Calafell inicia la recuperació de la praderia de posidònia reintroduint feixos expulsats pels temporals

El Centre de Recuperació i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) ha començat a recuperar la praderia de posidònia de davant del municipi reintroduïnt feixos que havien estat expulsats per temporals de mar. Des que al gener es van recollir a la platja els primers exemplars, els investigadors han vetllat per recrear en aquaris les condicions de llum i sal·linitat en què viu la posidònia, per tal que els esqueixos sobrevisquessin. Alhora, han impulsat plàntules noves a partir de llavors recollides. Passats deu mesos, la supervivència és del 40%, “tot un èxit”. Aquesta setmana el CREAC culmina la primera sèrie de dies d’immersió amb què replanta la posidònia en un innovador sistema de xarxes fetes amb fibra de coco.

Els investigadors s’han proposat recuperar la praderia que hi ha a 900 metres de la costa de Calafell, situada a uns 14 metres de profunditat i “molt malmesa” per l’impacte de les embarcacions d’oci i d’antics sistemes de pesca d’arrossegament. El primer pas per aquesta recuperació va ser recollir els esqueixos que els temporals de mar de l'hivern passat van expulsar a la platja, per tal de preservar-los en aquaris i garantir la supervivència de les llavors.

El director del CREAC, Daniel Fernández, assegura que ha estat “molt difícil” recrear les condicions marines dins els aquaris, que des del gener han funcionat com una ‘nurserie’ botànica. A base d’assaig-error, han modulat la lluminositat, els nutrients, la temperatura i la sal·linitat de l’aigua “per garantir condicions òptimes de creixement”. “Haviem d’aconseguir que la planta visqués, i finalment hem mantingut 43 feixos i tenim una supervivència del 40% de les llavors germinades”, celebra.

La majoria de plantes germinades mesuren uns 15 centímetres i han estat recol·locades en unes xarxes fetes amb fibra de coco, les quals ocupen mig metre quadrat. Fernández destaca la intensa coloració verda de les plàntules, de manera que n'augura un bon futur. Les primeres xarxes van ser submergides dimecres de la setmana passada, mentre que aquest dimarts i dimecres han fet les dues últimes expedicions autoritzades fins ara.

Per replantar la posidònia, els investigadors supervisen l’evolució de la sal·linitat de l’aigua de l’aquari i del cubell on és transportada la xarxa abans de la seva introducció al mar, “ja que un desequilibri en podria provocar la mort”. Un cop a mar, els investigadors fan una primera immersió per localitzar l'espai de la praderia. Un cop ubicats, surten a superfície per fer una segona immersió i reintroduir els exemplars criats en aquaris.

En totes les jornades d’immersió, els investigadors han hagut d’enfrontar-se a una aigua molt tèrbola degut als darrers temporals de mar. Això ha dificultat l’anclatge de les xarxes, que situen amb piquetes a una zona de mates mortes on hi ha altres algues marines que, a priori, faciliten la supervivència de la posidònia. Amb les tres immersions, la intenció és replantar 3 m2 de xarxes.

El projecte en conjunt té autorització per ocupar 10 m2, fet que encoratja els investigadors a seguir treballant a les instal·lacions del CREAC per arribar “a les 500 o 1000 plantes durant el 2024”. I és que Fernández ressalta que la posidònia té importants beneficis per la natura i la societat, “ja que un m2 d’aquesta alga genera més oxígen que un m2 de selva amazònica”.

Al mateix temps, assegura que genera un escull que frena la força del mar durant els temporals, fet que ajuda a protegir les platges. El regidor de Medi Ambient de Calafell, Aron Marcos, precisa que disminueix la força de l’onatge entre un 8 i un 15%. “Tenir els ecosistemes en bon estat és salut mediambiental però també salut per a l’economia”, apunta el regidor, que recorda que l’Ajuntament fa anys que treballa per frenar la regressió de les platges, principal atractiu turístic del municipi.

La recuperació de la praderia, ressalta, complementa la recuperació del sistema dunar que s'està fent en superfície. "Ens emmirallem en la natura per recuperar antics sistemes naturals que eren funcionals", conclou.