Els científics alerten que és fonamental garantir la conservació dels ratpenats per protegir la salut del planeta

En un escenari de canvi climàtic en què la temperatura pot augmentar fins a tres graus a mitjans de segle i posar en risc la viabilitat de certes espècies, és fonamental garantir la conservació dels ratpenats, ja que mengen grans quantitats d’insectes i contribueixen així a reduir la transmissió de malalties. Aquesta és la principal conclusió de la Jornada “Més de setanta anys de recerca de quiròpters a la Xarxa de Parcs Naturals”, organitzada per la Diputació de Barcelona, que dijous 24 d’octubre va reunir científics i experts d’arreu del món a l’edifici del Rellotge de l’Escola Industrial de Barcelona.

Segons el doctor Jordi Serra Cobo, investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB), “la conservació dels quiròpters és cabdal pel manteniment de la salut ambiental i la salut humana. Consumeixen gran quantitat d’insectes, alguns d’ells vectors de malalties emergents com per exemple el virus de l’oest del Nil o el Dengue”. En aquest sentit, és molt destacable que la colònia de ratpenats de l’avenc del Daví (Sant Llorenç Savall), la més gran de Catalunya amb uns 17.000 individus, pot menjar entre vint i trenta tones d’insectes cada any.

En aquest avenc, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, els estudis sobre la colònia de ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) es remunten al 1952, ara fa 72 anys, de la mà d’Enric Balcells Rocamora, i continuats per l’equip de Jordi Serra Cobo des del 1984 i amb el suport de la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un dels seguiments més llargs que s’ha fet al món i una referència per a la investigació dels quiròpters i la salut pública. Els seguiments a llarg termini son clau per obtenir informació sobre les tendències poblacionals de les espècies i permeten prendre mesures de conservació abans que sigui massa tard. Aquesta recerca en concret està focalitzada en ecologia i biologia del ratpenat de cova, així com en l’anàlisi ecoepidemiològica i l’estudi de la seva hibernació en relació amb el canvi climàtic. Els estudis realitzats als avencs del Daví i de l’Esquerrà (Olesa de Bonesvalls, Parc del Garraf) s’han donat a conèixer a 52 publicacions, moltes de les quals a revistes científiques internacionals.

Canvis en els ecosistemes i augment de les temperatures

El  professor Hervé Bourhy, cap del Departament de Salut Global de l’Institut Pasteur de la Université-Paris-Cité, va fer èmfasi en la importància de supervisar els canvis que es produeixen en els ecosistemes, perquè unes modificacions menors poden afectar greument la transmissió de virus zoonòtics – aquells que passen dels animals als humans. Així, va remarcar que l’ordre dels ratpenats està format per més de 1.300 espècies que, respecte a les 6.400 del total de mamífers, suposen el grup més nombrós i, per tant, concentren la major proporció de zoonosis. “Els ratpenats son els reservoris naturals de la major proporció de zoonosis virals entre mamífers. Comprendre les condicions de la persistència dels patògens en els ratpenats és essencial per controlar els riscos per a la població humana”, va afegir.

Concretament l’avenc del Daví, i segons va explicar el científic francès, té un paper central en l'epidemiologia de l'EBLV-1, el lisavirus europeu de la ràbia. Per això, va subratllar la importància de minimitzar els contactes entre ratpenats i humans, així com prendre mesures per prevenir la transmissió de malalties i actuar ràpidament si es produeix una exposició.

També en el marc de la jornada, la Dra. Maria del Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona, va explicar l’impacte del canvi climàtic a Catalunya en relació amb aquests 70 anys d’estudi dels ratpenats. Llasat va apuntar a un augment de més de tres graus en alguns llocs de Catalunya a meitat de segle, fet que té efectes sobre la hivernació i la capacitat reproductora de les espècies, posant-ne en risc la seva viabilitat.

La jornada es va cloure amb una taula rodona on es va plantejar la necessitat d’impulsar el treball interdisciplinari per millorar la conservació de la biodiversitat i es va apuntar que cal el compromís de les administracions per poder finançar  la recerca a llarg termini.