ADFs: voluntaris més enllà del foc

"Des dels anys 1974 i 1976 ja es veuen municipis on s'havien organitzat quadrilles formades per pagesos i propietaris forestals. Aquests es dedicaven a apagar els focs amb els tractors o les destrals penjades a l'espatlla perquè els bombers no podien arribar a l'incendi". Així ens explicava Ramon Torrents, president del secretariat de les ADF de Catalunya, l'inici del qual posteriorment esdevindria l'Agrupació de Defensa Forestal l'any 1986. Aquesta entitat formada per voluntaris ha anat evolucionant durant 35 anys rebent la formació necessària per actuar en cas d'incendi, a més d'aconseguir la indumentària, les eines i els vehicles adequats per intervenir. Tot i que el seu objectiu principal des de la seva fundació ha sigut l'extinció i prevenció dels focs forestals, el seu ventall d'activitats s'ha anat ampliant al llarg dels anys incorporant tasques cada vegada més destinades a l'àmbit mediambiental.

L'última incorporació al llistat d'activitats ha sigut la creació de l'Escola del Foc, un projecte impulsat per l'ADF la Carrerada i premiat per la Diputació de Barcelona. "És molt idíl·lic viure al mig del bosc i la natura, però això també implica estar al mig de la pólvora. Tanmateix, les persones a vegades no en som prou conscients", ens explicava Xavier Xortó, coordinador de la Federació d'ADF Penedès-Garraf i col·laborador del projecte. Per aquest motiu el projecte té l'objectiu d'educar els estudiants de les escoles i instituts de la comarca sobre la consciència del risc a través d'una visita que consta de dues parts: una exposició de 24 plafons informatius i una "maqueta del foc" on es mostra el comportament d'un incendi segons la geografia del territori, l'estat de la vegetació i la gestió forestal.

La tasca educativa segueix, ja que “no és simplement una exposició de plafons i una maqueta del foc, sinó que comprèn també un viver”, afegia Xortó. Aquest es troba a Cal Gallina (Vilafranca del Penedès), un antic planter que “després de dos anys de molta feina, hem aconseguit renaturalitzar amb planter forestal que nosaltres comprem de planta ben petita, o bé directament plantem en un test, per a totes aquelles entitats que vulguin aprofitar-les”, ens comentava Ignasi Fernández, voluntari de l’ADF la Carrerada.

Fernández també assenyalava que moltes d'aquestes plantes s'acaben utilitzant per activitats de reforestació com la plantació forestal que va organitzar l'Ajuntament d'Olèrdola juntament amb el GEIF i l'ADF Rossend Montané el novembre de l'any passat. En les diverses plantacions acostumen a apostar per les plantes autòctones del clima mediterrani, especialment les alzines, ja que "per més que es cremin, després rebroten i són les que fan de primer substrat del bosc de la façana del Mediterrani" ens exposava Fernández.

La sequera d’enguany també ha obligat a les ADF del Penedès i el Garraf a fer tasques poc habituals, com l’ompliment de les basses d’extinció que utilitzen els helicòpters en cas d’incendi. Aquestes acostumen a omplir-se amb l’aigua de la pluja, però davant la falta de precipitacions l’agrupació ha hagut de buscar altres maneres d’omplir-les. Ramon Torrents ens explicava que “el que hem fet ha sigut posar-nos en contacte amb diversos ajuntaments que havien de buidar la piscina municipal abans d'entrar en campanya i amb les nostres bombes, hem carregat l'aigua als nostres camions i l’hem transportat a les basses que ho necessitaven”.

Un clar exemple d’aquests transvasaments ha sigut l’ompliment de dos punts d’aigua a Torrelles de Foix que s’han reomplert amb aproximadament 700.000 litres provinents de la piscina municipal. També han tingut l’oportunitat de netejar i buidar el refugi antiaeri de Sabanell (Font-rubí), el qual es trobava inundat, per tal d’omplir la bassa d’extinció de Mediona.

Torrents afegia que, tot i això, les basses es continuen buidant a causa de la insolació: "pensa que en aquests punts d'aigua grans es poden arribar a evaporar mil litres d'aigua en un dia potent d'insolació. Per tant, el més ideal és que aquests punts d'aigua estiguin connectats a la xarxa d'aigua potable i es puguin regular amb una boia que manté el nivell de l'aigua".

