Vilanova detecta 43 pisos turístics en possible frau mentre creix el debat sobre l’accés a l’habitatge

Vilanova i la Geltrú compta amb 43 habitatges d’ús turístic que podrien estar en situació de frau, segons dades preliminars de l’Ajuntament. Així ho va confirmar la regidora de Promoció Econòmica, Anna Ribera (PSC), durant el ple municipal celebrat el 7 d’abril de 2025, en què es va debatre una moció presentada per ERC per revisar i actualitzar la normativa d'habitatges d'ús turístic.

El portaveu d’ERC, Jordi Medina, va defensar la iniciativa argumentant que «l’accés a l'habitatge és una de les principals preocupacions de la ciutadania» i va alertar que la proliferació de pisos turístics està agreujant l’especulació immobiliària. Medina va recordar que l’any 2021, durant la seva etapa al govern municipal, es va aprovar una regulació per limitar el nombre d’habitatges turístics a Vilanova i la Geltrú per zones de la ciutat, amb l’objectiu d’evitar-ne la concentració i protegir la convivència veïnal.

La moció proposava actualitzar la normativa local d’acord amb el nou marc legislatiu de la Generalitat aprovat el 2023, crear una comissió de seguiment i reforçar la inspecció per detectar irregularitats, a més d’informar els propietaris que les llicències ja no són perpètues, sinó de cinc anys.

Segons va indicar Jordi Medina, «a Ribes Roges i al barri de Mar ja s’han assolit els topalls establerts, de manera que en aquestes dues zones no es poden concedir noves llicències d’habitatges d’ús turístic. Això demostra que hi ha una problemàtica. A més, no és un fenomen limitat a les zones marítimes, on era previsible, sinó que també en altres àrees com Fondo Somella alguns propietaris ja no poden demanar llicència perquè s’ha arribat al màxim permès per la normativa local».

El govern municipal (PSC i VEC) va rebutjar la moció argumentant que la normativa actual ja s’està adaptant als nous requeriments legals i que, al seu parer, no existeix un problema significatiu de massificació d’habitatges turístics a la ciutat. Anna Ribera va afegir que l’Ajuntament s’ha adherit a una plataforma de la Generalitat per rastrejar pisos turístics il·legals i que, després d’un primer rastreig al gener, es van identificar 43 casos de possible frau entre els 430 habitatges d’ús turístic existents a Vilanova.

D’altra banda, Anna Ribera va recordar que «compartim la preocupació per l’accés a l’habitatge. De fet, en el darrer ple es va aprovar la cessió d’un sòl per construir 78 habitatges de lloguer protegit al barri del Llimonet, una mesura que no es donava des de feia 16 anys en matèria d’habitatge públic».

Des de l’oposició, la CUP i Junts van donar suport a la moció, subratllant la necessitat de reforçar els mecanismes de control en un context de crisi d’habitatge. En canvi, el PP hi va votar en contra, considerant que la regulació autonòmica penalitza injustament el sector turístic i que l’impacte d’aquests habitatges sobre el mercat immobiliari és limitat.

Segons Josep Ametllé (CUP), «estem travessant un moment crític en la crisi de l’habitatge, i com a resposta, vivim un dels períodes més intensos de la lluita pel dret a un habitatge digne, amb manifestacions que reclamen una rebaixa urgent dels lloguers. Per aconseguir-ho, calen polítiques radicals que abordin l’arrel del problema i una actualització de la tasca de l’administració local per adaptar-se a les noves necessitats. En aquest sentit, la regulació estricta i la intensificació de les inspeccions en ciutats com Vilanova, on creix l’activitat turística, són mesures essencials que s’han de reforçar».

Per la seva banda, Jaume Carnicer (Junts) va indicar que «votarem a favor de la moció d’ERC perquè entenem que la situació de tensió que viu actualment Vilanova en matèria d’habitatge exigeix abordar el problema, incloent-hi també la regulació dels habitatges d’ús turístic».

Des del PP, Carlos Remacha va afirmar que «els habitatges d’ús turístic representen únicament el 2,5 % del parc d’habitatges a Catalunya, per la qual cosa no existeix una incidència real sobre l’accés a l’habitatge. S’ha buscat un culpable per a aquest problema sense impulsar altres solucions, limitant-se a prohibir, crear nous impostos i afegir més burocràcia».

Finalment, la moció d’ERC no va prosperar en rebre el vot contrari del govern municipal (format per PSC i VEC) i del PP; el vot a favor d’ERC, CUP i Junts; i l’abstenció de Transformem VNG.