L'Agència Catalana de l'Aigua avala el pla contra la sequera de Sitges i Igualada i tomba el de Sant Pere de Ribes

L'Agència Catalana de l'Aigua ha avalar els plans contra la sequera de Sitges i Igualada i ha tombat el de Sant Pere de Ribes. Les ciutats del Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú ja tenen els seus plans d'emergència per fer front a la sequera en tràmit. Segons dades del Govern actualitzades el 2 de maig, a Catalunya hi ha 64 municipis de més de 20.000 habitants que, tal com estableix l'acord de Govern de l'1 de gener del 2020, han de presentar els plans. Cerdanyola del Vallès i Figueres són els municipis que no han presentat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el pla d'emergència obligat. L'ACA ha tombat els de 13 municipis, que representen un 20% dels que estan obligats. En canvi, ha donat l'aval als plans de 27 municipis (42,2%). Per tant, el 57,8% no l'han presentat, tenen un informe desfavorable o estan en tràmit.

L'ACA ha emès un informe desfavorable en 13 casos: Badalona, Cambrils, Castellar del Vallès, Esplugues de Llobregat, Gavà, Olesa de Montserrat, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Sant Quirze del Vallès i Tarragona.

En canvi hi ha 27 municipis que ja tenen l'aval de l'ACA: Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Castelldefels, Girona, Granollers, Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manlleu, Masnou, Mataró, Montcada i Reixac, Olot, Palafrugell, Pineda de Mar, Prat de Llobregat, Premià de Mar, Reus, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Terrassa, Vic i Vilassar de Mar.

I n'hi ha 22 que els seus plans d'emergència estan en tràmit: Cornellà, Banyoles, Calafell, Esparraguera, Franqueses del Vallès, Lloret de Mar, Manresa, Martorell, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Ripollet, Salou, Salt, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Valls, el Vendrell, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, i Vila-seca.

El cas de Lleida és diferent perquè és un municipi de més de 20.000 habitants però no està obligat a presentar el pla perquè pertany a la conca hidrogràfica de l'Ebre, on la Generalitat té competències compartides amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

Funcionament dels plans

Segons estableix l'acord de Govern del gener del 2020, els ajuntaments de més de 20.000 habitants han de definir unes mesures específiques en funció de l'escenari de sequera en què es troben: Pre-alerta, Alerta, Excepcionalitat i Emergència. Aquests plans han de garantir el compliment de les dotacions màximes establertes i s’han de posar a disposició de la ciutadania per tal que pugui conèixer les mesures concretes a adoptar en cada escenari o les mesures de contingència que els poden afectar en els casos d’alerta, excepcionalitat o emergència per sequera. Unes mesures que poden incloure reduccions de pressió, i fins i tot, la suspensió temporal en la prestació del servei d’abastament.

Els municipis que no arriben al llindar dels 20.000 habitants també poden presentar els plans a l'ACA de manera voluntària. Segons el Govern, amb dades actualitzades del 23 de març, ho han fet 14 municipis. Però només hi ha dos casos, Calella i Torredembarra, que tinguin el vistiplau de l'Agència Catalana de l'Aigua. La resta es troben en tràmit o han rebut un informe desfavorable.

L'ACA informa sobre si les mesures d'estalvi presentades pels ajuntaments són suficients però la tramitació i aprovació definitiva dels plans d'emergència és de competència municipal. Els plans són obligatoris per als municipis que es troben a les conques internes, on la Generalitat té competències plenes.

Sancions als municipis

Les sancions als ajuntaments que incompleixen les mesures per fer front a la sequera han estat motiu de debat polític en les últimes setmanes i a les portes de les eleccions del 28-M. Finalment, la setmana passada Junts, ERC i PSC van pactar no aplicar les multes als municipis incomplidors fins un mes després de convocar-se les ajudes als ajuntaments per poder fer obres per l'estalvi d'aigua.

Més de la meitat dels municipis catalans, en estat d'excepcionalitat

Actualment, hi ha 495 municipis catalans en estat d'excepcionalitat per sequera. Són els de la capçalera del Ter, mig Llobregat, l'Anoia, l'Empordà, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia. Entre altres mesures, aquests municipis no poden consumir més 230 litres d'aigua per habitant i dia, i tenen reduït en un 40% l'ús d'aquest recurs per a reg agrícola. Entre aquests municipis hi ha Vic, Figueres (que no ha presentat el pla d'emergència), Berga, Santa Coloma de Farners, Moià o Olot. D'altra banda, hi ha 38 municipis en estat d'alerta, 54 en prealerta i 43 que es troben en una situació de normalitat.

Cerdanyola del Vallès i Figueres són els municipis que no han presentat a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el pla d'emergència obligat per fer front a la sequera