Albiren al Garraf un tauró solraig, el més ràpid del món i una espècie en greu perill d'extinció. Cetàcea
Redacció |
Vilanova i la Geltrú
11-07-2022 15:58
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
‼️ Albiren al Garraf un tauró solraig, el més ràpid del món i una espècie en greu perill d'extinció
— Eix Diari (@eixdiari) July 11, 2022
👉 L'exemplar, d'uns 2,5 metres de llarg, nedava tranquil·lament per la superfície, ben lluny de la costa: https://t.co/5FaP7cPsVC pic.twitter.com/8fFnWgPmbE
Estudiosos de l'Associació Cetàcea han albirat aquest cap de setmana a les costes del Garraf un exemplar de tauró solrais, una espècie en greu perill d'extinció. L'exemplar, d'uns 2,5 metres de llarg, nedava tranquil·lament per la superfície, ben lluny de la costa. La troballa l'ha realitzat l'equip de l'entitat en el marc dels projecte “Foto-Identificació de Balenes i Dofins al Litoral Català” al de “Plomes al mar”, que tenen com a objectiu monitoritzar els cetacis i les aus marines a la costa catalana central, hem tingut un albirament molt singular d'un animal que, com a apassionats del mar ens ha meravellat. A més, en els 10 anys de sortides de navegació mai l'havíem pogut filmar i probablement hi hagi molt poques filmacions d'aquesta espècie viva i al seu hàbitat natural al Mediterrani.
Es tractava d'un tauró solraig (Isurus oxyrinchus) d'uns 2,5 metres de llarg, que nedava tranquil·lament per la superfície, ben lluny de la costa, en aigües del Garraf. El solraig és una espècie pelàgica amb una distribució mundial que habita tots els mars càlids i temperats del món. Resideix principalment en aigües obertes, però també es pot trobar a prop de la costa on la plataforma continental és curta o a prop de canyons submarins. Se'l pot trobar des de la superfície fins a gairebé els 900 metres de profunditat.
Com a curiositat, des de Cetàcea expliquen que es tracta del tauró més ràpid del món, podent arribar als 70 km/h. Pot assolir els 4,5 m de
llarg i s'alimenta principalment de peixos d'alta mar. La maduresa sexual l'assoleixen al cap de 18 anys i després d'una gestació de 15 mesos donen a llum 4-25 cries preparades per enfrontar-se a la vida pelàgica. El solraig es troba molt amenaçat (com la majoria de les espècies d'aquest grup), especialment al Mediterrani, on està catalogat en perill crític d'extinció segons la IUCN. Dins l'àmbit espanyol està prohibit pescar-lo, descarregar-lo i comercialitzar-lo a l'Atlàntic nord des de 2021, ja que les seves poblacions han disminuït un 60% en un període de 75 anys.
La població del Mediterrani es troba al llistat espanyol d'espècies protegides des del 2011 igual que altres taurons del mateix grup.
De fet, tot i que és poc conegut, l'estat Espanyol figura entre els primers països del món dins el rànquing d'exportacions de tauró, i d'Europa n'és el primer. Sense anar més lluny, la setmana passada casualment Cetàcea va denunciar la presència de carn d'aquest tauró tan amenaçat en un supermercat de la zona metropolitana de Barcelona (tot i que depenent de l'origen sol ser legal el seu comerç). Aquest tauró s'enfronta a diverses amenaces per a la seva supervivència: és una espècie objectiu de la pesca industrial en la majoria dels oceans, però també és víctima de la pesca accidental o "bycatch" on altres espècies en són l’objectiu; és una espècie molt apreciada per la pesca esportiva, on la supervivència tot i l’alliberament posterior a la captura, moltes vegades és limitada; i, com molts altres taurons, aquesta espècie és víctima del comerç internacional d'aletes de tauró, molt cobejades al mercat asiàtic, on es paguen grans sumes de diners per aquest producte específic.
Això fa que, de vegades, per a alguns vaixells de pesca industrial, sigui més rentable acumular les aletes seccionades i descartar-ne la carn, realitzant la práctica del “finning”. Aquest métode és il·legal a Europa des del 2013, però no a altres països, on es pesquen grans quantitats de taurons per tallar les valuoses aletes i retornar l’animal mort al mar posteriorment. A tot l'anterior, se li ha de sumar que és una espècie que, com ja hem mencionat, tarda fins a 18 anys en arribar a l'edat per poder reproduir-se, fet que encara agreuja més la situació.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!