La sequera i els episodis d’anticicló revifen les queixes per la pols de les pedreres de Garraf

La falta de pluges i els episodis d’anticicló han fet revifar les queixes dels veïns del poble de Garraf per la pols en suspensió procedent de les dues pedreres properes a aquest nucli, situat a Sitges. El veïnat fa més de quinze anys que protesta a la Generalitat i a l’Ajuntament per la presència de partícules. Asseguren que és per una mala praxis de Promsa i Holcim. Al desembre, el mesurador de qualitat de l’aire instal·lat a Garraf va detectar tres jornades en què es van superar els límits legals, presumiblement per part de Holcim. La Generalitat ha obert un expedient informatiu a la companyia per esclarir els fets i valorar si deriva en una sanció. L’empresa, al seu torn, sosté que els nivells elevats van ser degut a l’anticicló.

Les emissions detectades al desembre tenen pics de PM 10 i PM 2,5 que superen els 62 micrograms en 24 hores, quan el límit legal és de 50. Aquests registres i una queixa formalitzada per l’Associació de Veïns de Garraf al juny per anteriors episodis de pols han derivat en un procediment obert per la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament d’Acció Climàtica.

L’entitat veïnal, que agrupa el mig miler de residents a Garraf, insisteix que els últims quinze anys porta acumulades més de 800 queixes a la Generalitat per demanar que inspeccioni l’activitat de les pedreres. Asseguren que cíclicament tenen “brutals” núvols de pols en suspensió que, amb el pas de les hores, deixen una capa fina de partícules sobre cotxes, mobiliari de terrasses, plaques solars o roba estesa.

Tot i que les queixes són per l’activitat de les dues pedreres, focalitzen especialment les crítiques cap a Holcim, que té la mina situada més a prop de les cases. El president de l’Associació de Veïns, Jorge Jung, acusa la companyia de no complir tots els protocols tècnics de prevenció i seguretat fixats per llei, i lamenta que la situació de sequera està agreujant la convivència amb aquesta pedrera.

“Com que no plou, la pols no marxa i a la mínima que fa vent ens impacta a totes les superfícies”, relata a l’ACN, tot lamentant que “embruta tot el poble i l’aire que respiren les persones”. Jung recorda que el poble està situat “amb forma d’amfiteatre al final d’una vessant del Massís del Garraf” i al seu voltant té les dues pedreres “amb una activitat que embruta un aire que es canalitza muntanya avall cap a totes les cases”.

Des de l’Ajuntament, la regidora d’Acció Ambiental, Carme Gasulla, assegura comprendre el malestar dels veïns i lamenta que la falta de pluges “encara els genera més problemes, a part de les derivades que ja té la pròpia activitat extractiva”. Tot i els efectes de la falta d’aigua, Gasulla precisa que el govern i la Generalitat s’han proposat “fiscalitzar” l’activitat de Holcim “perquè la gent mereix viure en millors condicions”.

La regidora diu que arribaran “fins on calgui” per preservar la qualitat de l’aire de Garraf. Gasulla assenyala així l’expedient informatiu obert ara per Acció Climàtica -que està en procés a l’espera de si s’arxiva o deriva en expedient sancionador- i assegura que la Generalitat ha multat anteriorment la mateixa empresa “perquè no actua com correspondria”. “Vull pensar que no és negligència, però sí un excés de permissivitat”, assevera.

Holcim lamenta les condicions climatològiques i garanteix controls sistemàtics

Al seu torn, Holcim reconeix les tres jornades de desembre en què es van superar els límits de 50 partícules i ho atribueix a l’episodi d’anticicló que hi havia en aquell moment. El responsable de Medi Ambient de la companyia, Jaume Ramon, sosté a l’ACN que “la falta de moviment de les masses d’aire” va provocar que no es dispersés la pols i ressalta que a l’àrea metropolitana de Barcelona també hi havia una alerta per contaminació pel mateix motiu.

“Sembla que aquells dies els problemes només fossin a Garraf, i això no és cert”, defensa, i diu que així ho expressaran a la resposta del requeriment d’informació que els ha fet arribar la Generalitat. Ramon puntualitza que, tot i que al desembre es van sobrepassar els nivells en tres ocasions, la normativa europea permet excedir els topalls fins a 35 vegades en el conjunt d’un any. Per aquest motiu demana “contextualitzar” les incidències i no associar la presència de pols a un efecte contaminant.

