“Quan acabi la moratòria de desnonaments molta gent anirà al carrer, serà una massacre”

L'associació 500 x 20 alerta que si l'Estat no torna a prorrogar la moratòria a partir de juliol de desnonaments d'habitatges, "molta gent anirà al carrer. Serà una massacre. ", diu convençut Joan Ruiz, portaveu a la comarca de l'entitat. Tot i la pròrroga de la moratòria del Decret llei 11/2020 que el Govern va aprovar, el 31 de març 2020, no tots els casos es poden acollir a aquesta normativa.

De desnonaments hipotecaris n'hi ha pocs, potser un o dos al mes al Garraf, "del que n'hi ha més és d'impagament de lloguer o d'ocupació d'habitatges, en un 95% són d'entitats bancàries o de fonts voltors, d'ocupació de propietaris n'hi ha pocs. Se'n tramiten entre 25 i 35 a la setmana, dels quals 5 a 8 els gestionem des de l'associació 500 x 20", indica Ruiz.

Segons aquesta entitat abans de la pandèmia hi havia la mateixa quantitat de desnonaments, "la diferència és que abans no hi havia moratòria a les famílies vulnerables, hi ha moltes famílies acollides a aquesta moratòria. Però quan s'acabi aquest volum de desnonaments serà escandalosament superior", exclama el portaveu sense poder concretar la xifra.

El gran problema és que la Bossa d'Habitatge Social és molt petita i pràcticament no s'hi incorporen habitatges. Els propietaris, tot i les garanties de cobrar el lloguer, prefereixen posar l'habitatge al mercat per treure'n molt més rendiment. Cal tenir en compte que el lloguer social va en funció dels ingressos dels inquilins, però habitualment és una quarta part del seu nivell adquisitiu. Quotes molt baixes comparades amb els preus que el mercat de lloguer pot donar. A més, a Vilanova i la Geltrú no es construeix habitatge social des d'abans de la crisi immobiliària del 2008.

Sense anar més lluny, ahir dijous estaven programats quatre desnonaments a Vilanova i la Geltrú. El primer amb relació a l'expresident de l'Associació Cultura Gitana de Vilanova i la Geltrú, Àngel Giménez, de 75 anys, per execució hipotecària. La situació d'aquest líder de la comunitat gitana a la comarca és especialment significativa. Abans de la crisi va realitzar inversions per les quals es van haver d'endeutar. Amb l'esclat de la bombolla, tots els plantejaments se'n van anar en orris i els impagaments es van encadenar, fins al punt de posar en perill el seu habitatge habitual. Fa quatre anys es va declarar insolvent, coincidint amb un Ictus i algunes amputacions de dits a causa de la Diabetis.

El seu pis es va subhastar tres mesos enrere i se'l va quedar la mateixa entitat bancària que li havia concedit la hipoteca. Ahir estava programat el seu desnonament, però es va aconseguir ajornar. "Cobro 1.000 euros de pensió, no puc pagar més de 200 euros. Vaig demanar una moratòria al banc per haver emmalaltit. Però veig que té més coneixement la justícia que el banc. També haig d'agrair la tasca dels Serveis Socials de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Espero poder optar a un habitatge social, per anar-hi a viure conjuntament amb la meva dona", explica Àngel Giménez.

La resta de desnonaments d'ahir eren d'ocupació d'habitatges. Els altres són d'ocupació. Un cas és d'una mare monoparental, amb tres fills, el més gran té 8 anys, sense cap ingrés, ni la renta mínima. "En aquesta ocasió s'ha acceptat el recurs de moratòria, però creiem que el recorregut s'acabarà aquí i la cosa es posarà lletja i hi haurà un desallotjament", apunta el Joan Ruiz, portaveu de 500 x 200.

L'altre desnonament, també és una mare, separada que no té cap ingrés propi. Els únics diners que entren a la família provenen del fill gran que treballa repartint pizzes. Té un altre fill menor de vuit anys. El quart desnonament programat per ahir era d'un matrimoni que estaven cobrant la renda garantida i l'ingrés mínim vital, 240 euros en total. Però estar patint l'embargament del compte d'una multa impagada. Sense aquesta circumstància ingressa 240 euros mensuals de renda garantida i de l'ingrés mínim vital. Tenen dos fills menors d'edat.

Joan Ruiz, és molt pessimista que aquestes famílies puguin optar a un habitatge social. "Potser arribaran amb temps, un o dos anys. Si s'estan aplicant en aquests casos la Llei 1/2022 de valoració del lloguer social de Catalunya, es treuen de la taula d'emergència social. És un inconvenient".

L'única nota positiva de tota aquesta situació és que per primer cop per primer cop van fer costat la PAH Garraf, el Sindicat de Llogaters i 500 x 20. "Mai havíem treballat conjuntament per evitar desnonaments", es vanaglòria Joan Ruiz.