Els embassaments del Ter-Llobregat dupliquen les reserves un any després de la declaració d’emergència per sequera

Quan ara fa un any el Govern va decretar l’entrada en fase d’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, els cinc pantans que abasteixen prop de 6 milions de persones tocaven fons amb unes reserves de poc més del 16% i 100 hm3 d’aigua embassada. L’episodi de sequera no ha conclòs, però un any després l’escenari és un altre: avui els embassaments del Ter-Llobregat -i les conques internes en conjunt- dupliquen aquells nivells i acumulen 206 hm3 d’aigua, que és gairebé el 34% de la seva capacitat. Un 2024 pluviomètric “normal”, i l’estalvi en el consum fruit de les restriccions han alleujat la situació, per bé que encara hi ha un 17% dels municipis de les conques internes en fase d’excepcionalitat, i un 6% en emergència.

La declaració d’emergència al sistema Ter-Llobregat es va allargar fins a primers de maig, i va comportar una sèrie de restriccions en el consum d’aigua en tota aquesta àrea. D’una banda, la reducció de la dotació d’aigua per habitant i dia a 200 litres, la restricció d’un 80% de l'aigua en els usos agrícoles, d'un 50% en la ramaderia, i d’un 25% a la indústria i en els usos recreatius.

Les pluges de la primavera van situar els embassaments dels rius Ter i Llobregat novament al 25%, quan tot just dos mesos enrere havien tocat fons -al llindar del 15% de la seva capacitat- i van permetre aixecar aquest nivell d’emergència per passar al d’excepcionalitat. Al juliol, l’executiu va acordar rebaixar encara més les restriccions per sequera, fins al nivell actual d’alerta, en 118 municipis de la capçalera del Llobregat, la capçalera del Ter i la zona del Llobregat mitjà. Els nous episodis de pluja de la tardor han permès remuntar la baixada de reserves pròpia dels mesos d’estiu i que en general el 2025 s’afronti en una situació menys extrema que la de fa un any. Si més no, les reserves als pantans del sistema Ter-Llobregat i de les conques internes en conjunt dupliquen a 31 de gener el que hi havia exactament un any enrere.

Darnius Boadella, encara al 17%

En aquest context de millora generalitzada de les reserves a les conques internes, l’embassament que més tímidament ha crescut és el de Darnius Boadella, a l’Alt Empordà. Segueix per sota del 20% (estava al 12% fa un any), i ha guanyat poc més de 3 hm³ d’aigua. La manca de pluja abundant en aquest entorn explica la situació, i per això aquesta és l’única zona àmplia del país on es manté la situació d’emergència. De fet, a mitjan gener el Govern va ampliar a 22 nous municipis de l’Alt Empordà l’estat d’emergència per sequera pel descens de nivell de l'aqüífer Fluvià-Muga.

A l’altre extrem, la Baells és un dels grans pantans de les conques internes que més s’ha beneficiat de les pluges de la primavera i la tardor. I és que si a principi de 2024 tot just superava el 20% de les reserves, avui dia està s'apropa al 60%, amb un guany absolut de gairebé 40 hm cúbics d’aigua. I la Llosa del Cavall, a Navès, ha duplicat exactament les seves reserves, i avui està prop del 34% de la seva capacitat.

Sau, un cas a part

El de Sau és un cas particular. La seva connexió amb el pantà veí de Susqueda ha condicionat el nivell de reserves al llarg de la sequera. Fa un any el pantà lluïa gairebé sec, al 4,7% de la seva capacitat, en part per la decisió de l’ACA de transferir les escasses reserves que hi havia cap a Susqueda i mantenir així la qualitat de l’aigua i atendre millor l’ús prioritari de l’aigua, l’abastament de la població riu avall. Però malgrat la remuntada general dels embassaments del Ter-Llobregat, i també la seva en particular (va créixer ostensiblement fins a situar-se al 45% a inicis de l'estiu), a partir del juliol el pantà ha tornat a recular. Al novembre tornava a caure per sota del 30%, i des d'aleshores la baixada ha estat dràstica, fins al 7,3% que registra avui. En canvi, aquest mateix període Susqueda ha seguit la tendència inversa i ha tornat a recuperar reserves i actualment s’apropa al 40%, amb 88 hm³ d'aigua, el doble que fa un any.

