La mobilitat privada torna gairebé a nivells pre-pandèmics però el transport públic continua a un 21% menys que el 2019

La mobilitat privada gairebé ja ha tornat a nivells pre-pandèmics, però el transport públic continua significativament per sota de les xifres del 2019. Segons dades de Trànsit i ATM a què ha tingut accés l'ACN, l'últim trimestre del 2021 les entrades i sortides de vehicles a l'àrea metropolitana van ser només un 2,2% menors que el 2019, i al febrer d'aquest any el descens ha estat d'un 4,6%. No obstant, el transport públic està lluny de recuperar-se, amb un 21,9% menys que el 2019 en l'últim trimestre del 2021 i un 21,8% menys el febrer del 2022. La por al contagi, la fi dels peatges, la baixada del turisme i el teletreball en són els motius, segons experts i administracions. L'ATM no preveu aconseguir la "recuperació total" fins el 2023.

Les entrades i sortides de l'anell 1 de l'àrea metropolitana, que correspon amb totes les vies d´alta capacitat que accedeixen a Barcelona (A-2, C-16, C-17, B-20, B-23, C-31S, C-31, C-32, C-33 i C-58), van ser de 77.378.105 vehicles d'octubre a desembre del 2019, 60.421.948 en el mateix període del 2020 (-21,9%) i de 75.614.401 el quart trimestre del 2021 (-2,2%). Coincidint amb la sisena onada de la covid-19 i els confinaments que va provocar, el gener d'aquest any van circular un 13,3% menys vehicles que tres anys abans, però al febrer la dada va tornar a nivells gairebé pre-pandèmics.

Per contra, les validacions en mitjans de comunicació públics dins del sistema tarifari integrat de l'ATM (metro, busos urbans i interurbans, FGC, Tram i les validacions de títols integrats de Renfe) van ser de 263.501.710 d'octubre a desembre del 2019, 146.873.388 un any després (-44,2%) i de 205.765.933 en l'últim trimestre del 2021 (-21,9%). Els viatges en transport públic també van notar la sisena onada, amb una davallada del 28,7% el gener d'aquest any, que es va compensar el febrer amb dades gairebé calcades a finals del 2021.

Segons el director de l'àrea de Mobilitat de l'Autoritat del Transport Metropolità, Lluís Alegre, en declaracions a l'ACN, s'espera que el número de passatgers aquest any als transports públics es vagi recuperant i se situï "entre els 925 i els 950 milions". La xifra va ser de 564 milions el 2020 i 714 milions el 2021, lluny del rècord històric del 2019, amb 1.056 milions de validacions. Alegre creu que la "previsió" pel 2023 és superar el registre del 2019, mentre que el transport privat "s'estancarà" a nivells similars a l'actual.

Por al contagi i caiguda de turistes, entre les causes

Segons ell, el fet que l'arribada de turistes encara està lluny de xifres anteriors al març del 2020 és un dels motius per explicar que el transport públic no ha recuperat l'afluència. Els visitants "suposen un 10% del total dels viatges", i ara aquesta dada està "entre l'1% i el 2%". L'experta en mobilitat de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), Núria Pérez, també apunta que la caiguda dels visitants internacionals és un dels factors, ja que "a Barcelona ciutat, bona part de la demanda del metro són turistes".

No obstant això, tots dos estan d'acord que hi ha d'altres motius, com ara la "por al contagi". També en una entrevista a l'ACN, Pérez és crítica amb el paper dels mitjans de comunicació en aquest sentit, ja que sobretot a l'inici de la pandèmia "a l'hora de parlar de dades de contagis es posaven imatges de transport públic, i això és molt negatiu". Alegre, però, afegeix que s'han fet esforços perquè no hi hagi perill de contraure la covid-19, perquè "s'han millorat els sistemes de ventilació de tot el transport públic". Segons ell, en dos o tres minuts pot canviar tot l'aire d'un metro, una xifra que augmenta lleugerament a quatre minuts en els combois dels FGC i en sis o set als trens de Rodalies.

El subdirector general de Transport Públic i Mobilitat de la Generalitat, Benjamín Cubillo, coincideix a apuntar els suposats perills del metro, bus o tren per la pandèmia com a causa. "Hi ha la percepció subjectiva del ciutadà de dir 'vaig més tranquil si no comparteixo espais'", explica, tot i recordar que s'han fet "molts esforços" perquè no hi hagi risc. Segons ell, estudis aliens al sector del transport públic descarten que hagi estat un "focus significatiu de contagi" al llarg de la pandèmia. Tot i entendre que "es recupera la confiança i la tranquil·litat en el transport privat que en el públic", fa una crida a tornar a apostar pel segon, ja que la seguretat i l'oferta "se segueixen reforçant".

