El perllongament de l'L8 serà una realitat entre el 2029 i el 2030 i connectarà Plaça Espanya amb Gràcia en 7 minuts

El perllongament de l'L8 de Ferrocarrils serà una realitat entre el 2029 i el 2030. La Generalitat ha publicat aquest dijous la licitació de l'obra per valor de 320 milions d'euros i la previsió és que comenci a executar-se durant l'estiu del pròxim any. El nou traçat unirà les línies del Vallès i el Llobregat-Anoia entre Plaça Espanya i Gràcia, amb parada a les noves estacions d'Hospital Clínic i Francesc Macià, en un trajecte que recorrerà 4 quilòmetres en 7 minuts. La línia millorarà la connectivitat de Barcelona i, segons els càlculs del Departament de Territori, beneficiarà 70.000 usuaris en un dia feiner i fins a 19 milions a l'any. Es tracta d'un 38% de la demanda anual que preveu tenir FGC quan la línia estigui en marxa.

Territori assegura que és una actuació que té "més beneficis que costos". D'una banda, amplia la xarxa interna de Barcelona, sobretot en una zona "poc coberta" pel metro, i, de l'altra, millora l'accessibilitat ferroviària a la capital catalana, de manera que s'enfoca cap a l'objectiu de reduir el trànsit rodat. Es tracta, però, d'una infraestructura "complexa", que requereix construir dues noves estacions –Hospital Clínic i Francesc Macià- i remodelar-ne dues més –Plaça Espanya i Gràcia-. La inversió total ascendeix fins a 430 milions d'euros.

El 4% de la infraestructura cobrirà el 38% de la demanda

La infraestructura suposarà el 4% de la longitud en quilòmetres de la xarxa de FGC. Ara bé, en relació amb la demanda representarà fins al 38% del total. És a dir, gairebé 4 de 10 usuaris de Ferrocarril faran servir l'L8. Territori considera que això demostra l'envergadura del projecte, un dels més importants de la xarxa de transport públic que consta al Pla Director d'Infraestructures (PDI) de la regió metropolitana de Barcelona 2021 – 2030.

Dels 19 milions d'usuaris que es calcula que beneficiarà la línia, es preveu que 15 seran nous. Així mateix, s'estima que la línia Llobregat-Anoia passarà a tenir una demanda de 23,7 a 38,2 milions de viatgers cada any.

Una segona tuneladora sota el terra de Barcelona

Un cop comencin les obres, per tal que el perllongament sigui una realitat es requerirà una tuneladora sota el terra de Barcelona, que s'afegirà a la que ja està en marxa en el tram central de l'L9 de metro. En aquest cas, però, serà una mica més petita, amb un diàmetre d'excavació de 10.230 mm. Abans que la màquina comenci a perforar el subsol, Territori ha explicat que realitzarà inspeccions tècniques a més de 13.500 edificis ubicats en la zona d'influència de les obres per tal de garantir que es troben en bones condicions i no hi ha perill. Així mateix, mentre es faci la infraestructura es controlarà la seva evolució.

El nou traçat passarà per sota d'infraestructures ja existents, com els túnels de l'L1 i l'L3 a Plaça Espanya o un tram de l'L5. Territori ha assegurat que ha fet un estudi exhaustiu del terreny subterrani i que les vies –totes d'ample mètric- passaran a una fondària màxima de 52 metres.

Un cop acabat el túnel, els recintes i les estructures de les principals estacions -uns treballs que s'allargaran gairebé cinc anys (58 mesos)-, es faran les instal·lacions de vies i serveis. Aleshores es farà una nova licitació, dividida en diferents paquets.

Noves estacions "semblants" a les de l'L9

El nou traçat tindrà una longitud de quatre quilòmetres de túnel, en el que caldrà construir-hi dues estacions (Hospital Clínic i Francesc Macià) i remodelar-ne dues més (Plaça Espanya i Gràcia). La previsió és que les estacions siguin "semblants" a les de l'L9, amb ascensors de gran capacitat que enllaçaran amb els vestíbuls.

A Plaça d'Espanya, el nou accés s'ubicarà al costat muntanya, pròxim al centre comercial Arenas. Així mateix, el projecte també detalla que a Hospital Clínic l'estació estarà a la cruïlla entre el carrer Compte Urgell i Rosselló, i a Francesc Macià tan pròxima com sigui possible amb la plaça, amb l'objectiu de facilitar la connectivitat amb el tramvia.

El tram de quatre quilòmetres també inclourà tres sortides d'emergència: a Gran Via – Pou Atac, al pas pel carrer Consell de Cent i a Muntaner.

Del perllongament de l'L8, fins al moment la Generalitat només ha licitat per 7 milions d'euros el desviament dels serveis afectats pel nou traçat. Ho va fer al gener, de manera que aquestes tasques ja s'estan duent a terme. Un cop acabin, cap a l'estiu, és quan començarà a executar-se la perforació del subsol.

"Un trosset més de metro" per la ciutat de Barcelona

En la presentació de la nova línia, el conseller de Territori, Juli Fernández, ha assegurat que el perllongament de l'L8 suposarà "un trosset més de metro" a la ciutat de Barcelona, en aquest cas fet per Ferrocarrils de la Generalitat. En aquesta línia, Fernández ha remarcat que la voluntat del Govern és "construir un sistema integral" de transport ferroviari.

El titular de Territori ha assegurat que el futur traçat suposarà un estalvi d'emissions de CO2 al voltant de 2.800 tones cada any, ja que un dels propòsits és que tregui cotxes de la capital catalana. En aquest sentit, per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha subratllat que es tracta d'un "projecte estratègic" perquè al mateix temps millora la cobertura ferroviària, la connectivitat i promou l'ús combinat del transport públic.

Durant la presentació, feta al vestíbul de l'estació de FGC de Gràcia, que serà la parada terminal de la nova línia, Aragonès també ha assenyalat que pel que fa a mobilitat hi ha "assignatures pendents" i ha destacat el traspàs de Rodalies. "Cal reduir la ineficiència que en aquests moments s'està produint i revertir una situació que té molt marge de millora", ha apuntat el president de la Generalitat. Així mateix, ha posat sobre la taula la necessitat de millorar també en el transport de mercaderies i ha reivindicat la finalització de les obres del corredor mediterrani.