Argimon demana cursar la baixa de metges i mestres amb una declaració autoresponsable per accelerar el procés

Josep Maria Argimon ha fet una crida a la Seguretat Social perquè metges i mestres puguin cursar les baixes laborals amb una declaració d'autoresponsabilitat. El conseller de Salut ha argumentat que d'aquesta manera s'agilitzaria el procés per a les substitucions i es contribuiria a descongestionar l'Atenció Primària. Argimon ho ha dit a TV3, on també ha augurat que s'arribarà al pic de la sisena onada de la covid-19 en un màxim d'entre 7 i 10 dies. Després que 440.000 persones s'hagin infectat en 8 dies, el conseller ha afirmat que aquesta setmana el nombre de contagis és un 2% superior al de la passada, fet que marca una "desacceleració clara". Argimon també ha considerat "prematur" gripalitzar la pandèmia i ha recelat de la quarta dosi.

Sobre les baixes laborals, el conseller de Salut ha recordat que aquesta mesura es demana des del tancament de la Conca d'Òdena, encara amb Alba Vergés com a consellera. Ha recordat que aquest sistema és el que s'utilitza "de manera excepcional" al Regne Unit, però ha lamentat que la Seguretat Social no estigui per la labor, segons la seva versió.

Tot plegat en un context de baixes de metges i docents en plena sisena onada de la pandèmia, una onada, però, que pot arribar al punt màxim d'aquí a una setmana, o com a màxim deu dies, segons els càlculs del conseller. En aquest sentit ha afirmat que ja estem en una "desacceleració clara", però ha alertat que abans no s'aconsegueixi superar aquest nou embat la societat s'haurà d'acostumar a uns serveis "diferents als que està acostumada", preveient la saturació de la xarxa sanitària.

De fet, aquesta saturació comporta el que ha anomenat "onada oculta", l'endarreriment en el tractament o diagnòstic d'altres malalties per l'allau de casos de coronavirus. En el mateix sentit, Argimon ha considerat que "encara és prematur" per gripalitzar la covid, el terme que va utilitzar ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per definir la manera de tractar la infecció un cop la població està majoritàriament vacunada.

Alhora, el conseller de Salut ha recelat de la quarta vacuna, la que ha començat a impartir, de moment, Israel. Argimon ha recordat que el vaccí s'ha desenvolupat a partir de la seqüenciació de la primera variant del virus, la de Wuhan, per la qual cosa, "no té massa sentit" inocular-lo a un infectat amb l'òmicron, que ha mutat de manera considerable.

En tot cas, sí ha pronosticat que la pandèmia acabarà passant "quan tothom hagi tingut contacte amb el virus", bé a través de les vacunes, bé de manera natural, i ha pronosticat que cap a la primavera s'haurà d'afrontar una nova manera de tractar la malaltia.

Finalment, també ha indicat que els infectats d'òmicron es poden vacunar amb la dosi de reforç a les quatre setmanes, tal com indica el protocol, però que es poden esperar uns mesos a fer-ho, ja que la immunització natural, "la més bona entre cometes", dura mig any segons els càlculs dels experts del Departament de Salut.

Educació nomena 1.568 docents de forma extraordinària per garantir l'educació presencial als centres

El Departament d'Educació ha nomenat aquest dimarts un total de 1.568 docents per a substituir els mestres i professors de baixa a partir d'aquest dimecres. Aquest dilluns se'n van nomenar 1.517 i dissabte 571 més, cosa que fa un total acumulat de 3.656. Es cobreixen totes les baixes de 5 dies o més, fins ara es feia a partir dels 7 dies. També es poden fer nomenaments excepcionals d'urgència si hi ha centres amb més de 3 baixes inferiors a 5 dies. Per minimitzar les possibles baixes de professorat, hi haurà nomenaments telemàtics cada dia durant aquesta setmana i la propera. Per demarcacions, on hi ha hagut més nomenaments ha estat a la del Maresme-Vallès Oriental, amb 252, seguida de la del Vallès Occidental, amb 243. A Girona se n'han nomenat 190, a Barcelona Comarques se n'han nomenat 178, a la Catalunya Central, 153, i a la ciutat de Barcelona i el Baix Llobregat, 150 en cada regió. A Tarragona se n'han nomenat 116, a Lleida, 88 i a l'Ebre, 48.