Excepcionalitat al novembre al Ter-Llobregat i emergència al març si es manté la pluviometria de l'any passat

Un informe del Govern preveu que el sistema Ter-Llobregat entri en excepcionalitat al novembre i en emergència al març si es manté la pluviometria de l'any passat, quan es va registrar el mínim històric. El Govern també ha estudiat un escenari encara pitjor, que implicaria entrar en emergència II al juny i en emergència III a finals del 2025. Per intentar suavitzar aquesta situació, el Consell Executiu ha acordat un paquet d'inversions de 90,1 milions d'euros al sistema Ter-Llobregat durant el 2025 per fer actuacions urgents, que permetrien aportar 3,8 hm3 extres al mes a partir de finals de l'any vinent. No evitarien l'entrada en emergència si no plou però millorarien les disponibilitats.

Un estudi de l'Agència Catalana de l'Aigua ha establert tres escenaris de cara als propers mesos. Amb una pluviometria normal, és a dir, la que tocaria per les diferents estacions, Catalunya no entraria en emergència. Ara bé, si es repeteix la pluviometria de l'any passat, l'escenari passaria perquè el sistema Ter-Llobregat entrés en excepcionalitat al novembre i en emergència al març. Tornaria a sortir unes setmanes després però podria tornar a caure en l'emergència a la tardor. El Govern ha volgut preveure també un escenari encara pitjor de pluges, el que implicaria l'emergència II al Ter-Llobregat al juny i l'emergència III a finals del 2025.

Així les coses, i fins que no estiguin a punt les infraestructures més estructurals, el Govern ha acordat una sèrie d'inversions durant el 2025 que estaran operatives a principis del 2026, amb una inversió de 90,1 milions al Ter-Llobregat per tenir disponibles 3,8 hm3 addicionals al mes.

També s'actuarà al sistema Darnius-Boadella. Són mesures per treure recurs d'aigua d'una manera "ràpida i urgent" que no implica retardar, segons Paneque, les infraestructures estructurals anunciades ja com la dessalinitzadora de la Tordera. "Aquest informe no modificar en cap cas cap perspectiva temporal, sinó que intenta buscar el recurs d'aigua urgent per passar aquest 2025 fins que no comencem a tenir infraestructures més estructurals", ha indicat.

L'impacte de les inversions del 2025 es veuria a principis del 2026, quan gairebé la totalitat de les mesures ja estarien operatives. Si aleshores es mantingués la situació de sequera extrema, s’estima que l’aplicació d’aquestes mesures suposarien una reducció significativa del ritme de buidat dels embassaments. A principis de l’any 2024, amb les aportacions mínimes registrades als embassaments, el ritme de buidat d’aquests es va estabilitzar al voltant dels 7-8 hm3 mensuals (actualment el ritme de descens està sobre els 15 hm3 mensuals). Amb les mesures desplegades, aquest ritme es podria reduir en 3 hm3/mes, és a dir les reserves es podrien allargar un 40% més de temps.

Addicionalment, en els propers mesos es podrien estudiar altres mesures complementàries per incrementar aquesta aportació si es complissin les previsions més pessimistes. Una d’aquestes opcions és l’ampliació del tractament de la Instal·lació de Tractament d’aigua de Mar d’El Prat, afegint un mòdul addicional als 10 existents, que permetés treballar al límit de la capacitat de captació de manera més constant, el que podria suposar un increment d’aproximadament 200 l/s.

Actuacions abans que acabi el 2024 i durant el 2025

Entre els objectius més propers, el Govern ha fixat que abans que acabi l'any s'activin les millores a la potabilitzadora d'Empuriabrava, mitjançant una inversió de 2,5 milions d'euros, i l'aportació d'aigua regenerada des de la depuradora de Figueres fins el riu la Muga a l'altura de Pont de Molins. Aquesta última actuació té un pressupost de sis milions d'euros i permetrà obtenir 100 litres per segon.

De cara a l'any vinent, i també a l'Alt Empordà, es posaran en funcionament les dessalinitzadores mòbils de Roses (55 litres per segon i 3,6 milions d'euros d'inversió) i Empuriabrava (35 litres per segon i 3 milions).

En l'àmbit del sistema Ter Llobregat, a mitjans del 2025 entrarà en servei l'ampliació de la potabilitzadora de Trinitat, que ha d'incrementar la producció actual en uns 400 o 500 litres per segon, el que suposa entre uns 12 i 15 hm3 anuals. Aquesta actuació té previst un pressupost de 39 milions. A finals del 2025, està previst activar els nous pous de Sant Joan Despí (1.300 litres per segon i 30 milions) i la potabilitzadora Estrella a Sant Feliu de Llobregat (800 litres per segon i 33 milions). 