Aquests transvasaments també s'han començat a fer per omplir punts d'aigua per la fauna domèstica i salvatge. David Lopera, coordinador de l'ADF la Carrerada, ens explica que diverses persones han demanat ajut per omplir basses, com és el cas d'un grup d'aficionats a l'ornitologia que van demanar ajuda per omplir una bassa de mil litres on acudeixen diversos tipus d'ocells per refrescar-se. Ignasi Fernández recorda que "a nivell de fauna aquests punts d'aigua són molt importants perquè els cabirols, senglars i ocells puguin viure per la zona".

Per una altra banda, l'augment del risc d'incendi provocat per la sequera ha fet que les ADF de la Federació Penedès-Garraf intensifiquin la vigilància. Xavier Xortó ens assenyala que "la reacció ràpida davant d'un incendi és fonamental, és la clau de l'extinció. Un incendi es pot apagar amb una galleda d'aigua si ets a temps". Per aquest motiu el coordinador ens afirma que quan ens trobem en una situació de Pla Alfa 2 o 3 posen en funcionament la vigilància activa, la qual consisteix a sortir amb els vehicles lleugers i tota l'equipació necessària per intervenir davant de qualsevol indici de foc.

Xortó destaca que aquesta tasca s'ha agilitzat gràcies a la implantació d'una xarxa de videovigilància forestal que actualment consta de 27 càmeres repartides per les comarques del Baix Penedès, el Garraf i l'Alt Penedès. Aquestes es poden consultar en directe al web de Vigilant.cat i des de diversos dispositius electrònics; encara que les poden consultar els diversos voluntaris de l'agrupació, hi ha una comissió de treball formada per 7 o 8 persones que es dediquen a vigilar les càmeres i, quan detecten una columna de fum, fan una captura d'aquesta. "La imatge de la columna de fum és molt útil perquè a través d'ella pots tenir molta informació d'aquell incendi: si hi ha aigua al costat, si el fum és dens, o bé si la columna està inclinada o recta, cosa que indicaria que el vent bufa o no", afegia el coordinador de la federació. Per aquest motiu aquesta imatge s'acaba transmetent al cos de bombers més proper.

No tot és foc

El Departament d'Interior va anunciar abans de la campanya d'estiu la modificació del Pla Especial d'Emergències per Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT). Si s'arribés a aprovar, les ADF es queixen que perdran autonomia, ja que només els Bombers de la Generalitat podran decidir qui accedeix a la zona calenta de l'incendi. Tanmateix, Ramon Torrents, el president del secretariat de les ADF, afirma que "nosaltres no ens volem posar al front perquè cada vegada els incendis són més violents i més perillosos, però sí que en els incendis hi ha molts llocs, moltes parts on es pot actuar, a més que som coneixedors del territori".

Un exemple que ens dona Torrents d'altres activitats que pot fer l'agrupació és l'extinció de focus secundaris de forma ràpida, gràcies als seus vehicles lleugers amb poca capacitat d'aigua i el coneixement del territori. Així es podria actuar d'igual manera si es volgués remullar una zona on el foc ja s'ha extingit per tal d'evitar revifades.

Per una altra banda, David Lopera, coordinador de l'ADF la Carrerada, ens assenyala que en un incendi hi ha molt a fer més enllà de l'extinció de les flames: "sempre podem anar a urbanitzacions o cases properes a calmar la gent, donar-los consells o informar-los sobre la situació del foc forestal". Ignasi Fernández també ens assenyala que es poden fer tasques tan senzilles com muntar una carpa per donar aliments a les persones que es troben en el punt de control de l'incendi, o bé d'altres més complexes com ajudar algun pastor a recuperar el seu ramat.

Tanmateix, la situació d'intervenció de les ADF dependrà de la modificació definitiva del pla INFOCAT que es durà a terme el mes d'octubre. Lopera destaca que si s'acaba implantant la modificació, també es perdria "una consciència social de voler defensar el territori davant d'una problemàtica, davant d'un problema immens que tenim com a societat ara mateix, que és el canvi climàtic. I no només implica apagar un incendi amb una mànega, sinó també de fer les reforestacions i de fer les neteges forestals i de conscienciar la gent".