Sobre les queixes per les aglomeracions en hora punta, recorda que "la congestió ja hi era el 2018 i 2019 i no generava inquietud", només "incomoditat".

Els efectes del teletreball en la mobilitat

Cubillo explica que el teletreball i la flexibilitat horària resultant també han estat un fre per la recuperació de les xifres pre-pandèmiques. Per molta gent, expressa, "aquesta llibertat o flexibilitat horària sembla que el vehicle privat l'atén millor", en especial si treballen a polígons o zones on no hi ha tanta freqüència de pas del transport públic com a Barcelona ciutat, i abans o després d'anar al lloc de feina han de fer desplaçaments com portar els fills a l'escola.

Pérez afegeix que han detectat que les persones que més teletreballen "feien servir transport públic" més que vehicle privat abans del 2020. "Hi ha una tendència que les persones que estan teletreballant també eren els usuaris del transport públic", apunta.

Alegre explica que durant la pandèmia, la pujada de l'atur va provocar menys mobilitat, però que les xifres s'estan normalitzant. L'obligació d'estudiar a distància o el tancament de l'oci nocturn són altres factors que han marcat la caiguda de l'afluència des del 2020, segons administracions i experts, però ara ja tenen menys incidència amb l'aixecament de les restriccions.

Els vehicles privats encara acaparen la majoria de la mobilitat laboral

L'experta de l'IERMB, un institut de recerca de la UAB que supervisa informes de mobilitat encarregats per l'ATM, alerta que la majoria de la mobilitat laboral continua fent-se amb vehicle privat. De fet, segons ella, "s'ha arribat al 60%" de desplaçaments amb cotxe a l'àrea metropolitana per feina, una cota a què "no s'havia arribat mai". Les xifres abans de la pandèmia es movien entre el 50% i el 55%. El volum de vehicles és inferior ara, però si quan la mobilitat global sigui la mateixa que el 2019 aquest percentatge es manté, hi haurà "més accidents i un empitjorament de la qualitat de l'aire i del soroll".

Pérez creu que la dada "és clau" perquè altres desplaçaments com anar a comprar o recollir els nens van lligats a la mobilitat laboral. Per fer front a la tendència actual, aposta per mesures com les superilles i la ZBE, introduir "peatges d'accés a la ciutat", més àrees d'aparcament de pagament o reduir l'espai per a cotxes per circular i aparcar. Alhora, el transport públic ha de tenir tanta prioritat i llibertat de moviments "com una ambulància", si bé no a les mateixes velocitats.

Alliberament dels peatges i increment del vehicle privat individual

D'altra banda, Benjamín Cubillo també recorda que "cal tenir en compte l'alliberament dels peatges", ja que "algun usuari que no feia servir el seu cotxe pel preu dels peatges ara hagi decidit utilitzar el seu vehicle privat".

A més, apunta un altre element: l'augment dels modes de transport privats d'ús individual. "S'ha incrementat l'ús de la bicicleta, dels vehicles de mobilitat personal", i també l'anar a peu, que és "la millor mobilitat", explica, aclarint que són fenòmens eminentment urbans.

Dades de mobilitat, a mercè de la pandèmia durant dos anys

Les tendències de mobilitat tant privada com compartida han estat a mercè de la covid-19 durant els darrers dos anys, segons dades obtingudes per l'ACN de l'ATM i el Servei Català de Trànsit, fluctuant de manera similar a les onades de la pandèmia. Si la mitjana de moviments de vehicles en dies feiners el 2019 va ser d'uns 919.000 per dia, el 9 d'abril del 2020 la xifra tocava fons amb 181.656. Comptant tots els dies de l'any, diumenge, 12 d'abril del 2020, en plena Setmana Santa, el volum de vehicles va caure a 45.713, la marca més baixa en tota la pandèmia. El dia amb menys vehicles del 2019 va ser el 18 d'octubre, amb 492.941, coincidint amb les marxes per tot Catalunya en protesta per la sentència de l'1-O.

Pel que fa als transports públics, la tònica és similar, amb el diumenge, 5 d'abril del 2020 com el dia amb menys validacions en tota la pandèmia (65.826) i el 26 d'abril del mateix any com el dia laboral amb menys activitat (86.791). Comptant tots els dies de l'any, la mitjana de viatges el 2019 va ser de 2.737.690 per jornada i el dia amb menys d'aquell any va ser el 25 de desembre, amb 1.029.601.