Vilanova obre els mòduls per l'Operació fred aquestes festes mentre elabora un Pla d'atenció al sensellarisme

Davant la previsió de fred per a aquestes festes, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha obert el servei d'acollida ens els mòduls habilitats als jardins de l'Hospital de sant Antoni Abat per a les persones sense llar, amb una capacitat màxima de 8 persones. El servei funcionarà fins al 10 de gener en horari de 20 h a 8 h del matí, fins la nit del 10 de gener de 2022. A més d'allotjament, s'ofereix a les persones que ho volen alguna cosa calenta per poder menjar a la nit i al matí. Els àpats s'ofereixen als recursos existents al municipi, dels quals ja són persones usuàries habitualment. Els mòduls tenen serveis d'higiene que es podran utilitzar, i també s'oferirà roba neta. El servei s'ha adaptat a les mesures Covid: distància, estris no compartits, mascareta i ventilació.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú està treballant en un Pla Local d'atenció al sensellarisme, que inclourà una taula formada per tècnics de diferents regidories, i agents com entitats socials del municipi i ciutadania. L'objectiu és combatre la situació de les persones sense llar, i per això cal abordar el problema des d'una perspectiva comunitària i preventiva.

El regidor d'Acció Social, Jaume Aliaga, explica que “actualment a la ciutat existeix un circuit de detecció i atenció a persones sense llar, amb un treball conjunt des dels àmbits d'acció social, participació ciutadana, Policia Local i via pública. Detectar i intervenir en una d'aquestes situacions no sempre vol dir que la persona deixi el carrer, i menys de manera immediata. La intervenció és lenta i complexa, i cal comptar amb la voluntat de la persona, que no sempre hi és. Arribar al carrer és difícil, però a vegades, deixar-lo encara ho és més”.

Recursos per a les persones sense llar

Vilanova i la Geltrú compta amb una xarxa de serveis que atenen aquesta problemàtica. Des de 2019 hi ha un equip especialitzat en atenció a les persones que viuen al carrer. Aquest equip, del grup ATRA, treballa coordinadament amb els referents municipals de serveis socials.

Pel que fa a recursos, actualment s'està oferint el menjador social, l'Espai Sopem, el Cafè Caliu per a esmorzars, servei de dutxa, rober, l'Economat, la intervenció professional d'educadores de carrer, un pis d'inclusió social, ajudes econòmiques d'urgència social, i mòduls d'allotjament quan s'activa l'operació fred.

A banda, des de l'Ajuntament es treballa coordinadament amb altres entitats que també atenen la població sense llar, com Càritas Vilanova, la Fundació Sant Antoni Abat o la Casa d'Empara.

Un problema d'exclusió social

El sensellarisme és la representació més severa de l'exclusió social. Les persones que es troben en aquesta situació formen part d'un col·lectiu específic amb diferents necessitats que comparteixen la realitat de dormir a cel obert o en espais d'infrahabitatge.

Com a problemàtica complexa, la intervenció social s'ha de produir en diversos àmbits, des del coneixement del fenomen, partint de la prevenció de les situacions de vulnerabilitat, fins a la vinculació amb aquestes persones pel tractament integral de les dinàmiques d'exclusió que els afecten. Aquesta vinculació en ocasions no és fàcil, i requereix d'intervenció professional especialitzada amb capacitat de gestionar situacions de tensió o rebuig.

L'impacte social del sensellarisme en l'espai públic requereix també abordar la seva projecció comunitària, és a dir, la necessitat de comunicació i atenció als actors del territori i l'activació de la coresponsabilitat per tal d'avançar cap a una ciutat inclusiva i cohesionada.

Des de l'àmbit local s'intenta treballar tant des de la prevenció, com des de la reducció de danys i l'autonomia, intentant evitar les situacions d'emergència, que no resolen el problema. Moltes de les situacions detectades es cronifiquen en el temps malgrat l'actuació dels diferents serveis i professionals. Les causes que porten a una persona a dormir al carrer moltes vegades no són individuals, sinó estructurals.

Per això l'acollida d'emergència a les persones que es troben vivint al carrer és necessària, però cal ser conscients que això no resol el problema de fons. Les persones que viuen al carrer sovint senten que aquell espai on dormen cada nit és casa seva, i no volen abandonar-lo només en situacions d'emergència com una onada de fred.

L'atenció de fons ha de contemplar la prevenció com a principal punt de partida: què passa abans d'acabar dormint al carrer?, què s'ha trencat pel camí? És clar que un mercat d'habitatge cada cop més excloent, un mercat laboral més precari i un sistema d'atenció a la salut mental col·lapsat són qüestions que van més enllà dels serveis socials locals i els seus professionals.