El Síndic avisa que sols un 27% dels municipis ha fet el cens sobre l'amiant i que només el 3% ha fixat quan retirar-lo

El Síndic de Greuges ha constatat en un informe que només 259 municipis catalans, un 27%, ha elaborat el cens sobre l'amiant que totes les poblacions havien d'haver fet com a molt tard l'abril del 2023. Així ho marcava el 2022 una addicional a la llei estatal de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Els municipis, però, han apuntat que la normativa no ha anat acompanyada dels recursos econòmics i humans necessaris. A més, el Síndic ha apuntat que només 27 dels que sí han fet el cens, el 2,9% del total, han fixat un calendari de retirada. La Institució ha reclamat que l'erradicació del fibrociment sigui una prioritat per al futur Govern, que es defineixi una normativa "exhaustiva" i es destinin els recursos necessaris.

L'ús de l'amiant es va prohibir el 2022 però continua present arreu del territori en cobertes d'edificacions, dipòsits d'aigua o canonades. La Generalitat va publicar l'abril del 2024 el primer cens de cobertes de fibrociment, segons el qual en 945 dels 947 municipis catalans hi havia cobertes d'aquest tipus.

Segons l'informe que ha fet públic el Síndic de Greuges, la normativa existent està centrada en les previsions de seguretat i salut laboral quan es manipula o es retira l'amiant. Tot i que la institució ha indicat que veu aquest plantejament correcte ha considerat que és insuficient. En aquest sentit, ha demanat ampliar la perspectiva a la protecció del medi ambient i la salut pública de les persones que estan exposades a aquest contaminant.

En una trobada amb periodistes, la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, ha apuntat que l’amiant és un problema “important des del punt de vista legislatiu, de l’espai públic i sobretot per a la ciutadania”. S’ha referit a les dades que es desprenen de l’informe i ha considerat que Catalunya està “molt endarrerida” respecte el calendari que la Unió Europea ha fixat per a retirar el fibrociment.

Així mateix, ha avisat que la majoria de l’amiant està “arribant al final de la seva vida útil i cal retirar-lo” perquè la majoria de plaques van instal·lar-se en les dècades dels 60, 70 i 80. “No és una cosa que puguis fer un calendari a 20 anys vista, és una mica com passa amb la sequera, no poden passar quatre anys i que ens trobem que hem de tornar a començar”, ha valorat.

Una normativa exhaustiva

Per aquest motiu, Giménez-Salinas ha demanat la retirada de l'amiant sigui una prioritat per al futur Govern i que hi hagi una normativa transversal per donar compliment a les previsions de retirada que assenyala la Unió Europea, que fixa el 2032 com a límit. “Necessitem per un costat una bona legislació, però sobretot acompanyada dels mitjans i recursos necessaris perquè sinó els municipis no poden fer-ho”, ha apuntat la síndica. Alhora, el document, ha destacat la importància de millorar la coordinació entre el Departament d'Empresa i Treball i les administracions locals i donar informació clara als ajuntaments.

Tot i la crida a la responsabilitat de l’administració, també ha apel·lat a la corresponsabilitat de la ciutadania, ja que bona part de l'amiant es troba en propietats privades. En aquest sentit, ha considerat clau que es convoquin ajuts públics, que siguin àgils i puntuals, per acomplir amb aquest objectiu.

Prioritzar la intervenció en espais on hi hagi col·lectius vulnerables

El document ha constatat la dificultat en la retirada d'aquest material. Ha apostat per controlar que els treballs de retirada i manipulació es facin de forma segura, per no afectar la salut dels veïns i el medi ambient i intervenir en les xarxes de subministrament d'aigua que contenen amiant per dissenyar un mapa de les que en contenen i prioritzar-ne la substitució.

En aquesta línia, l'adjunt a la síndica, Jaume Saura, ha considerat que s'hauria de prioritzar la retirada en aquelles instal·lacions en què passen més temps col·lectius vulnerables, com poden ser infants o persones grans. "Ja que els recursos són limitats apostem perquè es comenci per les escoles, instituts i llars de persones grans", ha comentat.

A banda, mentre aquesta retirada no arriba, la institució ha plantejat fer proves, més enllà d'inspeccions visuals, per confirmar que el material no requereix una intervenció immediata. També ha demanat establir criteris de gestió i control dels sòls en què de manera irregular s'ha soterrat amiant, i com a mínim, fer inspeccions i retirades periòdiques de material per evitar que siguin els veïns els que hagin de denunciar la presència de fragments de material amb contingut d'amiant a la zona. A més, ha demanat valorar de forma molt exigent l'ús de tècniques alternatives a la retirada definitiva, sobretot perquè suposa ajornar la solució del problema i traslladar-la a generacions futures.

119 queixes entre el 2019 i el 2023

Per altre banda, el document ha recollit que entre el 2019 i el 2023 el Sindica de Greuges ha rebut fins a 119 queixes relatives a l'amiant. Per municipis, la província de Barcelona n'ha concentrat el 81,5%, amb un total de 97 queixes. Destaquen Barcelona (32) i Cerdanyola del Vallès (11) -on estava ubicada la fàbrica Uralita-. A les comarques gironines se n'han registrat vuit queixes, un 6,7% del total, a municipis com la Bisbal de l'Empordà (2), Anglès (1), Campllong (1) o Roses (1).

En el cas de Ponent, només hi ha hagut una queixa, a Miralcamp. Per últim, a les comarques tarragonines s'han produït 13 queixes, un 10,9% del total. A Torredembarra n'han registrat tres i a Tortosa, Reus i Banyeres del Penedès, dues en cada municipi.