El Govern anuncia la fi de les restriccions per la sequera al Ter-Llobregat i situa la zona en prealerta

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha anunciat aquest dissabte que el Govern inicia la desescalada en les limitacions d'aigua per culpa de la sequera, amb la fi de les restriccions als municipis que depenen del sistema Ter-Llobregat, on viuen uns sis milions de catalans. En una roda de premsa des del pantà de Sau, Paneque ha dit que el Ter-Llobregat se situarà en prealerta després que els embassaments hagin superat el 64% de la seva capacitat. A més, el sistema del Baix Ter tornarà a la normalitat i el del Fluvià-Muga passarà d'excepcionalitat a alerta. Tot i la millora, les dessalinitzadores continuaran funcionant al 90% de la seva capacitat i es mantindran les inversions per combatre la sequera.

La consellera Paneque ha explicat que s'aixequen les restriccions per a la immensa majoria de la població catalana després de 56 mesos amb la sequera "més gran dels últims 200 anys". Fa unes setmanes Jaén va reunir un comitè permanent de sequera que donava bones notícies amb els nivells d'embassaments, però que encara quedava el sistema Ter Llobregat per poder desescalar: "Avui sí que ja podem dir que efectivament aixequem les limitacions de l'ús d'aigua en els embassaments i en el sistema Ter Llobregat", ha dit.

La decisió s'adoptarà formalment en el Consell Executiu de dimarts i entrarà en vigor a mitjans d'abril, un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Ara, els municipis que depenen del Ter-Llobregat tenen uns embassaments amb una capacitat de 391 hm3, més del doble que fa un mes.

Això permetrà aixecar les limitacions en l'ús d'aigua tant en el reg agrícola com en els cabals ambientals o els usos urbans. "Des de principis de març, que els embassaments de les conques internes estaven al 31%, amb aquestes pluges acumulades, hem de fet doblat aquesta capacitat d'embassament fins el 64% de capacitat, assolim nivells que no havíem vist des del desembre del 2021", ha destacat Paneque.

Amb la decisió sobre el Ter-Llobregat, el Baix Ter i la zona de la Muga-Fluvià, nou àrees de Catalunya estaran en normalitat, cinc en prealerta i quatre en alerta. Per tant, catorze dels divuit àmbits de les conques internes no tindran cap limitació en l’ús de l’aigua.

Paneque ha remarcat que, malgrat la desescalada, les dessaladores seguiran treballant al 90% per optimitzar el recurs emmagatzemat als embassaments i afavorir la recàrrega d’aqüífers com el del delta del Llobregat.

Així mateix, la consellera i portaveu ha dit que la millora de les reserves per les pluges no han d'allunyar el Govern del seu full de ruta en matèria d'aigua. "No podem caure en l’error de pensar que les pluges han resolt un problema, ja que desconeixem com evolucionarà la meteorologia en els pròxims mesos”, ha afegit la consellera.

El Govern té previstes actuacions per aquest 2025 per augmentar en 31 hm3 la garantia d’aigua. Una de les actuacions previstes ja està en servei, concretament l’aportació d’aigua depurada de Figueres fins al riu la Muga a Pont de Molins, que té una capacitat d’aportar 3 hm3/any.

També s'estan finalitzant les obres per posar en servei cinc nous pous al voltant de Peralada per millorar la gestió de les extraccions de l’aqüífer del Fluvià Muga.

A l’entorn metropolità, també hi ha actuacions ja en la seva fase final, com les millores en el tractament dels pous Estrella, l’aportació d’aigua regenerada al Llobregat des de la depuradora de Sant Feliu o l’ampliació de la potabilitzadora de Besòs Trinitat.

Revisió de les mesures de restricció

Paneque també ha destacat que es valorarà relaxar les mesures que s'han imposat durant la sequera perquè no penalitzen de la mateixa manera a tothom. Es pronuncia, així, després que aquesta setmana l'Ajuntament de Sabadell ha reiterat la seva disconformitat per l'aplicació de les mesures, que els han afectat tot i haver dut a terme un fort esforç inversor a la xarxa local per a incrementar l'ús d'aigua regenerada.

"Té raó l'alcaldessa de Sabadell, ja no només els ajuntaments que han fet un esforç important, sinó que hi ha moltes indústries que han fet inversions importantíssimes per disminuir la seva petjada hídrica", ha destacat Paneque. Amb tot, ha destacat que el Pla Especial de Sequera es va pensar després de la sequera del 2008 en termes teòrics, i que s'ha hagut de tornar a posar en pràctica, tants mesos.

"Des de la pròpia ACA han detectat algunes possibles millores i en aquests moments estem en procés de revisió del Pla Especial de Sequera per incorporar no decrements o aplicacions restrictives lineals en els usos, sinó que puguin estar vinculades efectivament a l'esforç que facin les empreses i els ajuntaments en la utilització, per exemple, d'aigües regenerades o de menys ús d'aigües potables", ha conclòs.