“Al final, una pedrera és una pedrera i té l’activitat que té. La gent es queixa per la presència de pols, però això no vol dir que sigui automàticament contaminant”, afegeix, ressaltant que “no hi ha res il·legal”. Assegura que la mina passa períodicament les inspeccions de la Generalitat respecte l’ús de filtres a les trituradores, entre altres qüestions tècniques que s’analitzen als CAE (Controls Atmosfèrics d’Establiment).

El responsable de Medi Ambient admet que la climatologia “no juga a favor” de l’activitat de l’empresa, i relata que la falta de pluges i l’absència de vent a primera hora del matí són la causa del núvol de pols que els veïns denuncien que apareix molts dies a primera hora. Amb tot, assegura que l’empresa ha endarrerit l’horari d’inici d’activitat per minimitzar aquesta acumulació de partícules en suspensió. Relata que anys enrere començaven a excavar a les 6 h i que ara ho fan passades les 8 h.

Ramon apunta que la companyia és “sensible” davant el context de sequera, de manera que ha reduït el consum d’aigua. Tot i que assegura que Holcim ha procurat mantenir totes les mesures per mitigar la projecció de pols, relata que alguns elements, com els espersors de les sitges, han d’activar-se amb menys aigua. D’altra banda, garanteix que el rentat de les rodes dels camions i d’altres elements es manté intacte perquè disposen d’un circuit hídric tancat.

Respecte les sancions rebudes anteriorment, Ramon relata que van ser fruit d’un seguit de queixes veïnals de fa aproximadament cinc anys, les quals van derivar en una inspecció ocular dels Agents Rurals des del proper cim del Castellot. Critica que “van fer diverses fotos de pols en suspensió sense cap base tècnica”, i es queixa que la Generalitat va tirar endavant l’expedient sancionador “sense cap rigor científic ni tècnic”.

Pel que fa a la pedrera de Promsa, fonts d’aquesta companyia indiquen que des del 2007 treballa amb mesures per racionalitzar l’ús d’aigua i el desplegament d’accions per evitar la propagació de pols sense necessitat d’utilitzar recursos hídrics. Entre les eines que gestionen, apunten, hi ha un pou d’aigua no apte pel consum humà que es tracta amb un procés d’osmosi, així com una depuradora interna per reaprofitar les aigües residuals.

Alhora, Promsa sosté que procura reduir les emissions de pols amb un sistema de ‘boira seca’ per controlar les instal·lacions, alhora que garanteix la neteja dels camins i el control de la velocitat dels camions, l’acumulació d’àrids a les zones de menys vent o el tancament del procés de fabricació en una nau industrial.

Horitzó 2029

Després de 55 anys d’activitat des que les pedreres van començar a treballar el 1969, el veïnat de Garraf posa ara el focus en l’any 2029, que és quan acaben els permisos d’explotació acordats entre les empreses, la Generalitat i la Diputació de Barcelona -que gestiona el Parc Natural del Garraf-. Consideren que ja han “aguantat suficient” i demanen que l’activitat es traslladi a un altre indret. Recorden que la fi de l’explotació comporta la restauració de l’espai i asseguren que estaran amatents per a què es compleixi. 

Des del govern municipal, Gasulla també es mostra contrària a la continuïtat d’aquesta activitat “perquè va en signe contrari a l’emergència climàtica que viu Catalunya”. “Hem de facilitar la vida i la salut dels veïns i veïnes”, apunta, tot afegint que “segurament aquesta activitat ara mateix no es podria autoritzar de nou tant a prop de les cases”.

Al seu torn, Promsa assegura que té fet un projecte de restauració de l’espai des de 1998 i precisa que treballa en la recuperació del massís de forma simultània a les extraccions. La intenció, relaten fonts de la companyia, és restaurar la mina amb la col·laboració de diversos centres tecnològics, institucions universitàries i empreses del sector.

Pel que fa a Holcim, també entoma la data del 2029 com a punt i final de l’extracció de pedra a Garraf, però Ramon adverteix que “els ciutadans hauran de preguntar-se d’on sortirà un material que és necessari per qualsevol obra que es vulgui tirar endavant”. “La gent s’ha de mentalitzar que aquestes instal·lacions no existeixen per fer la guitza, sinó perquè són necessàries”, defensa, tot avisant que “si no hi ha pedreres prop de Barcelona, potser caldrà portar el material amb vaixells i aleshores sí que hi haurà un efecte contaminant”.