluntat d'aprimar-se. Això va encendre "l'alarma" de la mare i van explicar el cas al pediatra. "El pediatra ens va dir que potser era una cosa de l'edat i que no li donéssim importància. Jo vaig insistir que ens derivessin al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, ens va derivar i allà es va posar sobre la taula el problema, que ja era un problema gran", ha relatat Alcaide a l'ACN. Davant de situacions com la de la seva filla, la psicòloga defensa el paper de la família en l'acompanyament emocional "no com a professionals mèdics, sinó com a pares" en un moment que l'afectada "no se sent compresa per ningú".