D'altra banda, i també per a l'any vinent, estan plantejades actuacions de suport, com la incorporació de l'aigua provinent de la riera de Rubí per a incrementar la disponibilitat d'aigua al riu Llobregat (200 litres per segon i 300.000 euros d'inversió), la recuperació de pous en l'àmbit del Ter Llobregat, Baix Camp, Priorat i Muga a través dels ajuts aportats per l'Agència Catalana de l'Aigua (260 litres per segon i 19 milions) i l'aprofitament dels pous de Montcada, amb una aportació de 100 litres per segon.

En l'àmbit de la regeneració, a finals del 2025 es preveu l'aportació de l'estació de regeneració d'aigua de Gavà al Llobregat (350 litres per segon i 20 milions d'inversió).

Amb aquestes mesures, es preveu que a finals del 2025 s'incrementi en 31 hectòmetres cúbics la disponibilitat d'aigua.

Del 2026 en endavant

Més enllà del 2025, el calendari fixa que el 2026 l'estació de regeneració d'aigua de Sant Feliu de Llobregat estarà en servei, aportant 400 litres per segon gràcies a una inversió de 5,5 milions d'euros. També estaran enllestides les obres del nou tram de l'aqüeducte d'ATL entre Cardedeu i Trinitat, que pretén posar fi a les fuites al pas per Badalona.

Pel que fa al 2027, entraria en servei l'estació de regeneració d'aigua de Mataró (200 litres per segon i 6 milions d'inversió) i la de Figueres (100 litres per segon i 4 milions), així com les millores del tractament d'osmosi inversa de la potabilitzadora de Sant Joan Despí (2.000 litres per segon i 135 milions d'euros). Amb aquestes accions, està planificat que a finals del 2027 s'incrementi en 68 hectòmetres cúbics la disponibilitat d'aigua.

Per al 2028 està prevista la connexió entre les aigües residuals del Besòs fins a la depuradora del Llobregat, que aportarà fins a 250 litres per segon. La inversió prevista és de 20 milions d'euros. També estaran a punt les millores a la potabilitzadora del Llobregat (115 milions d'euros) i a la planta de tractament d'aigua potable del Ter (115 milions), així com la posada en servei de la potabilitzadora de Montcada (600 litres per segon i 60 milions). Aquestes actuacions suposaran una millora dels tractaments d'aigua sobretot en períodes d'escassetat.

Al llarg del 2029 es preveu que s'incrementi fins els 194 hectòmetres cúbics la disponibilitat de nova aigua, arran de l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, que passarà dels 20 als 80 hm3. Aquesta obra compta amb un pressupost de 290 milions d'euros. També es construirà una planta dessalinitzadora a la conca del Foix (280 milions d'euros i una capacitat de 30 hectòmetres) i la posada en servei de la potabilitzadora de Bon Pastor (1.000 litres per segon i 120 milions d'inversió). A finals del mateix any es preveu que pugui iniciar-se el funcionament de la conducció que aportarà aigua regenerada des de la depuradora de Sabadell riu Sec fins als municipis de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès (170 litres per segon i 5,5 milions d'euros).

La previsió és que el 2030 s'incrementi fins els 200 hm3 la disponibilitat d'aigua amb la finalització de les obres de l'estació de regeneració d'aigua del Besòs (2.000 litres per segon i 260 milions d'euros d'inversió) i incrementar l'aportació d'aigua residual tractada des del Besòs fins al Llobregat (750 litres per segon i 300 milions d'euros).

A la zona de la Costa Brava nord destaca la nova dessalinitzadora de l'Alt Empordà, que l'executiu preveu que pugui estar operativa el 2032. Aquesta infraestructura compta amb una inversió de 200 milions i produiria 200 litres d'aigua per segon.

Altres mesures urgents per pal·liar la sequera a les comarques de Tarragona

A banda del calendari general, el Govern ha calendaritzat una sèrie d'actuacions urgents per pal·liar la sequera a les comarques de Tarragona. Entre aquestes, enllestir l'any vinent l'aportació de l'aigua de l'Ebre a l'embassament de Guiamets (5,5 milions d'euros d'inversió). Això ha de permetre garantir aigua per a les demandes de reg.

El 2026 es preveu que estigui enllestida la connexió del Garrigues Sud amb la zona del Montsant (6 milions d'euros), aportant més recurs per al reg agrícola, mentre que a mitjans o finals del 2027 estaria enllestida la bassa per als regants de Riudecanyes (16 milions d'euros. Posteriorment, es posaria en servei l'estació de regeneració d'aigua de Reus (200 litres per segon i 8 milions d'inversió).