Siurana, el més castigat

A la comarca del Priorat, el pantà de Siurana és el més castigat per la sequera i l’aigua embassada no arriba ni al 10% de la capacitat total. Amb tot, si es compara amb la situació de fa un any, també ha millorat: gairebé ha triplicat el volum d’aigua, i ha passat de menys de mig hm³ cúbic a 1,2 hm³. El pantà veí de Riudecanyes (Baix Camp), voreja avui el 24% de la capacitat i les seves són les reserves que més han crescut percentualment, en part pel fet que fa un any estava gairebé sec, per sota del 3%. Pel que fa al pantà de Sant Ponç (Clariana de Cardener) supera ara el 50% de la seva capacitat quan fa un any no acumulava ni un 30%. De 6,7 hm³ ha passat a 12,6 hm³, gairebé el doble.

2024, un any plujós

El 2024 ha marcat un canvi de tendència dels tres anys anteriors pel que fa a les precipitacions. El 2021, 2022 i 2023 s'havien caracteritzat per ser secs i el 2024 ha recuperat nivells normals de pluges. En algunes comarques, ha estat un any plujós o molt plujós, particularment en àrees de l'Alt Camp, Baix Ebre, Montsià i Tarragonès. L'evolució de les reserves d'aigua els últims cinc anys als pantans de les conques internes són el mirall del dèficit de precipitació d'ençà del temporal Glòria, així com dels registres més normalitzats de pluja de l'any passat.

El balanç de precipitació del 2024 només és lleugerament deficitari en petites zones del nord-est. Les úniques comarques on hi ha estacions que no han assolit els 400 mm són punts de la Ribera d'Ebre, el Segrià, el Pla d'Urgell i el Segrià. Al massís del Port s'han superat els 1300 mm i en alguns sectors d'alta muntanya del Pirineu occidental s'han superat àmpliament els 1500 mm. De fet, el 2024 es troba entre els tres anys més plujosos a 23 de les sèries de més de 20 anys, sobretot a les comarques del Montsià, Baix Ebre, Tarragonès, Baix Camp, al Penedès i l'Anoia, i al Segrià, a l'Alt Urgell i a l'Alta Ribagorça. El 2024 ha resultat especialment plujós en alguns sectors del sud del litoral, tant a la costa Daurada com a les Terres de l'Ebre, fins al punt que algunes estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques amb poc més de 30 anys de dades han registrat l'any més plujós de la sèrie.

Episodis de pluja destacats

Després de setmanes i mesos d’absència d’episodis de pluja generosos, finalment, el divendres 8 i sobretot el dissabte 9 de març de 2024, Catalunya va viure dues tongades de precipitació extensa que van acumular més de 50 mm a les àrees de muntanya del nord del país, així com en alguns sectors de la Catalunya Central i l’extrem nord-est. Va ser el dia més plujós des de mitjan setembre del 2023.

La primavera va continuar generosa en ruixats, i particularment entre el 26 i el 30 d’abril es van superar els 150 mm a sectors d’alta muntanya, amb més de mig metre de neu nova. El dia 29 d’abril va esdevenir el més plujós al conjunt de Catalunya des del 23 de novembre de 2021.

Després de l’estiu, el primer episodi de pluja extensa de la tardor va arribar els dies 3 i 4 de setembre amb acumulacions de 20 a 50 mm a gran part del país i més de 50 mm a sectors de Ponent, la Catalunya Central i del Sud, així com a punts del Maresme, el Vallès Oriental i la Garrotxa.

I encara un segon episodi de precipitació amb més de 150 mm al terç sud del Principat es va esdevenir els dies 25 i 26 d’octubre. L’episodi es va allargar fins al 8 de novembre resultant les dues setmanes més plujoses des del gener de l’any 2020 al conjunt de Catalunya amb acumulacions de més de 100 mm a la majoria de comarques i més de 200 mm a sectors de la meitat sud del litoral i prelitoral.

La sequera continua

Amb tot, l’episodi de sequera hidrològica no es dona per acabat a Catalunya. Si bé només uns quants municipis que s’abasteixen dels pantans de les conques internes segueixen actualment en situació d’emergència -la majoria, a l’Alt Empordà-, n’hi ha més d’un centenar que segueixen en excepcionalitat i gairebé 400 (el 62%) en alerta, ambdós estats amb restriccions en l’ús de l’aigua associades.

De fet, només hi ha 36 municipis de les conques internes que estiguin en situació de plena ‘normalitat’, des del punt de vista de les reserves d’aigua. Tots ells, concentrats al Berguedà, el Ripollès, també al Pla de l’Estany i a l’Alt Camp.